Ampliar les bases i equilibrar els corrents: els reptes de MÉS per al 2023
La formació ecosobiranista dona el sus a la campanya per millorar els resultats a les properes eleccions i tenir més pes dins el Govern
Palma“A MÉS per Mallorca tots se sentiran còmodes i contents després del congrés de novembre”. Aquestes varen ser algunes de les primeres paraules del candidat al Parlament, Lluís Apesteguia, després de guanyar les primàries del 29 d’octubre. Ara, després d’un mes de feina i de debat intern, els ecosobiranistes afronten l’etapa postcongrés amb dos reptes ben clars: ampliar les bases i millorar els resultats del 2019. La lliçó d’aquesta legislatura és ben clara, i a MÉS no hi ha dubte que sense el pes polític que donen els resultats a les urnes serà complicat marcar de manera transversal les polítiques del Govern, en cas que sigui possible la fita històrica d’un tercer pacte consecutiu a les Balears.
“Per tenir més pes en el Govern hem de treure millors resultats el 2023”, va dir divendres en el seu discurs de comiat com a coordinador de MÉS –abans de passar el relleu a Apesteguia– Antoni Noguera. “És important tornar a guanyar, perquè som imprescindibles per al país. MÉS és el valor afegit en un govern d’esquerres”, va insistir.
A més d’eixamplar les bases, el partit ecosobiranista ha de gestionar els equilibris entre els diferents corrents ideològics que fins fa no res s’agrupaven entorn de sigles dins d’una coalició. De fet, la constitució de MÉS en partit polític va ser un dels objectius que Noguera va fixar el 2019 i aquest cap de setmana s’ha materialitzat en els estatuts de la formació. “És un procés pel qual passen moltes esquerres alternatives d’arreu d’Europa”, explica el politòleg i membre del col·lectiuPasses Perdudes Llorenç Soler, qui posa com a exemple el grup del Parlament Europeu Greens/ EFA, que agrupa formacions nacionalistes i d’esquerres amb ecologistes.
Integració, no dissolució
Soler destaca que la Comissió Permanent que gestionarà el partit a partir d’ara –amb Apesteguia com a coordinador i el candidat al Consell de Mallorca, Jaume Alzamora, com a secretari general– respon precisament a aquesta recerca d’equilibris. “Els corrents existeixen a tots els partits, però incloure’ls dins una permanent és una pràctica política molt eficient”, afegeix.
Fonts properes a Apesteguia assenyalen que els partits que integren MÉS confluiran cada vegada més dins la formació, encara que cadascú ho farà “al seu ritme”. Ara bé, una altra cosa és que no hi hagi d’haver corrents interns ni debat. Altres fonts del partit no consideren incòmode que les sigles de PSM, Iniciativa i ERC siguin dins MÉS, i consideren que aquest és, precisament, el tarannà de la formació ecosobiranista: una suma de realitats diferents. De fet, també hi ha la preocupació que una homogeneïtzació excessiva faci que hi hagi sectors que no se sentin a gust.
Sigui com sigui, la gestió dels equilibris serà cabdal per a aquesta nova etapa. Des del partit asseguren que ja no és moment de batalles internes, sinó de tancar files entorn del nou coordinador i candidat perquè els equilibris no afebleixin el lideratge i perquè tampoc no se n’aturi el procés de cohesió.
Una nova majoria social
La ponència política que marcarà el full de ruta fins a les properes eleccions fixa un objectiu molt ambiciós: la construcció d’una “nova majoria social”, que aglutini persones i col·lectius d’àmbits ben diversos, per tal d’assolir una transició econòmica i social que de moment no ha anat més enllà de les bones intencions forçades per la crisi del covid per part de les institucions.
Aquest horitzó implica intensificar la feina amb les agrupacions locals i també captar nous votants. “Hi ha una bossa de potencials votants progressistes que fins ara se li ha escapat a MÉS i aquesta és una via per eixamplar la base electoral”, apunta Soler, a més d’assenyalar que els ecosobiranistes són “el partit de l’esquerra que té menys incidència en els municipis en què l’abstenció és molt alta”. Treballar el teixit municipal esdevé, en aquest apartat, fonamental, també per rompre la polarització entre el PP i el PSOE.
D’altra banda, també està pendent la fita d’aconseguir un diputat en el Congrés, un òrgan on “els partits regionalistes tenen cada vegada més pes”, apunta Soler. En aquest apartat, la tasca del senador autonòmic de MÉS, Vicenç Vidal, serà una bona eina per visibilitzar la utilitat d’un partit que no sigui sucursal de cap formació estatal a Madrid.
La constitució de MÉS en partit, un procés de reflexió política, una marca estable per a les generals, unes joventuts de referència i els candidats a les institucions. Aquesta és l’herència que deixa Noguera. Si el PP i el PSIB varen donar el sus a la campanya per al 2023 amb l’elecció de Marga Prohens i Francina Armengol per liderar els respectius partits , ara és MÉS que posa la maquinària en marxa.
