Política25/02/2020

L'ampliació del parc de Son Salomó de Ciutadella serà una realitat el segon trimestre del 2021

El Consell ha presentat l'acord entre l'empresa promotora i Martí i Bella, que rebaixa l'afectació de 170 hectàrees a 68

Ivan Martin
i Ivan Martin

MaóEl Consell de Menorca, la Societat Historicoarqueològica Martí i Bella i l'empresa Ceconat han anunciat aquest dimarts l'acord per a l'ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó, a Ciutadella. El projecte s'ha reduït de les 170 hectàrees inicials a 68, però mantindrà la mateixa potència, uns 49,8 megawatts. La consellera insular de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Maite Salord, ha recordat que la instal·lació suposarà assolir els objectius del full de ruta Menorca 2030: "Mantenim la mateixa potència i implicarà una producció d'energia renovable d'un 20% del total de la demanda insular".

El compromís de Ceconat i del Consell de Menorca és rehabilitar les construccions etnològiques dins i fora del parc i impulsar un programa de visites guiades. Per la seva banda, Martí i Bella modificarà la proposta d'incoació de la zona de Punta Nati com a Bé d'Interès Cultural i retirarà els contenciosos contra el projecte. En aquest sentit, el conseller insular de Patrimoni, Miquel Àngel Maria, ha destacat el resultat de les negociacions: "No hi ha ni vencedors ni vençuts, era la voluntat del Consell des d'un primer moment, preservant els béns etnològics, però afavorint la producció de fons d'energia renovable per mitigar el canvi climàtic a Menorca".

Cargando
No hay anuncios

Així, l'ampliació del parc de Son Salomó serà una realitat el segon trimestre del 2021, segons ha confirmat el representant de l'empresa a la compareixença, Luis Renedo: "Iniciarem les obres a final de l'estiu i tindran una durada aproximada de 8 o 9 mesos. La previsió és gaudir del parc en activitat el segon trimestre del 2021, i la inversió s'eleva a 40 milions d'euros". Amb aquest acord es dona per finalitzat el conflicte iniciat fa quatre anys arran de les diferents posicions al voltant de l'ampliació de la instal·lació, especialment quan Martí i Bella va posicionar-se en contra del projecte perquè considerava incompatible l'ampliació amb la preservació del paisatge i els béns etnològics de la zona.