Aragonès ultima el nou Govern amb hermetisme

BarcelonaCap de setmana intens al Palau de la Generalitat. Com ja va fer dissabte, aquest diumenge el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha tornat a tancar des del matí al seu despatx per acabar de configurar el seu nou gabinet. Trucades, reunions amb el seu equip més proper i, sobretot, molt d'hermetisme. Fins ara no ha transcendit cap nom més enllà de les travesses habituals que es fan quan s'està coent un nou executiu. La idea és que els noms es puguin fer públics entre avui i demà. L'objectiu final, que els nous inquilins dels departaments de la Generalitat estiguin asseguts dimarts a la sala Tàpies de Palau –on es reuneix el consell executiu– per arrencar amb el primer govern en solitari d'Esquerra des de la restauració democràtica.

L’etapa d’ERC en solitari va començar ahir dissabte delimitant el perímetre de les seves futures aliances. Malgrat el divorci amb Junts i la distància amb la CUP, els republicans confien governar teixint pactes amb aquests dos partits independentistes i també amb els comuns. Això vol dir principalment dues coses: que mantenen el rebuig a arribar a acords amb el PSC malgrat la mà estesa dels socialistes al nou executiu, i que a Aragonès se li compliquen molt les possibilitats d’aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2023. I tenir nous comptes no és una qüestió menor, sinó la principal carta que té el nou govern per sobreviure com a mínim uns mesos malgrat que està en franca minoria al Parlament –33 diputats de 135. 

Aquest veto d'entrada al PSC el va fixar el president d'ERC, Oriol Junqueras, que ha sigut l'encarregat d'explicar quina estratègia seguirà el nou executiu. Junqueras justifica aquest rebuig a pactar amb els socialistes dient que no oblida que molts dels seus dirigents "es van encetar les mans" aplaudint el seu empresonament. També perquè considera que aquest partit no ha estat mai “compromès amb la fi de la repressió”. El líder republicà no vol que li col·loquin la llufa que adoba el terreny per a un nou tripartit.

Aquest rebuig al PSC ja ha generat el primer xoc amb els mateixos socialistes. Aquest diumenge en una entrevista amb El País, el seu primer secretari, Salvador Illa, es mostrava irritat per les invectives de dissabte del líder republicà: "No dono lliçons ni n'accepto de ningú". Malgrat l'intercanvi de retrets, el socialista s'ha tornat a mostrar disposat a col·laborar amb el nou executiu, deixant clar que si ho fa és per "ajudar" els catalans i no per a "rescatar" el Govern. També ha dit que no intentarà forçar la màquina perquè hi hagi eleccions, com a mínim per ara.

El veto d’ERC al PSC complica a Aragonès la seva primera missió: aprovar els pressupostos, que serà la gran prova de foc de si el seu govern en solitari té alguna possibilitat de perdurar. Ahir, però, Junqueras i Vilagrà ja van relativitzar la importància de tenir uns nous comptes i van assegurar que, si s’han de prorrogar, tampoc no passa res: “De pròrrogues n’hi ha hagut moltes”. Podria ser un posicionament sincer o també una estratègia per mirar d’alliberar el nou govern de la pressió davant l’imminent inici de la negociació.

També cal tenir present que el veto d’ERC al PSC sempre s’ha proclamat en veu alta, però no sempre s’ha posat en pràctica. Per exemple, aquests dos partits, amb Junts, van pactar no fa tant la renovació de la Sindicatura de Comptes, la de Greuges, i la direcció dels mitjans públics. El nou govern en solitari d’ERC comença refusant la mà estesa al PSC, però encara és aviat per saber si vol portar aquest rebuig fins a les últimes conseqüències.

El nou Govern

Aragonès té el seu primer gabinet en solitari “molt avançat”. És l’avantatge de no haver de pactar-lo amb cap soci. No t’has de barallar ni per quins departaments et quedes, ni per encaixar la paritat, ni per si els noms són més o menys adequats. El president farà un govern monocolor amb la presència d’independents de “diverses tradicions”. És la manera que, malgrat no tenir a l’executiu cap representant de Junts, la CUP o els comuns, els seus votants es puguin veure reflectits en els perfils d’alguns consellers. 

Independents al marge, Aragonès també haurà de buscar consellers mirant cap als quadres del partit, alts càrrecs de la Generalitat i fins i tot exconsellers que donessin resultats anteriorment, com s’ha fet tota la vida. Alguns dels primers noms que apareixen a les travesses són els d’Albert Castellanos, Natàlia Mas i Marc Ramentol. Els dos primers són alts càrrecs del departament d’Empresa i Treball que podrien fer el salt a Economia, on ja havien estat, mentre que Ramentol tornaria a Salut, departament del qual ja va ser número dos.

Siguin els que siguin, la consellera Laura Vilagrà, mà dreta d’Aragonès i amb números de ser la futura vicepresidenta, va explicar ahir dissabte que es busquen persones “expertes en els seus àmbits” i, a la vegada, que estiguin “obertes a parlar amb diferents grups parlamentaris”. L’objectiu és que tot estigui resolt com més aviat millor.