Apesteguia: "Qui utilitzi l'ascens de la ultradreta com a xantatge perquè MÉS renunciï als seus principis s'equivoca"
Afirma que no formarà part de cap govern que no tingui la normalització lingüística, la protecció del territori i l'accés a l'habitatge entre les seves prioritats
PalmaEl coordinador de MÉS per Mallorca i candidat a la presidència del Govern, Lluís Apesteguia, ha assegurat que, en la negociació d'uns hipotètics acords de governabilitat, la formació ecosobiranista no renunciarà als seus "principis fonamentals". En una entrevista a Europa Press, ha afirmat que "qui pretengui presentar la presència de la ultradreta en les institucions com a xantatge perquè renunciem als nostres principis s'estarà equivocant".
No obstant això, Apesteguiua defensa "la il·lusió enfront de la por com a motor d'una legislatura". "Tenim una extrema dreta que és present en les institucions, amb potencial de creixement, i això ens preocupa moltíssim. Sabem en quin moment estam i tindrem responsabilitat històrica i de país, però amb voluntat de canviar la realitat", admet.
El líder de MÉS ha argumentat que la seva formació arriba a la cita electoral amb un "moderat creixement", la qual cosa faria encarar unes negociacions en una posició més forta que la del 2019. Apunta, així mateix, que arribarien amb algunes "lliçons apreses" que farien que s'asseguessin a una possible taula de negociació de manera diferent. En aquest sentit, reconeix que en diverses ocasions MÉS "no s'ha vist prou representat" en l'acció del Govern, malgrat que –emfatitza– "va ser imprescindible" perquè es pogués formar.
Apesteguia insisteix que hi haurà "prioritats absolutíssimes", com l'accés a l'habitatge, la protecció del territori, la normalització del català, la protecció dels serveis públics i l'impuls de l'autogovern. "Aquestes qüestions hi han de ser; si no, hi haurà altres escenaris. Però confii que, arribat el moment, tots sabrem estar a l'altura de les circumstàncies, perquè l'alternativa és desastrosa per als ciutadans", afegeix.
Sobre la presència d'El Pi en aquestes negociacions i fins i tot sobre la presència en un futur govern dels regionalistes, Apesteguia apunta que amb les forces democràtiques "sempre es pot parlar", encara que ha recordat que el mateix candidat d'El Pi, Josep Melià, "ja va dir que no governaria amb algun dels actuals membres del Govern".
"Quan un no té la majoria absoluta, s'han de formar majories plurals en les quals tots es vegin representats, sense que ningú s'imposi a la resta. Tots han de saber cedir, però mai es pot pretendre ni acceptar que una part renunciï als seus principis inherents", insisteix.
En aquest sentit, el cap de llista incideix en el fet que la manera d'encarar unes hipotètiques negociacions dependrà de qui es postuli a la presidència del Govern. "Si som jo, tindré la generositat suficient per tractar de formar una gran majoria parlamentària, però si és una persona d'un altre partit, enfocaríem les negociacions amb tots els escenaris oberts", explica. D'aquesta manera, sosté que podria haver-hi pacte de govern, pacte d'investidura o no haver-hi pacte. "Qui es presenti a la investidura haurà d'analitzar quins són els seus potencials socis", conclou.
Fracassos del Pacte
D'altra banda, el coordinador de MÉS qualifica de "fracàs i drama" que avui dia s'estigui debatent si els funcionaris han de garantir els drets lingüístics dels ciutadans o si les institucions poden regalar diners públics "capritxosament" a empreses privades, en relació amb el patrocini al RCD Mallorca per canviar de nom l'estadi o el requisit del català en la funció pública.
Segons Apesteguia, aquests debats "no haurien d'haver-se produït" i admet que són dos exemples de moments en els quals MÉS "no es va sentir representat" en l'acció ordinària dels executius més enllà de les àrees que han gestionat. "Debatre això significa que el Govern no tenia assumit que, per formar-se, MÉS va ser necessari i en forma part. És no entendre què és un govern plural. Aquestes qüestions varen ser un fracàs del Pacte", admet.
Apesteguia, no obstant això, sí que acull la possibilitat que es puguin tenir debats puntuals entorn de qüestions concretes com la conveniència o no d'acudir a fires turístiques com a govern. "No em preocupa que en uns certs moments no vegem les coses de la mateixa manera, sinó que en els governs hi hagi moments en els quals s'intenti actuar de manera unilateral i en contra dels principis d'un dels membres indispensables de l'Executiu", recalca.