Crònica

Antoni Costa, d’ideòleg a bomber del Govern del PP

El vicepresident i portaveu és “la mà dreta i l’esquerra” de Prohens i s’ha encarregat de tots els fronts de l’Executiu

Antoni Costa.
15/01/2025
4 min
Regala aquest article

PalmaDurant la campanya electoral, Marga Prohens va presentar Antoni Costa (Eivissa, 1976) com la seva “mà dreta i l’esquerra”. I en les successives crisis que ha afrontat el Govern en el seu primer any i mig de vida, el vicepresident ha estat a tots els fronts. Com a conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, ha posat damunt del paper el “canvi de model” de país propugnat per la presidenta, reflectit tant en les baixades d’impostos com en la Llei de simplificació. Però com a portaveu i part de l’equip negociador amb Vox, també s’ha convertit en el bomber en cap de l’Executiu. Costa ha sortit al pas de les polèmiques i també ha assumit els fracassos del Govern en primera persona: el darrer, la impossibilitat d’aprovar els pressupostos de 2025 a temps.

L’eivissenc va ser clau per fermar el suport de Vox a la investidura de Prohens. També va pilotar les negociacions amb l’extrema dreta sobre el sostre de despesa i els pressupostos per al 2024, que varen estar a punt de naufragar. En paral·lel, el projecte més ambiciós del Govern fins ara, la primera Llei de simplificació administrativa, també duu la seva firma. “Era una bandera del partit [inspirada en els ‘superdecrets’ de Juanma Moreno a Andalusia] que va assumir ell”, apunten fonts del seu equip. La norma, per la seva complexitat, ha estat una pedra a la sabata del Govern, que ni tan sols en va poder aplaudir l’aprovació durant el ple, perquè va anar acompanyada de la validació, per error, de 34 de les esmenes més dures de Vox.

Amb un efecte dòmino, corregir aquesta errada va conduir el PP al trencament de les relacions amb Vox i, en darrera instància, a la pròrroga dels pressupostos de 2025, que també són responsabilitat del vicepresident. “És innegable que això produeix un desgast”, admeten les mateixes fonts. Tot i això, el vicepresident està “molt tranquil” al respecte. “Ens va dir, no patiu, que ho traurem endavant”, expressa la mateixa veu. A partir de febrer, el Govern reprendrà les negociacions sobre els comptes.

Un contrapunt a Vox

“El Govern fa una estratègia que implica concentrar tota la comunicació entre la presidenta i Costa”, considera el politòleg Julián Claramunt. Mentre Prohens adopta un rol més allunyat de les problemàtiques quotidianes, “com si fos una figura llunyana, per damunt del bé i del mal, Costa dona la cara en el dia a dia”, insisteix l’expert. A diferència del portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, que té un perfil més “ideològic i pot donar més titulars”, Claramunt considera Costa “el contrapunt perfecte a Vox”. “Transmet serietat, està vinculat als números”, explica: “La tendència de la dreta a tot Europa és situar perfils serens davant l’auge de l’extrema dreta”. “El problema és que la legislatura és complicada, i la seva imatge es va desgastant”, apunta el politòleg. Tot i això, insisteix, “mentre ell rebi els cops, la presidenta evita aquest desgast”. Fonts del Govern confirmen aquesta estratègia. “És el conseller més imprescindible del Govern, i mentre Prohens s’enfoca a l’exterior, Costa assumeix bona part de la coordinació interna”, expliquen les mateixes fonts. La dinàmica es manté des de l’anterior legislatura: “Com a portaveu del grup parlamentari, era el braç executor de Prohens a la Cambra, mentre ella era diputada al Congrés”.

“Tot passa pel seu sedàs”, explica una altra font de l’Executiu, que destaca la coincidència ideològica de Costa amb la presidenta: “Són perfils d’un liberalisme molt marcat”. En el mateix sentit, un company de partit que va treballar amb ell durant la seva etapa com a director General de Pressupostos (sota el mandat de José Ramón Bauzá) recorda que aquesta experiència li dona “una base important sobre el funcionament de l’Administració que s’afegeix al seu vessant polític”. “Té el cap fred, sap conduir-se en situacions complicades”, expliquen les mateixes fonts. Encara que els vaivens de Vox en els darrers mesos li havien fet perdre els nervis en alguna ocasió, sempre va mantenir les formes de cara a l’exterior. La seva experiència com a professor d’Economia Aplicada a la UIB, assegura aquesta font, també li dona “taules com a portaveu del Govern”.

Peça de caça major

En el darrer ple de 2024, i després de demanar disculpes per l’error comès amb les esmenes de Vox en la votació del decret de simplificació, la portaveu adjunta del PP, Marga Duran, va lamentar que Costa fos “la diana dels retrets i les crítiques per part d’uns i altres”. Per a l’oposició no passa desapercebuda la dependència del Govern damunt el vicepresident. Per això, explica Claramunt, Costa és una peça de caça major per a l’esquerra. “És l’apagafocs del Govern, i seria difícil veure una alternativa a Costa”, explica l’expert. En aquest sentit, defensa que el vicepresident és un element estructural de l’Executiu. Per això, Prohens va descartar destituir-lo, tot i que l’oposició ho exigia, l’octubre de 2023, després que esclatàs que havia contractat un home processat per presumpta agressió sexual com a gerent de l’Entitat Pública Empresarial de Telecomunicacions i Innovació (Ibetec). “Va admetre que s’havia equivocat, ningú no és infal·lible”, apunten fonts del Govern. Per a Claramunt, aquesta resposta és una demostració que el PP no renunciarà Costa com a “home fort” de l’Executiu en el “llarg termini”.

stats