Anticatalanes, sense nins, turístiques i amb territori per construir: així són les Balears del president del Parlament

PalmaEl president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), ha fet aquest divendres el primer discurs amb motiu de la Diada de les Balears, una intervenció durant la qual ha desenvolupat alguns dels seus eixos ideològics. La llengua, la família, la manca de natalitat a la societat illenca, el turisme i l'habitatge han estat els principals blocs que ha desenvolupat Le Senne, que ha parlat gairebé tot el temps en castellà, llevat d'unes línies en un mallorquí ple d'incorreccions, i no en el registre lingüístic formal que s'hauria de fer servir a la Cambra. Le Senne ha fet una apologia de la família i de la llibertat al seu discurs, a més d'atacar la unitat de la llengua catalana i reclamar a la vegada que la llengua "no es faci servir com a arma".

"Situem sa llibertat i es respecte en es centre de sa qüestió", ha dit, a més de recordar que "ets investigadors assenyalen que s'ús des català entre sa població jove de s'Arxipèlag (...) està 'en fase de regressió'". "Això a pesar de ses polítiques lingüístiques duites a terme durant ses darreres dècades. (...). I és que tal i com se diu en castellà, se puede llevar el caballo al río, pero no obligarle a beber", ha continuat. La recepta de Le Senne, que en diverses ocasions ha remarcat que es tracta de la seva "humil opinió", consisteix a "garantisar es coneixement efectiu de ses nostres modalitats insulars", "fer atractiu i amable ets seus ús" i gaudir de "sa benedicció que suposa sa presència d'aquesta riquesa".

Dels atacs al català, Le Senne s'ha passat al castellà i ha advertit que la família està en perill, malgrat que és "la cèl·lula bàsica de la societat" i una "escola de valors". El president ha remarcat que "Espanya està travessant una crisi demogràfica sense precedents" que ha qualificat de "desastre sense precedents". Ara bé, Le Senne ha fet menció a la migració, que ha ajudat a "maquillar l'hivern demogràfic" a les Illes. I ha donat la benvinguda a les persones que "arriben de manera ordenada i legal, que s'integren i que respecten els nostres valors bàsics i normes de convivència". Malgrat l'arribada de migrants, Le Senne ha remarcat que la manca de natalitat "amenaça la supervivència a llarg termini de la humanitat". "La realitat és que a les Balears ens estam quedant sense nins", ha advertit, i ha remarcat que "aquest problema no es pot resoldre amb la immigració" i que provoca "una pandèmia de persones grans desemparades", com passa al Japó. "La família hauria de tornar a ser atractiva (...). I, especialment, la família nombrosa, que és la que més contribueix a pal·liar aquest urgent problema", ha dit.

Una de les vies per garantir la supervivència de la família, segons el president de la Cambra, és tenir lloc de feina, una situació que "requereix una aposta pel turisme de qualitat". A més de fer referència a la importància del "turisme cultural", Le Senne ha aportat la idea que "es tracta de combinar el clàssic sol i platja amb la nostra història, art, gastronomia, o amb l'esport". Ara bé, no ha oblidat la diversificació econòmica, de la qual ha dit que "és una bona idea".

El següent punt del discurs ha estat el problema de l'habitatge. Aquí és on el problema de natalitat xoca amb una altra realitat, a la qual el president del Parlament ha posat xifres: les Balears han passat de "538.876 residents en 1971 a 1.219.404 en 2021". "La resposta no pot ser, en la meva humil opinió, tractar de congelar el temps", ha dit en aquest punt Le Senne, conscient de "la necessitat de preservar el paisatge i protegir el medi ambient". Ara bé, "és impossible deixar de construir i que l'habitatge s'abarateixi" o, amb altres paraules, "no es pot bufar i xuclar al mateix temps". Le Senne considera que "les lleis econòmiques són tan inexorables com les lleis físiques, perquè deriven de la lògica i de la mateixa naturalesa de les coses". Així que la solució passa per "decidir i executar bé, amb sentit comú i bon gust".

"No tota construcció té per què enlletgir el paisatge", ha proclamat el president del Parlament, que ha tornat a mencionar el Japó en aquest punt. La bellesa natural es pot realçar "com en un jardí japonès, on es poden curosament les plantes per conduir-les a la seva màxima bellesa, o com en el passeig dels pins del Port de Pollença, per posar un exemple més nostrat, (...) on els xalets centenaris accentuen la bellesa de la badia". Segons Le Senne, "això és progrés", i no "l'immobilisme". "La protecció no pot derivar en una protecció total", sinó que cal cercar "la integració harmoniosa dels canvis en el conjunt".

Le Senne ha finalitzat el discurs reivindicant "la valentia de ser lliures" per coses com "estar orgullosos de les nostres illes i el nostre país", "comunicar-nos en qualsevol de les nostres llengües", "formar una família" i "contribuir a la prosperitat econòmica de les nostres illes".

El PP destaca que Le Senne "ha intentat fer un discurs institucional"

Quant a la reacció dels partits a les paraules de Le Senne, el portaveu del PP, Sebastià Sagreras, ha remarcat que el president de la Cambra "ha intentat fer un discurs institucional", que posa en valor "el bilingüisme cordial" i posa sobre la taula "temes que afecten les Illes, com l'habitatge. Per la seva banda, el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha criticat el discurs, que considera "molt d'ultradreta". "No representa les Illes, només el PP, que assumeix els postulats de Vox", ha afegit.

"Ha estat un discurs com ens té avesats: sectari, molt ideològic, allunyat de la institucionalitat i que ataca tot allò que ha suposat el model de convivència que ens havíem donat d'ençà de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia", ha dit per la seva part el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, qui ha remarcat que Le Senne "ha atacat la llengua catalana, ha qüestionat el nostre autogovern i la protecció del territori". "No ens ha representat i no l'hem aplaudit", ha sentenciat Apesteguia.

L'Obra Cultural Balear també ha carregat contra les paraules del president del Parlament, i ha acusat el PP de ser còmplice d'una "degradació institucional sense precedents". "El president del Parlament ha aprofitat un acte institucional del Dia de les Illes Balears per llançar les seves obsessions contra la llengua pròpia del país. Això suposa una degradació institucional sense precedents, tot això amb el consentiment del PP", ha dit el president de l'OCB, Antoni Llabrés.