Andrés Bernstein, d'Actua: "Volem mobilitzar una part de l'esquerra desencantada perquè no quedi a casa"

PalmaAndrés Bernstein Darder (Palma, 1984) és politòleg, llicenciat en Filologia Anglesa i té un màster en Ciències Polítiques i un altre en Literatura Comparada. Fill de pare nord-americà i mare mallorquina, va cursar el seu màster sobre Opinió Pública, Percepcions Polítiques Falses i Democràcia Directa a la Universitat Estatal de San Francisco, Califòrnia. Actualment, treballa com a captador de socis per a ACNUR a Palma, i, per primera vegada, ha decidit ficar-se en política per la porta gran, com a candidat d'Actúa al Congrés espanyol per les Balears.

Què és Actua?

Un nou partit polític d'esquerres que fa molts anys que Baltasar Garzón i Gaspar Llamazares volien impulsar, tot i que fins a l'any 2017 no es presentà per primera vegada com a un espai cívic de debat entre persones progressistes. Estam construint un partit a poc a poc, sense pressa. Dins d'aquesta voluntat de créixer lentament, estam fent una casa de pedra. Una vegada tinguem una base sòlida, ja començarem a obrir-nos i intentar arribar a la societat.

Quin és el perfil del votant que interpel·lau?

Gent tradicionalment d'esquerres, federalista i republicana que considera que el PSOE és de centre o centredreta en alguns aspectes i que tampoc no se sent representada per la manera de fer política de Podem, que a vegades podria arribar a ser considerada com a populista. A més, les persones a les quals podem interessar tenen una perspectiva que va més enllà de l'estat espanyol [vivim en un món globalitzat] perquè volen lluitar amb una perspectiva d'àmbit internacional, per aquesta raó estam vinculats amb el DIEM25 (Democracy in Europe Movement 2025) impulsat per l'exministre d'economia grec Yanis Varoufakis, amb qui ens presentam a les eleccions europees.

Quin és el punt principal que us diferencia dels socialistes?

La regeneració democràtica. Actualment governen per una moció de censura en contra de la corrupció del Partit Popular, però s'ha vist que el PSOE no té voluntat d'impulsar una sèrie de mesures per enfortir l'Estat davant aquest problema. Les clavegueres permeten veure-ho. Així i tot, hi ha gent dins del partit que està compromesa a canviar la situació, però també n'hi ha d'altres, especialment de la directiva federal, que són part del problema. D'altra banda, som més ambiciosos pel que fa a la necessitat d'una transició energètica justa i la legislació laboral.

I d'Unides Podem?

No rebutjam el que mal anomenen "Règim del 78", ja que Pablo Iglesias ho ha criticat en diverses ocasions. Evidentment, l'Estat és molt diferent actualment respecte dels primers anys de la democràcia, per això, és imprescindible una regeneració. Però nosaltres valoram positivament com es va arribar a consensos en aquell moment, crec que cal recuperar l'esperit de la transició perquè la política cada vegada està més polaritzada. La capacitat de diàleg és fonamental.

Quines són les perspectives del partit per accedir al Congrés?

Amb molta il·lusió i energia, però també amb moltíssima humilitat i realisme. Ho tenim molt difícil, és així per a qualsevol partit nou que vulgui competir amb les formacions ja establertes i dins de les institucions. De fet, la meitat del dia faig feina com a captador de socis per a ACNUR, dedic el meu temps al partit per fer entrevistes i actes puntuals. Però estic compromès amb Actúa, crec que va en la bona direcció. Volem mobilitzar una part de l'esquerra desencantada perquè no quedi a casa.

Pel que fa a mesures polítiques, què proposau per solucionar l'accés a l'habitatge a les Illes?

Establint una llei que reguli el preu dels lloguers als centres urbans amb més de 200.000 persones, a més de reduir el nombre de places de lloguer vacacional amb l'objectiu de frenar la gentrificació. L'habitatge públic també és una peça important, a Espanya només n'hi ha un 1%, mentre que a Àustria s'arriba a un 48%. Vàrem començar l'inici de la campanya al Camp Redó, una zona de Palma molt precària i propera al centre de Palma. Consideram bàsic que la gent pugui tenir accés a un habitatge digne, i hem de promoure que sigui així.

I respecte de l'infrafinançament de la Comunitat?

Amb l'aprovació del REB s'ha fet una passa positiva, però queda molt per fer. Actua no només pretén aprofundir en una millora del finançament, es requereixen més competències. No hem arribat al límit de l'estat de les autonomies, es pot desenvolupar molt més cada autogovern i el nostre objectiu és arribar a ser un estat federal.

Com enteneu la realitat nacional de l'Estat?

Vivim en un estat plurinacional, amb una diversitat cultural i lingüística molt rica. Històricament s'ha plantejat molt malament, i s'ha volgut eliminar, cosa que ha generat fortes tensions. S'hauria de continuar aprofundint en l'autogovern de cada regió, però en el món actual no veig el sentit de crear una nova frontera. Una república federal que respecti les singularitats nacionals podria respondre a la capacitat d'estar units, però també a la realitat diversa que tenim.