Armengol no exigirà el català a metges i infermeres i apel·la a la seva voluntat per aprendre'n

PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, ha deixat caure aquest dijous que no s'exigirà el català als 9.000 metges i infermeres que van finalitzar el procés d'estabilització dilluns passat. "Salut va plantejar un procés d'estabilització molt important per als professionals sanitaris sota els criteris de la Llei de normalització lingüística, però tenint en compte les categories deficitàries", ha insistit Armengol. "Estam treballant en la voluntat que qualsevol ciutadà pugui ser atès en qualsevol de les dues llengües", ha afegit.

En declaracions als mitjans després de la presentació del projecte de reforma de Son Dureta, Armengol ja ha avançat que treballen en mesures que es posaran en marxa "els pròxims dies", però s'apel·la més a la voluntat pròpia dels treballadors sanitaris per acreditar una titulació de català, que no a una obligació per tenir la plaça fixa, com reclamen els dos socis de Govern, el sindicat STEI o l'Obra Cultural Balear (OCB). "S'ha d'entendre que el personal sanitari té la voluntat d'entendre el pacient", ha incidit.

A més, la presidenta del Govern ha anunciat que "en els pròxims dies, amb normalitat", convocarà el Consell Social de la Llengua Catalana. Ha afirmat que ho farà de manera ordinària, com cada mes de gener, però el gran tema a tractar serà analitzar el conflicte que es viu per l'exempció del requisit lingüístic.

Armengol ha rebaixat la tensió viscuda amb els socis de Govern, especialment amb MÉS per Mallorca, que ha amenaçat amb dimissions en el Departament de Política Lingüística –el secretari autonòmic Miquel Àngel Sureda i la directora general Beatriu Defior són càrrecs de MÉS. "Estam mantenint converses amb els socis des de la més absoluta normalitat", ha afirmat, a més de defensar "l'ús social i institucional" del català. A més, ha recordat que el 2022 uns mil sanitaris es van examinar de la titulació del català, i depèn de Política Lingüística la convocatòria de més proves.

Des de MÉS sostenen que les dimissions, tot i la convocatòria del Consell Social, són una opció que continua damunt la taula. "Feim passes cap allà on volem", expliquen des del partit. La formació està acompanyada per l'OCB i el sindicat STEI, que han presentat recursos de reposició per l'exempció del català. Des de l'entitat cultural, a més, no descarten dur el Govern als jutjats sol·licitant la mesura cautelar de suspensió de tot el procés d'estabilització. El Govern té fins dia 3 de febrer per contestar el recurs administratiu, i si no es contesta l'OCB actuarà en els següents tres dies.

La tensió entre MÉS i el PSIB ha anat en augment amb el pas dels dies. També s'hi ha sumat Unides Podem, que, a través de la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Aurora Ribot, va subratllar que "el Govern no pot retallar en drets". D'altra banda, tant El Pi com Més per Menorca també van llançar crítiques a l'exempció del català aquest dimecres, expressant que hi hauria un incompliment de l'Estatut pel fet que els ciutadans "no puguin adreçar-se en català a l'Administració pública".

Avisos de "deslleialtat"

Aquest dimecres hi va haver un entrecreuament d'acusacions de "deslleialtat" entre el PSIB i MÉS per la convocatòria del Consell Social. És un organisme assessor del Govern que sempre ha convocat Armengol, qui el presideix, i els socialistes consideraven "deslleial" que la convocatòria sorgís de MÉS. Era un fet possible, ja que feia més d'un any que no es convocava, per la qual cosa qualsevol dels quatre vicepresidents –i Defior ho és– podia prendre la iniciativa.

Per la seva banda, des de MÉS pensaven que la "deslleial" era la presidenta del Govern si no arribava a convocar la reunió. "Els que serem lleials som nosaltres amb el català", va incidir el diputat ecosobiranista Joan Mas Collet. Finalment, Armengol ha cedit i "en els pròxims dies" es farà una reunió que es preveu tensa.