Els artefactes incendiaris dels quals ha parlat Millo eren les restes d'un xandall del servei militar cremat

Barcelona"Hi havia grups que es manifestaven pacíficament i d'altres que ho feien amb clara violència. Perquè tirar objectes incendiaris, de pacífic no en té gaire". D'aquesta manera l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha mirat avui d'avalar la tesi d'una violència sostinguda a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre del 2017, amb "assetjaments, amenaces i accions violentes" constants a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, al poder judicial i als representants del govern espanyol a Catalunya, com ell mateix.

Millo es referia amb el llançament d'objectes incendiaris a la informació que va facilitar l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) el 28 de setembre a la nit al seu compte de Twitter, on denunciava que havien estat objecte d'un atac contra la façana de la caserna de la Guàrdia Civil a Igualada.

Els Mossos d'Esquadra, que es van personar la mateixa nit a la caserna, van desmentir que es tractés d'un artefacte incendiari i van dir que eren les restes d'un xandall utilitzat al servei militar, que havia estat cremat al pati interior de la caserna i no davant de l'edifici policial. Fonts dels Mossos d'Esquadra van precisar que cap a les 22.30 hores van ser requerits des de la caserna de l'institut armat per investigar l'aparició d'un objecte que s'estava cremant. Els agents de la policia catalana van trobar en un pati interior de la caserna la peça militar cremada, sense que de moment s'hagi pogut determinar si l'hi van tirar des de l'exterior o des de l'interior.

El fet que el mateix dia en un magatzem d'Igualada la Guàrdia Civil confisqués 2.500.000 de paperetes, 4.000.000 de sobres i 100 urnes per al referèndum de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional, va provocar que molts mitjans donessin per bona la versió de la Guàrdia Civil i ho atribuïssin a una resposta de l'independentisme a l'actuació policial. Unes urnes, per cert, que com van dir els responsables del magatzem no eren per al referèndum sinó que havien de ser utilitzades per a la fallida moció de censura contra l'actual directiva del FC Barcelona, presidida per Josep Maria Bartomeu.