Un any de la defenestració de Casado: què fan els protagonistes de la guerra?

MadridFa tot just un any, el PP s’obria en canal en una guerra entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. La formació va tocar fons: l’exlíder popular va ser defenestrat i Alberto Núñez Feijóo va agafar les regnes del partit.

Ara fa just un any, quan el PP es partia pel mig per una pugna pel poder entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, a Alberto Núñez Feijóo se li brindava una nova oportunitat per agafar el tren que havia deixat escapar l’any 2018. El dirigent gallec es va deixar estimar enmig de la batalla campal: es va posar el partit a l’esquena i davant d’un Casado derrotat i humiliat, en va pactar la sortida. Diversos membres del partit fins i tot se sorprenen de com s’han sobreposat a aquella crisi en pocs mesos. Un any després, Feijóo pilota un PP que ha esborrat l’etapa del seu predecessor. Ja hi haurà temps de trobar espais per encaixar el llegat de Casado, diuen des de la direcció. Ara la unitat regna al partit i lideren bona part de les enquestes, recorden. Tenen un peu al coll a Cs i ara el seu objectiu és créixer tant pel centre com per la dreta. Si Feijóo no arriba a la Moncloa, el mateix dirigent gallec ha dit que no “mereix” continuar presidint el PP. 

L’última vegada que Pablo Casado es va deixar veure en públic va ser el 2 d’abril de l’any passat, a Sevilla, en el congrés que va entronitzar Alberto Núñez Feijóo com el seu successor al capdavant del PP. Allà va dir el seu adeu oficial al partit que havia dirigit durant quatre anys i del qual va acabar fora després de perdre una crua guerra amb qui s’havia convertit en el seu contrapoder dins la formació, Isabel Díaz Ayuso. Des d’aquell abril, Casado s’ha reclòs en la seva nova vida laboral en el sector privat. Ha abandonat per complet la política i treballa en un fons d’inversió de defensa i ciberseguretat, explica el seu entorn. La nova feina l’ha obligat a viatjar fora d’Espanya. De fet, fa dues setmanes, quan el PP va voler donar una imatge d’unitat a València, on va reunir tots els candidats a les municipals, barons i els expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy, Casado era precisament de viatge. Encara que hagués volgut ser-hi, però, no hagués pogut, perquè la direcció de Feijóo no el va convidar. “Si vols reivindicar una imatge d’unitat, has de convidar tothom”, lamenten fonts pròximes a Casado. L’actual cúpula es defensa dient que van prioritzar la fotografia de la reconciliació entre Aznar i Rajoy, històricament enfrontats. Sigui com sigui, Casado manté interlocució amb Feijóo, però no té entre els seus plans tornar a la vida política i mantindrà el seu nou rol silenciós i allunyat de qualsevol focus. “Ha passat pàgina”, diuen fonts pròximes a l’exlíder del PP. Admeten, però, que recordar la guerra de fa un any és encara dolorós perquè va ser “traumàtic”: “Et gira l’esquena molta gent”. En tan sols cinc dies, Casado va veure com es quedava sol i vivia el declivi més agre que pot viure un dirigent polític.

L’octubre de fa dos anys, Teodoro García Egea estava pletòric quan es va acostar als periodistes que s’havien desplaçat fins a València per cobrir la convenció del PP. Ayuso havia verbalitzat que no disputaria el lideratge a Casado i l’exlíder popular havia rebut un bany de masses dels afiliats. El somriure li va durar pocs mesos. Egea s’havia anat guanyant enemics interns, sobretot al PP madrileny, per la seva gestió orgànica, que algunes veus definien de despòtica. De fet, si hi ha un rostre a qui bona part del partit presenta com a responsable de la batalla és el d’Egea, a qui van forçar a dimitir. L’encara diputat popular –que manté contacte amb Casado– es passeja pel Congrés, on el partit l’ha relegat a la comissió de seguretat viària. Amb tot, el que veritablement li manté el temps ocupat és el món de les criptomonedes. Un sector, però, que viu una crisi reputacional i pateix per la inestabilitat dels preus.

Va ser la primera a obrir foc quan diversos mitjans van publicar que la direcció de Pablo Casado havia intentat espiar-la per les presumptes irregularitats del seu govern en la compra de mascaretes durant la pandèmia. Isabel Díaz Ayuso va acusar el tàndem Casado-Egea de voler-la “destruir”. I va guanyar la batalla. El partit no va tolerar que la direcció posés en qüestió la gestió del que consideren un dels seus principals actius, encara que darrere seu hi hagués la sospita de la corrupció. Una sospita que la Fiscalia Anticorrupció va acabar arxivant el juny de l’any passat per manca d’indicis –queda encara oberta la investigació de la Fiscalia Europea–. Ayuso va adoptar el paper de víctima i la va catapultar. Per a la història quedaran imatges com la de defensors de la presidenta madrilenya manifestant-se davant la seu del PP. Aquella fotografia va ser el detonant per sentenciar Casado. Un any després, el seu entorn no vol valorar res del que va passar. Ayuso ha aconseguit ser la presidenta del PP a la Comunitat de Madrid –la dirigent popular acusava Casado i Egea d’obstaculitzar-li aquest camí– i Feijóo li ha atorgat el seu espai polític. Génova argumenta que el model de gestió del gallec es basa en la descentralització del partit, en deixar fer els barons. Ayuso, de fet, diu grandeses de Feijóo quan se li pregunta per la seva relació. Ara bé, això no vol dir que la presidenta madrilenya no continuï marcant el discurs i els moviments del PP. Va passar quan va pressionar perquè els populars trenquessin les negociacions amb el govern espanyol per renovar el Consell General del Poder Judicial. Al partit no es volen posar en l’escenari que Feijóo fracassi en les pròximes generals, però és el nom d’Ayuso el que es pronuncia amb la boca petita com l’alternativa.

Quan Pablo Casado va destituir Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu al Congrés, Cuca Gamarra va baixar uns escons i es va asseure al costat de l’exlíder popular. Sorayista, Casado la va triar de portaveu per intentar moderar el discurs del partit. Gamarra li va ser fidel fins al febrer de l’any passat, quan es va convertir en el rostre de la traïció a Casado. Ella, al costat de tota la cúpula del grup parlamentari, li va girar l’esquena quan va veure que la guerra la tenia perduda. Els mateixos que el dia que Ayuso es llançava contra l’antiga direcció feien un tuit de suport a Casado, quatre dies després demanaven un congrés extraordinari. Gamarra va pilotar la transició fins que Feijóo va agafar les regnes. El dirigent gallec va premiar-la convertint-la en secretària general. Ella, de fet, és qui continua dirigint el grup al Congrés i qui debat amb Pedro Sánchez cada dimecres al matí. 

Fa un any, José Luis Martínez-Almeida compaginava l’alcaldia de Madrid amb el càrrec de portaveu del PP. Ell va ser qui va sortir a donar la cara per desmentir l’intent d’espionatge a Ayuso que, de fet, l’involucrava directament. La trama, per encàrrec de la direcció de Casado, l’hauria ordit la seva mà dreta, Ángel Carromero. Tots dos van acabar dimitint dels seus càrrecs al partit i Carromero també el va abandonar. Almeida no. L’alcalde de Madrid ha refet la relació amb Isabel Díaz Ayuso. Tots dos van exhibir que havien fet les paus quan Almeida li va tornar a dir "partner" en públic durant el congrés del PP madrileny del maig de l’any passat que va portar Ayuso a la presidència de la formació. L’alcalde torna a tenir la confiança de la dirigent popular i repetirà com a candidat. L’entorn d’Almeida tampoc no vol parlar de tota aquella guerra: “Va ser una situació dura políticament i personalment”.