Anna Gabriel reapareix en un acte de la CUP quatre anys després: "A menjar-nos els rics"

BarcelonaA l’inici de la legislatura, la CUP va ser clau per a la investidura del president Pere Aragonès, però dos anys després els anticapitalistes han quedat relegats a un paper testimonial, lluny del seient de soci preferent del Govern al Parlament. En aquest escenari, la formació ha organitzat unes jornades de tres dies a la Nau Bostik de Barcelona per reflexionar sobre el paper que ha de tenir l’esquerra independentista. La cirereta ha estat l’acte de cloenda d'aquest diumenge, en què s'ha escenificat el retrobament de l’exdiputada Anna Gabriel amb les bases del partit després de quatre anys i mig a l’exili. La cupaire ha estat rebuda amb un sentit aplaudiment i, en un discurs breu en què ha evitat entrar en el cos a cos amb JxCat i ERC, ha advertit que el moviment independentista es troba davant el “tancament d’un cicle polític”. I, davant d'això, ha reivindicat la importància del seu espai. 

“No ens conformem amb paraules buides i discursos simplistes”, ha assegurat traient pit del discurs de la CUP “radical” i que va “a l’arrel”. Per tant, ha arengat els militants a continuar “lluitant”: “A menjar-nos els rics, a fer que la llibertat sigui un hàbit i a guanyar-ho tot, si és possible!” Gabriel, que dimecres va quedar en llibertat sense mesures cautelars després de declarar davant el magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, ha evitat un cop més parlar tant de la seva etapa d’exili com concretar els motius que l’han feta tornar. 

“Si puc servir d’alguna cosa després de molt de temps fora és per contagiar-vos l’autoestima màxima, l’orgull absolut”, ha proclamat. L’exdiputada anticapitalista ha reivindicat el lema de les jornades: La llibertat és un hàbit. En els últims dies figures de l'espai han reflexionat sobre feminisme, classe, llengua i sobirania i antiimperialisme, buscant emmarcar el discurs del partit. “Som necessàries perquè portem un món nou”, ha assegurat Gabriel, que ha instat les bases a “continuar militant”: “L'esquerra independentista està més viva que mai”.

En el mateix sentit, ha destacat la posada en marxa del Centre d’Estudis Popular, un espai per a la reflexió ideològica que té per objectiu donar resposta als reptes socials, polítics i econòmics del país. La diputada i membre del patronat del centre, Eulàlia Reguant, el va presentar divendres. “La CUP impulsa aquest centre per construir política revolucionària”, va assegurar: “Per actualitzar, socialitzar i transmetre”. En el mateix sentit, la formació té previst promoure l’arxiu Serra i Puig (SiP), una àrea de memòria i documentació que s’ha de convertir en l’arxiu nacional de la CUP. “Travessant tots els impossibles, l’esquerra independentista continua estant viva, i diria que més que mai”, ha recalcat aquest migdia Gabriel: “És un tresor”. 

L’única referència directa de l'acte al Govern d’ERC i JxCat l'ha fet el portaveu del secretariat nacional de la formació, Edgar Fernàndez, que ha rebutjat la premissa que es pugui “governar per a tothom”. “Si no són part de la solució són part del problema, i aquest govern és ara mateix part del problema”, ha sentenciat, per denunciar tot seguit que l’executiu “fa un ridícul espantós amb intercanvis d'acusacions i sense propostes". En aquest sentit, i refermant-se a perfilar la CUP com un partit d’oposició a JxCat i ERC, ha advertit la coalició: “Que no comptin amb nosaltres i que es preparin, perquè ens organitzarem”. 

Tot i haver aconseguit ser investit president amb els vots independentistes, a partir de llavors Aragonès ha hagut d’optar per la geometria variable al Parlament davant la falta d’un soci estable. Els anticapitalistes han passat de ser la seva opció preferent a anar-se allunyant de l’executiu. No només perquè consideren que no s’ha avançat prou en la independència, sinó també perquè s’han oposat diametralment a alguns projectes de l’executiu com els Jocs d'Hivern i l’ampliació de l’aeroport. També es van desmarcar de l’acord a què JxCat, ERC, comuns i PSC van arribar al Parlament per fer front a la sentència que imposava el 25% del castellà a les aules. 

El mes de juliol, coincidint amb el retorn per sorpresa de Gabriel a l’Estat –va ser el Tribunal Suprem qui en va informar amb un comunicat–, la formació va plantejar un “trencament absolut” amb el Govern i l’inici d’una “estratègia molt més bel·ligerant” contra ERC i Junts, com va explicar l'ARA. A banda de marcar distàncies amb les dues grans forces independentistes i evitar perdre’s en la pugna fratricida entre els dos partits, la formació volia evitar que se la responsabilitzés del rumb de la legislatura. En la mateixa línia, la CUP ha buscat mantenir un perfil baix respecte al cas que afecta la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs. Considerava que la responsabilitat de resoldre la situació era de Junts i ERC i, a més, buscava evitar el desgast polític d’abanderar la qüestió.

El partit ha renunciat, doncs, a insistir a buscar punts d’unió amb ERC i JxCat. El canvi de cicle anunciat per Gabriel se centra ara en el seu propi espai.