Armengol celebra l'acord per la llei d'habitatge perquè les Balears puguin limitar el preu del lloguer

PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, ha celebrat aquest divendres l'acord a escala estatal entre el PSOE, Unides Podem, ERC i Bildu per desbloquejar la Llei d'habitatge. Això permetrà arribar a les eleccions autonòmiques havent donat llum verda a una de les mesures estrella, que a les Illes té especial rellevància per l'emergència habitacional que se sofreix. "Des de les Balears hem treballat moltíssim i hem negociat amb el Ministeri per fer possible una llei que garanteixi que una comunitat com la nostra pugui declarar zones tensades per posar el sostre de preu al lloguer", ha expressat. "S'ha de garantir que tothom pugui accedir a un habitatge digne i amb condicions de preu absolutament raonables", ha afegit.

La limitació del preu del lloguer és una de les propostes més importants de la normativa. Per al 2023 es mantindrà el 2% de límit d'augment del preu actual, i a partir del 2024 serà del 3%, amb un índex de referència inferior a l'evolució de l'IPC, per limitar l'increment a les renovacions anuals. La voluntat del Govern és que tot el territori illenc es pugui declarar zona tensada, i també podrà rebaixar de deu a cinc els immobles en propietat per ser considerat un gran tenidor, que era una de les reivindicacions de Podem.

La coordinadora de la formació morada a les Illes, Antònia Jover, s'ha sumat a les valoracions d'Armengol. "Donarà eines a les Balears per posar fi a l'especulació immobiliària. És un mal dia per al PP i els lobbys als quals es deuen, que consideren l'habitatge com un bé de mercat amb el qual especular", ha afirmat. La nova llei inclou un impost als habitatges buits, un fet que Jover ha assenyalat com a "imprescindible", i que permetrà "incorporar al mercat molts d'habitatges dels 70.000 buits que hi ha avui dia a les Balears".

Per la seva banda, el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, s'ha mostrat més escèptic. "Estam molt expectants, consideram que no arriba tard, sinó tardíssim, ja que hi ha hagut uns retards injustificats en la seva tramitació", ha subratllat. "Esperam que la llei sigui prou valenta com per entendre que a l’Estat hi ha diferents realitats que s’han de tractar de manera diferent. Consideram que totes les Balears són zones tensades des del punt de vista de l'habitatge, i volem que se’ns doni la capacitat de regular els preus màxims per assegurar que tothom té accés a un habitatge", ha afegit.

El PP i Ciutadans rebutgen "l'intervencionisme" de la llei d'habitatge

La presidenta del PP balear, Marga Prohens, s'ha mostrat molt contrària a la normativa. "La solució al problema de l'habitatge passa per incentius i seguretat per treure més oferta, no per més intervencionisme", ha assenyalat a través de les xarxes socials. "Els propietaris no han de ser l'enemic, sinó aliats per resoldre el problema", ha conclòs. A aquestes declaracions s'hi ha afegit la coordinadora autonòmica i líder estatal de Ciutadans, Patricia Guasp, que creu que amb "l'intervencionisme no se soluciona el gran problema de l'accés a un habitatge assequible després d'anys de polítiques fracassades de PP i PSOE".