Anticorrupció acorda amb l'exconseller valencià que va desviar fons de cooperació una pena de tres anys i mig de presó

ValènciaLa Fiscalia Anticorrupció ha arribat a un acord amb l'exconseller de Solidaritat i exportaveu del Partit Popular a les Corts Valencianes, Rafael Blasco, i l'empresari Augusto César Tauroni, els dos principals acusats en el cas que investiga irregularitats en la concessió de subvencions a ONGDs i en el projecte d'un hospital a Haití que mai es va dur a terme. Els dos processats haurien reconegut els fets i acceptarien penes pròximes als tres anys i mig de presó.

Aquest pacte s'emmarca en el judici de les peces 2 i 3 del cas Cooperació, que va arrencar formalment dilluns, i en què s'investiguen presumptes delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental originats per presumptes irregularitats en la concessió de subvencions dirigides a la cooperació internacional durant els anys 2009, 2010 i 2011, i en la construcció d'un hospital a Haití, que finalment no es va fer. La justícia reclama als acusats 8,2 milions d'euros que s'haurien d'haver destinat a projectes a Guinea, el Paraguai, Nicaragua, el Perú i Haití.

Per aquests delictes, Anticorrupció sol·licitava per a Rafael Blasco 16 anys de presó i 4,6 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil, que serien restituïts a la Generalitat Valenciana, i per a Augusto César Tauroni 21 anys i mig de presó i 3,1 milions, així com la confiscació d'un iot, dos apartaments a Miami i els diners dipositats en uns quants comptes dels EUA provinents del blanqueig de capitals.

A més de Tauroni i Blasco, que ja va ser condemnat en el judici de la primera peça del cas, es jutgen 22 persones, entre les quals l'excúpula de la conselleria de Solidaritat formada per l'ex secretària general Tina Sanjuán, l'ex director general José María Felip i l'ex cap d'àrea de Solidaritat Marc Llinares, així com l'empresari Arturo Tauroni –germà d'Augusto César– i el president de l'ONG Esperanza Sin Fronteras, Fernando Darder, entre més.

En el cas de l'exconseller, se li atribueixen els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, falsedat en document oficial comès per funcionari públic i associació il·lícita o, alternativament, organització criminal. El jutjat encarregat de la instrucció va adoptar en el seu moment mesures per assegurar-se cobrar les responsabilitats pecuniàries, que en el cas de Blasco es van fixar en 8,2 milions d'euros. En el cas d'Augusto César Tauroni, les garanties van arribar a 8 milions.

Sense pacte amb l'Advocacia de la Generalitat ni la Coordinadora d'ONGD

En el seu moment, el fiscal encarregat de la investigació de la major part del cas i que va dirigir l'acusació pública en el primer dels judicis, Vicente Torres, també va arribar a acords previs amb Blasco i Tauroni. No obstant això, després del seu nomenament com a magistrat del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV), el seu successor, Jesús Carrasco, es va fer càrrec de la causa i va tombar tots aquells pactes.

Ara Carrasco ha arribat a acords amb Blasco, Tauroni i altres acusats en el procés. Els pactes amb aquests dos acusats s'han fet únicament amb la Fiscalia, mentre que les altres dues acusacions, l'Advocacia de la Generalitat –que exerceix l'acusació popular– i la Coordinadora Valenciana d'ONGD –que exerceix l'acusació particular– no n'han tancat cap amb l'exconseller ni amb l'empresari, però sí almenys amb quatre processats més.

La restitució dels fons

La secció cinquena de l'Audiència de València va decidir el 15 d'abril ajornar fins al 6 de maig el judici arran de la impossibilitat al·legada per les defenses d'abordar la vista amb suficient preparació, i per la possibilitat d'arribar a un acord amb el fiscal.

Els advocats dels acusats van denunciar un canvi de criteri de la Fiscalia Anticorrupció que modificaria el pacte de conformitat que s'hauria tancat amb ells. Per contra, Carrasco va afirmar que aquest relat era "absolutament incert" i va explicar que faltava la consignació de les responsabilitats civils amb què restituir els fons desviats, un aspecte que va qualificar d'"indefugible i insalvable" per arribar a un acord.