Aragonès avisa Sánchez de "conseqüències polítiques immediates" si no hi ha explicacions pel Catalangate

No dona per morta la taula de diàleg però exigeix una conversa "cara a cara" amb el president espanyol

Reunió extraordinària del Govern per abordar el Catalangate.
19/04/2022
3 min

BarcelonaEl Catalangate ha obert una nova fissura en les sempre delicades relacions entre la Generalitat i el govern espanyol. El cas d'espionatge té múltiples derivades i, en l'àmbit del Govern, el principal conflicte que deixa obert és si té sentit o no continuar amb la taula de diàleg davant d'aquesta nova crisi entre executius. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha comparegut aquest dimarts a la tarda per abordar la qüestió. Ho ha fet per avisar el president espanyol, Pedro Sánchez, que el cas pot tenir "importants conseqüències polítiques de manera immediata" si no dona explicacions i si no busca els responsables. No ha donat per morta la taula, però ha admès que les relacions tornen a quedar tocades.

Per donar més solemnitat a les seves paraules, Aragonès ha comparegut des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat acompanyat dels membres del seu govern. El primer que ha fet és criticar amb contundència l'Estat i donar per fet que darrere l'espionatge hi ha alguna de les "agències de seguretat" del govern espanyol. "Un estat democràtic no espia la ciutadania, no escolta les converses privades dels adversaris polítics", ha lamentat. També ha promès que el seu Govern "no descansarà fins que totes les persones responsables d'aquest atac a la democràcia responguin davant la justícia". La Generalitat posarà el cas en mans dels Mossos d'Esquadra i també de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Aragonès també presentarà una denúncia a títol personal.

La crítica, però, es donava per descomptada i l'atenció s'ha centrat en tot moment en si el cas d'espionatge suposa l'estocada definitiva a la taula de diàleg i al suport d'ERC al PSOE a Madrid, que mai han tingut salut de ferro. Aragonès en cap moment ha donat per enterrat l'instrument de negociació, però sí que ha admès que la confiança en el govern de l'Estat i les seves institucions "és mínima". La seva tesi, però, és que no és cosa seva dir si la negociació entre governs està tocada de mort, sinó que "la pilota està a la teulada" de Sánchez. "Espiar de forma il·legal l'adversari ens allunya molt de la resolució del conflicte polític", ha resolt.

Sigui com sigui, ha considerat que l'intent de normalitzar les relacions entre governs encara té vida si Sánchez pren diverses mesures. La primera, una "investigació interna" sobre qui és el responsable de l'espionatge i qui ho ha supervisat. La segona, facilitar la feina d'una comissió d'investigació al Congrés i, finalment, que s'assumeixin "responsabilitats polítiques" a qui correspongui. De fet, ha demanat una conversa "cara a cara" amb Sánchez per abordar la qüestió sense intermediaris. El que no ha detallat és què farà la Generalitat en cas que l'executiu espanyol no compleixi aquestes condicions. I, de moment, la Moncloa no té cap intenció d'investigar internament el cas i només es posarà a disposició de la justícia si és aquesta la que inicia una investigació. El que sí subratllen fonts del govern espanyol és que seguiran treballant pel diàleg i la desjudicialització.

Puigneró: "Espanya no és una democràcia plena"

També ha intervingut el vicepresident, Jordi Puigneró, que ha carregat contra l'Estat i ha assegurat que el Catalangate posa en evidència que "Espanya no és una democràcia plena". "Com a Govern no ens podem quedar de braços plegats", ha afegit. Per a ell no es poden "normalitzar les relacions amb l'estat opressor" que espia els seus ciutadans. Un missatge en la línia del que des de Brussel·les ha expressat l'expresident del Govern Carles Puigdemont.

Abans de la compareixença, a les 15.30 hores, hi ha hagut una reunió extraordinària per coordinar la resposta de l'executiu al cas d'espionatge. En la trobada hi han participat, a part d'Aragonès i Puigneró, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà; el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el secretari general d'Acció Exterior i Govern Obert, Lluís Baulenas. Són els departaments del Govern competents en els àmbits de la seguretat, la ciberseguretat, l'acció exterior i els serveis jurídics.

stats