Política05/03/2019

El Govern reconeix la dificultat d'aprovar els pressupostos del 2019 però descarta un avançament electoral

Artadi afirma que "negar la violència policial de l'1-O traspassa la línia del ridícul"

Núria Orriols
i Núria Orriols

BarcelonaLa portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha reconegut aquest dimarts després de la reunió del consell executiu la "gran dificultat" de tirar endavant els pressupostos del 2019, després d'haver-los explicat públicament al Parlament i que els comuns es neguin a donar-los suport. "Després del debat al Parlament i d'estar en període electoral, ho veiem extremadament complicat", ha considerat la portaveu del Govern.

Tanmateix, ha dit que no es valora un avançament electoral a Catalunya, encara que no s'aprovin els comptes. "No està sobre la taula", ha considerat, i també ha negat que el president, Quim Torra, se sotmeti a una qüestió de confiança. "Si l'oposició té alguna intenció, tenen l'opció de presentar una moció de censura", ha recordat Artadi.

El "negacionisme" de Millo i Nieto

D'altra banda, després de la declaració de l'exdelegat del govern espanyol, Enric Millo, i l'ex número dos d'Interior al judici de l'1-O, José Antonio Nieto, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha considerat que el seu "negacionisme" sobre la violència policial ha "traspassat la línia del ridícul". "La Policia Nacional i la Guàrdia Civil es van saltar la interlocutòria del TSJC que demanava actuar amb proporcionalitat i respectant la convivència ciutadana [...]. Van carregar contra persones grans, dones, jovent que estava assegut a terra", ha opinat. I ha afegit: "Entra dins la creació del fals relat".

Cargando
No hay anuncios

La portaveu del Govern també ha dit que ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat han intentat "demostrar" la violència durant els interrogatoris dels acusats al Tribunal Suprem, i ha recordat que porten més d'un any en presó preventiva pels delictes de què se'ls acusa. "No hi ha cap prova", ha conclòs.

Les conselleres s'adheriran a la vaga feminista

Després que el Govern donés suport, el 21 de febrer, a la vaga convocada pel judici de l'1-O, Artadi també ha anunciat que les conselleres de l'executiu se sumaran a la prevista per al 8 de març, el Dia de la Dona. Ha explicat que el Govern ha anul·lat els actes institucionals i les reunions per permetre que les dones que en formen part s'hi puguin "adherir amb llibertat".

Cargando
No hay anuncios

"La vaga va més enllà de la feina remunerada, també té a veure amb el consum, les cures de la llar, les tasques domèstiques i els àmbits privats", ha recordat la consellera de la Presidència. "Serem en els actes reivindicatius i en la manifestació de la tarda", ha afegit.

Torra incorpora cinc dones al jurat del Premi Internacional Catalunya

D'altra banda, Artadi ha explicat que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit incorporar cinc dones al jurat del Premi Internacional Catalunya. "Era urgent feminitzar aquest jurat i donar-hi més diversitat", ha considerat la portaveu del Govern.

Cargando
No hay anuncios

Les dones que s'incorporen són Anna Cabré, catedràtica de geografia humana a la Universitat Autònoma de Barcelona i experta en demografia, que també ha estat directora del Centre d'Estudis Demogràfics; Bel Olid, escriptora, traductora i professora de llengua a la Universitat Autònoma de Barcelona; Therese Jamaa, que des del 2016 és directora general de la GSMA -el consorci que representa a 800 operadors de telefonia mòbil i 300 empreseses de telecomunicacions d'escala mundial-, i màxima responsable de la Mobile World Capital; Núria Basi, llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona, amb trajectòria empresarial al món farmacèutic i cosmètic, membre de del Consell d'Administració de la Fira de Barcelona i presidenta del Consell Social de la UPF des de 2008; i Carme Pigem, que el 1988 va fundar a Olot RCR Arquitectes i és professora de projectes arquitectònics a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i del Vallès.

Nomenament de Dolors Feliu: directora general de Drets i Assumptes Constitucionals

D'altra banda, l'executiu també ha nomenat la jurista Dolors Feliu directora general de Drets i Assumptes Constitucionals. Fins al gener del 2019 Feliu es va encarregar de la direcció general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica, un lloc que ara ocupa l'ex secretari general d'Interior, Cèsar Puig, encausat a l'Audiència Nacional per l'1-O. És llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i va ser advocada de la Generalitat davant el Tribunal Constitucional des del 1994 fins al 2011. En aquesta trajectòria va ser una de les advocades que va defensar l'Estatut del 2006 davant el TC. També és membre de l'Observatori Català de la Justícia, del Col·lectiu Praga, Òmnium, Juristes per la Independència (ANC), i Sobirania i Justícia.

Cargando
No hay anuncios

El veto de l'Estat als escortes de Puigdemont

A preguntes dels periodistes, Elsa Artadi s'ha referit a l'acord que va arribar la comissió mixta de Seguretat per tal que els escortes dels membres del Govern puguin sortir també a l'estranger. Malgrat el pacte amb la Generalitat, aquest dimarts Artadi ha dit que no estan d'acord amb el criteri del ministeri, que és qui haurà d'autoritzar, en última instància, que la policia catalana pugui sortir a fora. "Són els Mossos els que tenen la informació per preparar els dispositius", ha considerat. I ha definit com a "paradoxal" que Pedro Sánchez prohibeixi escortes a Torra i alhora viatgi amb l'avió Falcon "per un concert".

També ha remarcat que l'acord de la comissió no inclou els escortes de l'expresident de la Generalitat a Waterloo, Carles Puigdemont, ja que el govern espanyol manté el veto a la seguretat privada per no estar, segons el criteri de la Moncloa, a disposició de la justícia i ser un "pròfug". "Estan incomplint la llei de presidència", ha opinat la portaveu del Govern.

Cargando
No hay anuncios

D'altra banda, el Govern ha aprovat, entre altres coses, crear el programa per a la preparació de la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern Pirineus-Barcelona 2030. Artadi ha considerat que l'organització d'aquest esdeveniment olímpic seria "cabdal" per a la projecció de Catalunya a l'exterior i també per al desenvolupament econòmic i social.