Armengol s'alinea amb Sánchez i accentua la deriva a l'esquerra a vuit mesos de les eleccions

PalmaEl dia que el govern estatal aprovava els pressupostos generals de l'Estat amb la despesa social més gran de la història, l'Executiu de Francina Armengol anunciava un paquet de mesures enfocat fonamentalment a les classes mitjanes i treballadores. "Ja els dic ara que l'any que ve els augments pressupostaris més grans es produiran en les partides socials", va assenyalar.

En una intervenció d'aproximadament 85 minuts, Armengol va assumir el discurs de Pedro Sánchez en matèria fiscal, amb un clar gir a l'esquerra a vuit mesos de les eleccions autonòmiques. En el cas de ser investida presidenta, es col·locaria al costat de Gabriel Cañellas com els presidents amb més de dues legislatures a les seves espatlles, i a més de manera consecutiva. L'objectiu principal, després de les experiències de les eleccions d'Andalusia o la Comunitat de Madrid, és mobilitzar l'electorat d'esquerres. Cal recordar que les Balears varen ser la primera comunitat a presentar un pla de xoc contra els efectes de la guerra a Ucraïna el març passat, que va ser molt similar al que va presentar el govern espanyol –amb ajudes directes i crèdits per famílies i empreses.

Els diputats dels partits del Pacte coneixien gran part del contingut del paquet de mesures que Armengol va presentar aquest dimarts des de, almenys, dilluns. Així i tot, no amagaven la sorpresa davant un discurs "potent, transversal i molt econòmic", amb la firma en gran part dels consellers Iago Negueruela –Turisme, Treball i Model Econòmic– i Fina Santiago –Afers Socials i Esports: un complement econòmic que mobilitzarà 54 milions i que va dirigit als aturats i fixos discontinus per combatre l'estacionalització de l'ocupació, el retorn del 100% de les primeres matrícules de la universitat, o l'ampliació fins a l'estiu de la gratuïtat i els descomptes en el transport públic de Mallorca, d'on és competent. Una altra coincidència amb Sánchez: al mateix temps que Armengol feia aquest darrer anunci, el govern espanyol feia públic que els trens de Rodalies seran gratuïts fins a final d'any.

Altres presidents autonòmics socialistes com Ximo Puig –País Valencià– o Javier Lambán –Aragó– han optat per rebaixes fiscals. El PP ha imposat aquest marc, amb mesures com l'eliminació de l'impost de patrimoni de Juanma Moreno a Andalusia. Armengol, però, va decidir alinear-se amb Sánchez. "Creim en la recepta que defensen l'OCDE i la Comissió Europea, la mateixa que aplica el govern d'Espanya", destacava la presidenta, posant en relleu els impostos als bancs i energètiques "per protegir les classes mitjanes, els treballadors i les pime".

"En el debat d'impostos no es tracta d'apujar més o menys la fiscalitat als menys rics, es tracta que la tributació sigui socialment justa", va indicar al·ludint a l'economista Esther Duflo. "El que no farem és anteposar els beneficis de l'1% a les vides del 99%", afirmava en la intervenció que iniciava el debat de política general. S'ha de destacar que el govern estatal, en aquest sentit, ha creat un impost "de solidaritat" per a les grans fortunes, per fer de contrapès a la política fiscal d'Andalusia o la Comunitat de Madrid. Armengol ja va apuntar que les fortunes de més de 700.000 euros "continuaran pagant l'impost de patrimoni".

La presidenta del Govern s'ha llançat a les totes, però podria córrer el risc d'un excessiu protagonisme en detriment dels seus socis de govern, MÉS per Mallorca i Unides Podem. Sánchez va anunciar dilluns a Mallorca el desbloqueig del règim fiscal, i va fer valer "la insistència" d'Armengol en aquesta reivindicació. De fet, MÉS va acusar els socialistes de deslleialtat per no haver informat els socis. Dimarts, però, la cap de l'Executiu va tornar a assumir el protagonisme del pla de xoc, tot i les nombroses referències a les distintes conselleries del Govern. Va anomenar totes les de MÉS i Podem, però no totes les del PSIB. D'aquesta manera, el gir a l'esquerra d'Armengol pretén seduir part de l'electorat dels seus socis de govern.

Un exemple seria la continuació del decreixement turístic que va defensar la presidenta, i que ha estat una de les grans banderes de MÉS. El Govern destinarà deu milions d'euros a comprar establiments turístics de baixa qualitat o locals de turisme d'excessos, que suposarà eliminar-ne les places i l'oferta. Aquest és un mecanisme que se suma al conegut com a 2x1 que els ecosobiranistes van negociar amb Negueruela, és a dir, que per comprar una plaça adquirida de manera onerosa, se n'hauran d'oferir dues.

Un paquet de mesures amb moltes promeses

Un altre risc és el gran nombre de promeses a llarg termini. Això va centrar les crítiques d'una dreta descol·locada després del discurs de la presidenta. Sobretot, en el cas del tren de Llevant, "una reivindicació històrica" que fins al 2025 hauria de mobilitzar 120 milions d'euros. "Quants de nous metres de xarxa ferroviària s'han fet després de set anys i mig? Cap, però de promeses en tenim", afirmava el portaveu d'El Pi, Josep Melià. "La credibilitat de les mesures es consolida en funció de l'aval que presentes, i l'aval no referma els anuncis", s'hi sumava el portaveu parlamentari del PP, Antoni Costa.

Al llarg del discurs, Armengol va anomenar i agrair les aportacions de tots els partits polítics, menys de dos: el PP i Vox, en un intent de situar-los en el mateix bàndol. Va acusar la dreta de "populisme fiscal, que oculta a la gent que cada retallada de tributs a qui més té la paga qui més ho necessita". I, més en concret, va llançar crítiques al PP quan va parlar sobre el tren de Llevant. "Tenia tots els factors clau, fins que un govern de dretes va tirar per terra el projecte", va declarar.

I un darrer aspecte: Palma. La capital concentra quasi la meitat de la població de les Balears, i l'Ajuntament ha viscut diverses situacions de crisis internes en els darrers mesos –amb la destitució de regidors de Podem, a més de la polèmica sobre la promoció turística. Un dels projectes estrella dels socialistes és el tramvia de Palma fins a l'aeroport, que podria iniciar-se el 2023 amb els 20 milions inclosos en els pròxims pressupostos generals de l'Estat. Aquesta mesura podria cercar el fet d'acontentar un electorat de Ciutat descontent amb la gestió municipal.