Artadi, sobre la decisió del govern espanyol: "El Parlament expressa la voluntat popular, el rei no"

BarcelonaDesprés de la decisió del govern espanyol d'impugnar la reprovació de Felip VI al Parlament, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha defensat el pronunciament de la cambra. "El Parlament expressa la voluntat popular, el rei no", ha sentenciat la portaveu de l'executiu, i ha afegit que s'ha de poder manifestar, a través d'algun mecanisme, el rebuig que genera la monarquia ara mateix a Catalunya –segons les últimes enquestes–. Per a Artadi, portant la resolució al Tribunal Constitucional, el govern de Pedro Sánchez "no fa cap favor a la imatge del rei" a Catalunya.

Artadi, que ha començat la roda de premsa recordant que aquest dimarts fa un any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó de forma "injusta", ha instat el govern espanyol a escollir si "segueix al costat de la repressió" o fa una proposta per resoldre el conflicte polític.

"El sistema judicial no busca justícia, busca venjança", ha sentenciat Artadi, que ha recordat que tant Sànchez com Cuixart han actuat sempre des de la "democràcia" i el "pacifisme".

Així, la portaveu ha expressat la voluntat de mà estesa amb el govern espanyol, però ha afirmat que ara per ara no obté cap resultat. Artadi ha explicat que en la trobada que va mantenir amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, dijous passat a Barcelona es va abordar tant la trobada que han de mantenir els dos presidents –en un primer moment prevista per a aquest octubre–, com la qüestió dels pressupostos de l'Estat. En tots dos casos, però, no es va arribar a cap concreció.

En el cas de la reunió, hi ha contactes per celebrar-la però no hi ha data tancada. "No és tan important el quan com el com", ha dit Artadi, que ha recordat que de reunió per fer-se una fotografia i com a primer contacte ja n'hi va haver una el 9 de juliol a Madrid. "És important que la reunió es produeixi, però que s'arribi a acords", ha dit la portaveu del Govern.

Pel que fa als pressupostos, ha dit: "S'han de fer moviments a la recerca d'una solució política i també en l'entorn repressiu". I ha recordat, un altre cop, l'any de presó dels Jordis i que ahir mateix el Tribunal de Justícia de Catalunya va citar a declarar per l'1-O el conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'expresidenta de l'AMI Neus Lloveras. "En aquesta situació de tanta anormalitat és difícil parlar de pressupostos", ha dit Artadi, i ha afegit que així mateix l'hi va traslladar a Calvo. També ha assegurat que li va dir que serà "complicat" tirar endavant els comptes amb els independentistes si no hi ha un gest polític per a l'autodeterminació o en l'àmbit dels presos polítics.

Un posicionament, ha afegit Artadi, que és compartit amb ERC i el PDECat també a Madrid –malgrat que l'estratègia de Sánchez sigui anar a buscar primer els republicans i després l'abstenció del Partit Demòcrata–. "Hi ha sintonia amb el Govern", ha dit, tot i això, al costat del conseller d'Exteriors, Ernest Maragall, que ha comparegut per explicar el projecte de llei per regular el procediment de votació electrònica per als catalans residents a fora. També ha desvinculat l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona dels comptes de l'Estat. "Correspon a Pedro Sánchez liderar aquesta negociació [...] que faci propostes", ha dit la portaveu de l'executiu.

Unitat?

D'altra banda, la portaveu ha tret ferro a la crisi de la setmana passada al Parlament i ha dit que l'executiu, malgrat haver perdut la majoria absoluta independentista, manté el seu "compromís electoral" de fer la República. A més, ell i el conseller Ernest Maragall s'han compromès a treballar per mantenir-se "units". "Hi ha el compromís ferm de fer-nos més forts. Som conscients que la unitat és indispensable", ha dit Artadi, que ha atribuït les discrepàncies només a la situació de "repressió".

També s'ha mostrat convençuda que podran teixir aliances amb els comuns. "Hi ha ponts que podem seguir bastint amb els comuns, que també estan a favor del dret a l'autodeterminació", ha afirmat.

En relació als comptes de la Generalitat, Artadi, de fet, ha fixat la formació lila com un dels socis preferents, un cop ja s'ha autodescartat la CUP. Pel que fa al PSC, la portaveu hi ha marcat distàncies, malgrat que ha admès que el vicepresident, Pere Aragonès, havia fet una ronda amb tots els grups.

Projecte de llei per al vot electrònic dels residents a l'estranger

Artadi ha comparegut acompanyada del conseller d'Exteriors, Ernest Maragall, per tal de presentar el projecte de llei, aprovat aquest dimarts al consell executiu, per regular el procés de votació electrònica per als catalans residents a l'estranger. L'objectiu, segons ha explicat l'executiu, és "garantir l'efectivitat de l'exercici del dret de vot d'un col·lectiu que troba especials dificultats per votar de forma presencial". La mesura es dirigeix als catalans inscrits al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA), gestionat per l'Oficina del Cens Electoral.

Maragall ha afirmat que l'objectiu és millorar la participació política dels residents a l'exterior i fer-la també més fàcil.

El conseller també ha recordat que és el segon cop que el Govern aprova aquest projecte de llei, atès que ja ho havia fet en l'anterior legislatura. L'anterior projecte va decaure arran de la convocatòria d'eleccions dictada des de Madrid en virtut de l'aplicació de l'article 155. "Aquesta llei ja estaria aprovada si no fos per la força de l'Estat", ha dit, i ha admès, però, que el Govern haurà de teixir aliances més enllà del sobiranisme perquè es necessiten dos terços del Parlament per tirar-la endavant (és matèria electoral). "No imagino cap grup oposant-se a una llei per facilitar la participació", ha dit, tot i que en la passada la legislatura l'oposició va marcar distàncies perquè temia que s'utilitzés el mecanisme en el referèndum de l'1 d'octubre.

El Govern ha aclarit que per evitar que votin a través d'aquesta plataforma electrònica les persones que no estan inscrites al CERA, els electors rebran les credencials necessàries a la seva adreça electrònica i al dispositiu mòbil. Un cop s'hagi accedit a la plataforma –d'acord amb el comunicat que ha emès l'executiu–, es podrà votar la candidatura escollida o en blanc. En el moment d'exercit el vot, afegeix, s'haurà d'adjuntar un fitxer amb la imatge d'un document d'identificació.