L’ANC lliga el suport al Govern al reforç de la via unilateral

BarcelonaL’ANC no s’aixecarà de moment de la taula de negociació entre partits i entitats independentistes per buscar una estratègia comuna, però augmentarà la pressió sobre el Govern i els partits que li donen suport. La presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, va apujar ahir el to dels seus avisos a l’executiu que lidera Quim Torra i li va exigir que aclareixi si treballa o no per la independència i si està analitzant fer-la efectiva en un escenari de no negociació. Una reclamació que va acompanyar d’una advertència: “Si el Govern no compleix, l’única alternativa possible serà la seva substitució. No perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè perdrà una part de la base independentista”.

Tanmateix, tot i que en un primer moment l’acte d’ahir a Barcelona s’havia dissenyat gairebé amb forma d’ultimàtum perquè partits i entitats pactessin una estratègia conjunta, Paluzie va evitar ahir estripar les cartes. Malgrat reconèixer que a dia d’avui la unitat independentista no existeix per falta d’acord sobre què implica el mandat de l’1-O o sobre com i quan fer la independència, l’ANC continuarà anant a les reunions per provar d’articular una estratègia conjunta. Ho farà, va dir Paluzie, amb la missió de tibar dels partits per evitar que es facin passos enrere. Per això, l’ANC es va posar ahir com a deures aconseguir exercir una pressió més “efectiva” sobre els partits. “Pot ser que no estiguem preparats per arribar al cim, però no acceptarem passos enrere”, va avisar Paluzie.

En aquest sentit, Paluzie va criticar que dirigents tant d’ERC com de JxCat “afebleixin” l’independentisme situant-se en un escenari del 2013 en parlar d’un referèndum acordat amb una triple resposta. La dirigent independentista avisar que l’ANC només acceptaria un referèndum pactat sobre la independència amb resposta binària, tot i que es va mostrar escèptica sobre la possibilitat d’un referèndum acordat, que, va dir, “ni hi és ni hi serà”. Interpel·lant directament els dirigents polítics -alguns d’ells asseguts ahir a primera fila-, Paluzie va reclamar: “Sisplau, si heu de negociar, feu-ho amb moral de victòria. Hem guanyat moltes vegades, no malbarateu les victòries”.

Així doncs, tot i no descartar la negociació amb l’Estat -“una independència negociada sempre serà millor que una amb conflicte”, va reconèixer-, Paluzie va subratllar que l’ANC es referma en la seva aposta per la via unilateral -sense posar-hi data- i treballa per intentar corregir el “que va poder fallar” després de l’1-O. En aquesta estratègia d’estar preparats per poder fer efectiva la independència, va emmarcar algunes de les campanyes estratègiques de l’entitat com la destinada a potenciar les empreses que no van traslladar la seva seu durant l’1-O o la que busca que l’independentisme sigui majoritari en els consells i juntes de govern de col·legis professionals o cambres de comerç. “Cal afeblir el poder de l’Estat i enfortir el nostre. Cal actuar en termes de poder”, va argumentar.

Entre els deures que Paluzie es va autoimposar, hi ha també una millor coordinació amb l’esquerra independentista i els CDR, a qui va demanar no criminalitzar. “No em sentireu demanar a ningú que es tregui la caputxa quan hi ha persones a les que se’ls ha aplicat la llei antiterrorista per haver participat en un blocatge de vies”, va apuntar.

La CUP també pressiona

A més de l’ANC, també la CUP va pressionar ahir el Govern per prioritzar la via unilateral. En un comunicat, les entitats de l’esquerra independentista van denunciar que “el govern de JxCat i ERC està intentant tancar per dalt -amb un pacte autonòmic- el que el poble està obrint des de baix”. La CUP i els seus col·lectius pròxims van considerar que la reunió dels dos governs a Pedralbes i el comunicat conjunt que en va sortir, el sopar de Foment, l’actuació dels Mossos divendres i “la criminalització de les protestes i de les diverses formes de lluita” són exemples d’aquest intent del Govern de dur els catalans a “un pacte que comporta renúncies”, i van avisar que l’executiu català que “cap diàleg amb l’Estat és possible”.