Analitzam punt per punt la norma del PP per incrementar el xaletisme a les Illes

PalmaPresentada com un instrument per facilitar la vida a l’administrat, per tramitar amb més celeritat i diligència les peticions dels ciutadans i respondre les seves necessitats, una llegida en profunditat de la Llei de simplificació que el PP i Vox han aprovat al Parlament aquesta setmana passada confirma el que experts, ecologistes i partits de l’oposició han estat denunciant: l’aposta decidida de les dues formacions per facilitar la nova construcció arreu de les Illes, però principalment al sòl rústic.

Hi ha desenes d’articles que modifiquen normes com la Llei de sòl rústic o la Llei d’urbanisme de les Illes Balears, i pràcticament sempre en el mateix sentit: legalitzar les irregularitats i, amb més de 15 articles respecte d’això, facilitar que s’hi puguin fer més cases i més grosses. “És impossible” calcular el nombre de nous xalets que s’hi podran fer, afirma el geògraf i expert en sòl rústic Mateu Vich, però les diferents mesures combinades suposaran l’ocupació de milers de propietats que fins ara no eren edificables. S’han retocat normatives que fins i tot afecten àrees naturals protegides per tal que es pugui crear nou sòl edificable. “En el mitjà termini serà una veritable desfeta del que queda encara sense destrossar”, afirma Neus Prats, del GEN-GOB.

En definitiva, mentre el Govern fa bandera de no incrementar la pressió humana i molt menys la turística, acaba d’aconseguir que el seu grup parlamentari i la ultradreta de Vox aprovin una llei que toca 50 normatives autonòmiques. Bàsicament, permetrà legalitzar restaurants i altres activitats a zones prohibides, beneirà 1.500 lloguers turístics en sòl rústic –que fins ara es feien a cases irregulars– i conquerirà nous espais per edificar, fins i tot, a zones d’alt valor natural. “Bona part de les cases que es legalitzaran en rústic, passaran a ser oferta turística; és igual si la llei diu que no poden tenir un permís. Tot es lloga a internet”, afirma Neus Prats.

Per si no fos prou, la nova llei, que en bona part confirma el que ja s’havia aprovat mitjançant un primer decret llei, permetrà aplicar el silenci positiu a cadascuna de les peticions dels infractors. És a dir, si els ajuntaments no contesten les sol·licituds de legalització, s’hi dona el vistiplau. Vet aquí una guia per no perdre’s en una de les normes que els ecologistes consideren més negatives per al territori de les darreres dècades.

Cauen les zones protegides

Els ajuntaments podran fer sòl urbanitzable en Zones Rurals d’Interès

Un dels articles de la llei aprovada pel PP-Voxpermetrà urbanitzar les Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP), una de les dues figures més importants que va consagrar la Llei d’Espais Naturals (LEN) l’any 1991, on fer un unifamiliar no era gens senzill i calia disposar d’enormes quantitats d’espai. Ara s’hi podran tramitar fins i tot urbanitzacions. S’han de donar una sèrie de requisits, com per exemple que el municipi tingui bona part del seu sòl rústic amb la categoria de prohibit. Aquesta condició, en comptes de fer impossible el desenvolupament urbanístic perquè impera el valor natural, el permetrà. La norma ho recull així: “Els nous sectors urbanitzables de tipus no residencial, turístic o mixt es poden classificar de manera no contínua amb el sòl urbà en terrenys de sòl rústic protegit amb categoria d’Àrea Rural d’Interès Paisatgístic que no tinguin la qualificació d’ARIP boscós”, afirma.

Per tant, la sagrada figura de les zones protegides per la LENtambé entrarà dins el club de les urbanitzables. “Alguns ajuntaments han pitjat fort, i ho han aconseguit”, explica un tècnic jurídic que treballa per a l’Administració i que demana l’anonimat.

30.000 cases il·legals, beneïdes

La llei premiarà amb un descompte els infractors que facin via a tramitar-ho

Incomplir la normativa urbanística té definitivament premi. La Llei de simplificació no només permet legalitzar aproximadament entre 30.000 i 35.000 cases irregulars a totes les Illes, sinó que ho fa amb un descompte si es tramita el primer any. Els infractors només hauran de pagar un 10% del cost estimat de l’edificació (que en rústic és més barat) si ho fan els primers 12 mesos des de l’aprovació de la llei, mentre que si esperen al tercer any ja pagaran un 15%. A més, aquests propietaris podran recuperar una part del cost d’aquesta legalització per la via de la declaració de la renda. És a dir, tots els contribuents de les Balears suportaran d’alguna manera l’urbanisme il·legal practicat per uns quants.

El requisit que, tant sí com no, han de complir els propietaris de cases il·legals és que ja hagi prescrit qualsevol possibilitat de l’Administració per enderrocar o sancionar-ne la il·legalitat. En els casos en què el propietari hagi fet obres, aquest calendari de caducitat s’interromprà i en teoria no se’n podria dur a terme la legalització. Però en opinió de Neus Prats del GEN-GOB, “si els ajuntaments no han estat capaços de fer complir la normativa i han deixat aixecar una casa, no seran ells ara els que es posin a mirar si el particular ha fet obres. Per descomptat, estarem vigilants amb tots els expedients”, explica.

De fet, el GOB Mallorca també ha posat en marxa una actuació sol·licitant a tots els ajuntaments rebre còpia dels expedients de legalització “per tal de verificar si almenys compleixen les condicions”, ha explicat Margalida Ramis, que ha dit d’aquesta norma “que promou principalment la destrossa del territori”. De moment, només l’Ajuntament de Palma ha remès informació als ecologistes, confirmant que ja té en tràmit nou casos que volen regularitzar habitatges fora d’ordenació.

Lloguer turístic als il·legals

La llei rectifica la norma anterior i permetrà activitat turística a 1.500 cases

Quan es va aprovar la primera versió de l’actual Llei –el Decret llei de simplificació– es va generar un conflicte d’interessos perquè llavors el Govern va decretar que qui legalitzàs la casa no podria dedicar-la al lloguer turístic. Això va generar inquietud entre més d’un miler de propietaris de cases irregulars, però que tenen llicència turística:havien de triar entre legalitzar l’habitatge i perdre la llicència turística o continuar operant a una casa irregular.

I com és possible que prop de 1.500 cases, la major part a Pollença, tinguin una llicència oficial de Turisme si són il·legals?La resposta duu a l’expresident del Govern, Jaume Matas, qui l’any 2005 va permetre que aquests propietaris obtinguessin un permís especial, tot i no tenir ni cèdula d’habitabilitat. Els propietaris han allotjat turistes durant 20 anys i, en conèixer el contingut del Decret llei, van anar a veure corrents el batle de Pollença, Martí March, qui es va veure obligat a demanar ajuda al PP. Aquesta gestió va acabar batiant l’esmena popular com ‘esmena March’, que ha prosperat i ja és llei.

Els propietaris de les cases il·legals podran aconseguir els papers urbanístics i continuar explotant el seu lloguer turístic. Iago Negueruela va mostrar el seu enuig al batle de Pollença per haver contactat amb dirigents del PP i parlar del tema. Una font del PPconsultada per l’ARABalears es demana “i per què quan Negueruela era conseller de Turisme no va desfer aquestes llicències de lloguer turístic a cases il·legals si tan malament li semblaven?”.

Concerts i obres a la costa

Es lleva d’enmig la capacitat d’emetre informes als tècnics de medi ambient

Bona part de l’articulat de la norma té noms i llinatges, i la part que la llei dedica a la costa no n’és una excepció. Sense anar més lluny, el batle de Santa Margalida, Joan Monjo, s’ha enfrontat –sobretot quan MÉS per Mallorca gestionava Medi Ambient– amb els tècnics que qüestionaven el festival Reggaeton Beach a la costa verge de Son Real. Fins ara era necessària l’autorització ambiental mitjançant un informe de l’organisme competent en la matèria, però amb la nova llei s’elimina la capacitat d’intervenció de cap tècnic especialista i basta que hi hagi un suposat “interès turístic” perquè la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua n’emeti un permís.

El GOB va denunciar que el macroconcert del reggaeton “provoca un impacte elevat, com ja s’ha acreditat a partir de l’experiència de l’any anterior”. “I és il·legal, perquè incompleix les normatives en matèria de conservació del medi ambient”, va dir el biòleg de l’entitat Toni Muñoz. Ara, aquest i altres festivals es podran fer amb un simple permís de la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’Aigua, sense que un tècnic ambiental digui la seva.

A la zona de servitud de Costes també s’hi podran fer obres i mentre “no incrementin el volum, alçada o superfície” d’un edifici existent, es podran dur a terme amb una simple declaració responsable davant la Conselleria esmentada. Els ecologistes es mostren preocupats perquè a servitud de Costes hi ha edificis irregulars que ara es podran arreglar amb una simple notificació. A més, també es podran fer instal·lacions “desmuntables que permetin la celebració d’espectacles públics i activitats recreatives de temporada” o “instal·lacions esportives descobertes”. Segons alguns experts, aquests conceptes poc clars poden permetre que es colin tot tipus d’esdeveniments en zones protegides del litoral.

1.550 cases en zones de risc

Els que tinguin sòl amb risc d’erosió o incendi ara podran construir-hi

Mentre sembla que en les zones inundables no s’hi podrà construir si es compleix la promesa del Govern de rectificar, anunciada aquesta setmana passada, del que sembla que no hi ha cap dubte és que a la resta de zones considerades “de risc” s’hi podran fer noves cases. Es tracta, segons els darrers càlculs del geògraf Mateu Vich, “d’unes 1.500 cases, que es podran aixecar”, ja que se n’ha suprimit la prohibició que hi havia decretat el Pacte. Va ser una mesura en forma de decret llei, l’any 2020, i pretenia evitar que a llocs on hi havia diversos perills, com erosió, inundació, esllavissament o incendi, no s’hi poguessin fer cases. “Sentit comú, i ara el que ens han demostrat és que estam en mans d’un Govern perillós per a les persones i el territori”, assegura Margalida Ramis del GOB.

Encara que es deixin fora les zones inundables, la resta d’espais on hi ha riscos passen a ser edificables i, per tant, de nou el sòl rústic es veurà afectat per un major nombre de construccions “tot i que ja sembla un betlem, amb cases pertot, que s’han edificat per milers els darrers anys”, afirma Mateu Vich.

Restaurants al sòl rústic

Activitats econòmiques prohibides al camp es podran autoritzar

Entre les pressions rebudes pel Govern de Marga Prohens quan va encetar la possibilitat d’amnistiar irregularitats en sòl rústic, una de les que més intensament es va accelerar va ser la de les activitats econòmiques en sòl rústic. Restaurants, tallers i altres negocis tenen prohibit instal·lar-se en sòl rústic, perquè un dels principis fonamentals d’aquest espai és que es dedica principalment a l’activitat que li és pròpia, que és la producció agrícola i ramadera.

Però durant molts anys, mentre els ajuntaments miraven cap a un altre costat, s’han anat edificant naus que poc tenien d’agrícola, i que acabaven essent bars, fins i tot, grans restaurants, o instal·lacions empresarials. Ara, amb la Llei de simplificació, es confirma que durant els propers tres anys els propietaris d’aquests negocis podran aconseguir la benedicció de l’Administració i passar a ser legals. “Una de les fórmules que durant anys han tingut molts empresaris per poder fer viable el seu negoci ha estat no pagar el preu que costa instal·lar-se al sòl de serveis, sinó fer-ho al rústic. S’ha consentit de manera massiva, artificialitzant el camp”, lamenta el tècnic en urbanisme consultat per l’ARABalears.

Els que vulguin beneficiar-se d’aquesta amnistia han de presentar un projecte, ben igual que els propietaris de les cases, i tampoc poden tenir cap expedient urbanístic ‘viu’ en marxa. Si aconsegueixen demostrar al seu ajuntament que això és així, tindran via lliure per aconseguir els papers com els que sí que varen complir amb la llei.

Aquesta norma no només permetrà legalitzar edificacions principals sinó també totes aquelles, com piscines i altres instal·lacions que s’hagin anat fent al sòl rústic, i que es compten per centenars.

Edificacions en àrees naturals

Fins i tot els edificis fora d’ordenació en zones d’alt valor rebran el permís

La Llei d’Espais Naturals, aprovada l’any 1991, va establir que a una sèrie d’espais privilegiats en matèria ambiental no s’hi podien posar ni cases, ni naus agrícoles. El valor natural d’aquestes zones les havia de preservar sense edificacions. Però alguns d’aquests espais ja disposaven d’edificacions existents, i d’altres han vist com, de manera il·legal, se n’hi han anat fent. Ara, la Llei de simplificació també dona llum verda al fet que aquestes construccions –siguin de la naturalesa que siguin– “es consideren incorporades a l’ordenació amb tots els drets i els deures inherents a les obres executades amb llicència, independentment de la qualificació del sòl”. Això sí, caldrà que els seus propietaris acreditin o aconsegueixin en els propers anys una habilitació com a explotació agrícola. A més, hauran de demostrar que l’antiguitat de l’edifici és anterior a 1991.

Existeixen casos de propietaris que fins i tot han fet negocis com petits restaurants dins una Àrea Natural d’Especial Interès sense cap documentació. Si el titular demostra que té una activitat agrària –es pot aconseguir tramitant-la davant la Conselleria d’Agricultura–, podrà legalitzar l’edifici, tot i tractar-se d’una zona de màxima protecció. “La tramitació té com a objectiu premiar els infractors i permetre que puguin vendre o llogar els negocis que van aixecar de manera irregular al preu dels que van fer les coses bé”, lamenta Neus Prats del GEN-GOB.

Cases més grosses

Tornen els xalets de 1.500 metres cúbics en contra dels 900 actuals

Una altra de les mesures que contradiu el discurs que parla de reduir la pressió sobre el territori per part del Govern Prohens és la mida de les cases. La Llei de simplificació deixa sense efecte la reducció que havia aplicat el pacte als xalets en rústic, que ‘només’ podien ser de 900 metres cúbics. Ara, aquests enormes xalets encara podran arribar més enllà i tornar als 1.500 metres cúbics d’antany. “Tot això és nova oferta turística i per a rics”, diu Mateu Vich. “Les Balears viuen una involució que ens torna 40 anys enrere i que fa mèrits perquè algú iniciï una investigació penal”, ha lamentat el GOB aquesta setmana en un comunicat.