Alvise Pérez exclou del sorteig del sou els altres eurodiputats i assessors de la seva plataforma

BarcelonaL'eurodiputat d'extrema dreta Alvise Pérez va prometre que amb ell i la seva agrupació d'electors "s'acabaria la festa", l'expressió que va fer servir com a ham electoral contra la corrupció. Però els seus primers mesos d'activitat des de les eleccions europees i el primer sorteig del seu sou com a eurodiputat –que ha guanyat un asturià– posen en evidència les contradiccions que ha llaurat amb proclames populistes que ara se li giren en contra.

El sorteig ha estat del seu sou, que ascendeix a més de 10.000 euros bruts. ¿Això implica complir amb la promesa que va fer el dia de les eleccions europees? La nit electoral, en un abrandat discurs, va etzibar: "Donarem el 100% del sou perquè no som maleïts paràsits, tenim feina, ofici i benefici". Ara, ha sortejat el seu sou, però no el dels seus dos companys eurodiputats, Nora Junco i Diego Solier, i tampoc el dels seus assessors (el Parlament Europeu paga un màxim de 29.000 euros mensuals directament als assistents de cada eurodiputat). I també li retorna l'argument de per què no ha de cobrar com a polític: "Per començar a parlar de com canviem el sistema, no podem dependre econòmicament del sistema per viure", ha anat repetint Pérez, que ha emfasitzat que aquest és un sistema "criminal".

De fet, la xifra que dona també és objecte de polèmica perquè en diverses entrevistes com ara a El Español o amb youtubers com Wall Street Wolverine va recalcar que donaria 2,4 milions d'euros al llarg de la legislatura. Una xifra a la qual no s'arriba donant només el seu sou. Mensualment, Alvise percep de l'Eurocambra 10.000 euros bruts al mes –que acaben en 8.000 nets– perquè, segons l'Estatut dels Eurodiputats, ha de correspondre al 38,5% del salari d'un jutge del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que cobren 318.000 euros anuals. Aquests 120.000 euros bruts anuals són 600.000 en cinc anys, i si s'hi sumessin els dels seus dos companys eurodiputats, arribarien a 1,8 milions. Ara bé, a més del salari, s'hi ha d'afegir l'aportació per despeses generals –4.950 euros al mes cadascun d'ells– per cobrir despeses generals per a l'oficina de diputat; les dietes d'estança, de 350 euros diaris, per cobrir l'allotjament o menjar de cada jornada laboral que passa l'eurodiputat; a més de les despeses de viatge, que poden ascendir com a màxim a 4.900 euros anuals. Amb aquests afegits podria arribar a la xifra sempre que col·laboressin els seus correligionaris, cosa que de moment ha evitat.

Emmirallant-se en Milei

L'estratègia de sortejar el sou no és pas nova, ja que Pérez l'ha copiada d'un dels seus referents de la dreta radical, el president argentí, Javier Milei. Amb aquest moviment, intenta posar tots els polítics al mateix sac mentre ell s'erigeix en antisistema, en el marc de la seva "lluita contra la corrupció". De fet, va reptar la resta d'eurodiputats a fer el mateix que ell per evitar viure dels diners públics. Alhora, també s'ha inspirat en Milei per la seva croada contra els mitjans de comunicació: en el seu cas, fins i tot assenyalant periodistes, que posa a la diana dels seus seguidors difonent dades personals a les xarxes socials públiques i privades.