Arnaldo Otegi desisteix de recórrer la inhabilitació per ser càrrec públic
L'exdirigent de l'esquerra abertzale sortirà de la presó l'1 de març, però no sol·licita al Suprem que li permeti presentar-se a les eleccions
MadridL'ex dirigent de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi, que sortirà de la presó l'1 de març, ha desistit de recórrer davant el Tribunal Suprem l'execució de la pena d'inhabilitació que li va imposar l'Audiència Nacional en el cas Bateragune i que li impedeix optar a càrrec públic fins al 28 febrer de 2021, la principal opció de què disposava per aspirar a liderar la candidatura d'EH Bildu en les eleccions basques d'aquest 2016. Sigui com sigui, la seva sortida de la presó suposarà un impacte per la política basca i, de retruc, per l'espanyola.
Aquest divendres s'ha esgotat el termini previst per anunciar la interposició d'un recurs davant el Suprem contra la interlocutòria de la secció quarta de la Sala Penal que va confirmar la seva inhabilitació per a càrrec públic, sense que la seva defensa, que exerceix en aquest cas l'advocada Ione Goiricelaia, hagi anunciat que tingui intenció de recórrer-la, de manera que ja és ferma, han informat fonts jurídiques.
En aquest acte, del passat 18 de gener, els magistrats de la secció quarta –Angela Murillo, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel– van rebutjar el recurs d'Otegi contra l'execució de la pena d'inhabilitació en què argumentava que en la sentència no s'especificaven "les ocupacions, càrrecs o honors sobre els quals recau la inhabilitació".
En referència a això, la Sala va respondre a Otegi que, quan es va començar a executar aquesta pena, el 4 de setembre de 2014, data en què va acabar de complir una altra pena d'inhabilitació absoluta per un delicte d'enaltiment del terrorisme. La liquidació de la condemna per Bateragune va ser aprovada el 24 gener 2013 sense que llavors es formulés "oposició", adquirint per tant fermesa.
"Ens trobem, doncs, davant l'execució en curs d'una sentència ferma, en la qual la part executada ha gaudit en tot moment de la informació sobre les diferents resolucions que s'han vingut dictant" i que Otegi porta complint "des de fa un any i quatre mesos sense intervenir cap oposició" fins a la presentació d'aquest recurs el passat 4 de desembre, per la qual cosa la Sala ho va considerar extemporani.
Surt de la presó l'1 de març
Per altra banda, en poc més de 30 dies Otegi sortirà de la presó. Serà l'1 de març, després que l'Audiència Nacional hagi avançat l'excarceració 27 dies, ja que estava previst que sortís de la presó el 28 de març després de la nova doctrina del Tribunal Suprem sobre el còmput de les compareixences al jutjat durant la presó preventiva.
Des del 2011, Otegi complia 10 anys de presó per un delicte d'integració a ETA, en ser acusat d'intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna a través de Bateragune. Dos anys després, el Suprem va rebaixar-li la pena a sis anys i mig en concloure que no tenia "poder de direcció" a ETA i que no podia ser considerat dirigent de l'organització.
Els seus companys l’esperaven com un flotador al qual agafar-se, fos com a candidat o com a suport electoral, per no enfonsar-se en unes aigües internes molt mogudes en els últims temps. En només quatre anys, a les eleccions espanyoles els abertzales han perdut 101.679 vots (al País Basc, sense comptar Navarra), una fuita que en part s'explica per l'eclosió de Podem. Els seus competidors polítics, especialment el PNB, estan a l’aguait, amb una certa por, perquè sempre ha sigut un adversari polític dur.
Tot i això, confiaven en què li acabés donant la raó el Tribunal Suprem, que havia de posicionar-se sobre si la condemna incorporava també una inhabilitació per ocupar un càrrec públic fins d’aquí cinc anys, com sosté l’Audiència Nacional.
Així, la seva advocada, Jone Goirizelaia, havia defensat que la inhabilitació es tractava d'un veto que no té efectes reals, ja que tant el Codi Penal com la jurisprudència del Tribunal Suprem indiquen que la "inconcreció" a l'hora d’especificar a quins càrrecs es refereix la sentència impossibilitava que la inhabilitació es posés en pràctica. Una posició de la qual també participava el fiscal superior del País Basc, Juan Calparsoro, que té "molt clar" que això significaria "complir una altra pena".