Analfabets en gallec quan acaben la secundària: una nova realitat a Galícia
La llengua viu un procés de declivi especialment acusat en les generacions més joves
Santiago de Compostel·laQuan Xosé Paulo Rodríguez va arribar a la Corunya per treballar a l'Ajuntament, ja fa gairebé 15 anys, es va trobar que començava a parlar i els altres treballadors li deien: "Ah, ets gallec!" Al veure que la reacció s'anava repetint, va acabar contestant: "I vosaltres, d'on sou?" Resulta que tots eren corunyesos, però ja tenien l'hàbit de fer servir el castellà. El director del Teatro Rosalía de Castro utilitza aquesta "anècdota significativa" per explicar com és de residual l'ús de la llengua pròpia en l'àmbit de l'administració a nivell relacional, encara que de cara enfora el gallec sigui l'idioma que s'utilitza institucionalment i predomini en la política gallega. Tret de Mariano Rajoy, al Parlament no s'hi sent castellà als discursos, i als mítings de la campanya electoral del 18-F el gallec és la llengua única o majoritària de tots els partits. Amb tot, una radiografia més àmplia permet veure que està en declivi.
L'Institut Gallec d'Estadística (IGE) fa informes cada cinc anys sobre aquesta qüestió i al setembre es publicarà el del 2023, de manera que les últimes dades disponibles són del 2018. La dada que més preocupa és que gairebé un 24% dels infants de fins a 14 anys coneixen poc o gens la llengua pròpia. "Tenim analfabets en gallec quan acaben la secundària", lamenta amb rotunditat Suso Bermello, secretari general de CIG Ensino, sindicat majoritari al sector educatiu. El seu diagnòstic és que el deteriorament de la presència del gallec a les aules forma part d'un "pla perfectament planificat i orquestrat pel PP" a partir de l'any 2009, quan el partit conservador va recuperar la Junta de Galícia de la mà d'Alberto Núñez Feijóo, després d'una legislatura del bipartit PSdeG-BNG.
El decret de Feijóo
Feijóo va aprovar el decret de plurilingüisme l'any 2010 –encara vigent–, que, sota el pretext de potenciar l'anglès, redueix el gallec a un terç de les hores de classe i l'exclou de les assignatures de matemàtiques, física, química i tecnologia a la primària i secundària. "És l'únic territori amb llengua pròpia on hi ha prohibició en determinades matèries", contextualitza el portaveu de l'A Mesa pola Normalización Lingüística, Marcos Maceira. Als programes electorals de les principals formacions que concorren aquest 18-F, el BNG i Sumar expliciten que derogaran aquesta norma si governen, mentre que els socialistes prometen la "revisió de l'actual model de centres plurilingües". Al candidat del PP, Alfonso Rueda, els últims dies se li ha retret que el diumenge abans que comencés la campanya electoral dels primers comicis que va guanyar Feijóo, l'any 2009, participés en una manifestació de l'associació espanyolista Galicia Bilingüe, que va comptar amb la presència d'Albert Rivera i Rosa Díez.
Segons el PP, no hi ha un problema amb l'aprenentatge del gallec a les aules, encara que els experts del sector així ho indiquin. "La pèrdua del gallec en els adolescents, que és quan adquireixen el pensament formal i el creixement cognitiu, és més aguditzada. Però a nivell infantil ja comença de manera greu", assegura el sociolingüista Xaquin Louredo, membre de la Real Academia Galega. És a dir, valida l'afirmació que els nens entren a l'escola parlant en gallec i en surten parlant en castellà. Tanmateix, per a la formació conservadora el retrocés del gallec és fruit de la lliure elecció que cada persona en fa després de l'etapa educativa. Les dades d'ús habitual diuen que el 52,3% de la població s'expressa sempre o més en gallec que en castellà i un 47,7% a la inversa. Qüestionaris anteriors de l'IGE indicaven que el 2008 era el 57% i el 2003 un 61% a favor del gallec. Tal com es pot veure al gràfic, el més indicatiu és la informació per edats, que reflecteix com es va perdent l'ús de la llengua pròpia en les generacions més joves.
La ruptura de la transmissió generacional
Tradicionalment, la transmissió familiar és la que ha mantingut altes quotes de coneixement del gallec –més enllà del declivi, es parla més que el català i l'euskera als seus respectius territoris–, però els experts també han detectat que aquest fil s'ha trencat. No en l'àmbit rural, on els nivells de monolingüisme són alts, però sí a les ciutats i a les perifèries urbanes. "Si fas una enquesta, la gent diria que el gallec té molt prestigi. Tanmateix, quan fas experiments veus que a nivell implícit no és així i que es mantenen uns prejudicis cap al gallec, a partir dels quals és millor anar canviant al castellà. I aquest procés a la família es produeix de manera natural", assegura Louredo. Ara mateix, està construint el programa Modo galego, actívao, que pretén modificar els prejudicis dels adolescents i celebra que està "començant a funcionar".
El fenomen de la diglòssia –triar una llengua o una altra en funció de la formalitat del context– l'ha viscut en l'àmbit sanitari el Iago, un metge que ara treballa a València i on ha trobat similituds amb el que ha experimentat als hospitals de Santiago de Compostel·la i Vigo. En conversa amb l'ARA, explica una situació recurrent: els pacients iniciaven la conversa en castellà, però quan ell utilitzava el gallec, canviaven i tot era més fluid. "L'assistència sanitària és un acte molt privat i expressar sensacions en un idioma que no és el teu és complicat", subratlla.
Per la seva banda, al sector cultural hi ha una tradició popular molt lligada al gallec i existeixen ajudes per a les propostes en la llengua pròpia. Amb tot, algunes veus alerten que això acaba sent una mena d'arma de doble tall, una salvació i alhora una condemna, si no va acompanyat d'una aposta estructural per potenciar la cultura en gallec. "La projecció exterior és pràcticament inexistent", denuncia l'escriptora Berta Dávila. Per contra, algunes petites batalles donen un bri d'esperança: la televisió pública gallega obrirà una aplicació infantil i juvenil i, més enllà de les institucions, hi ha un circuit notable de grups i festivals musicals en gallec i s'obren pas creadors de contingut a les xarxes socials. "És un moment crític en què es pot passar de llengua majoritària a minoritària", avisa Xaquin Louredo.
