Arxivada la causa per blanqueig contra 13 exregidors del govern de Rita Barberá

ValènciaLa secció quarta de l'Audiència de València ha arxivat la causa que investiga el presumpte blanqueig de capital en el grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de València durant els anys de govern de Rita Barberá per a 13 dels 49 processats, la majoria regidors i assessors de la formació conservadora. El tribunal ha pres aquesta decisió al considerar que no existeixen contra ells prou indicis de la comissió de delicte. "[El processament] S'ha de sustentar en un judici de probabilitat delictiva, no en el de la possibilitat que hagi succeït el delicte, sigui en sentit positiu o negatiu", han destacat els magistrats en la seva resolució.

La decisió, que és ferma i no pot ser recorreguda, arxiva la causa contra els exregidors María Jesús Puchalt Farinós, Francisco Lledó Aucejo, Vicente Igual Alandete, Silvestre Senent Ferrer, María Dolores Cubells Forts, Juan Pedro Gómez Cerón, Ignacio Pou Santonja, José Navarro, Andrés Rodríguez Guisado Bolinches, Lourdes Bernal Sanchis, Félix Crespo Hellín, Beatriz Simón Castellets i Manuel Mas Gaspar, que havien apel·lat contra l'ordre de processament. Se'ls investigava per presumptament haver rebut diner negre de mans d'alguns responsables del partit –1.000 euros cadascun– i haver-los blanquejat mitjançant transferències bancàries al compte de la formació conservadora. Aquests poc més de 50.000 euros, provinents suposadament d'empresaris que els donaven a canvi d'adjudicacions municipals, haurien ajudat a sufragar la campanya de les eleccions municipals del 2015 dels populars.

L'arxiu no afecta el processament de l'antiga mà dreta de Rita Barberá i vicealcalde de la ciutat, Alfonso Grau, ni el de la secretària del grup municipal, María del Carmen Fuster. Grau es troba processat per haver participat al costat de dos exresponsables d'empreses municipals en el presumpte desviament d'1,8 milions d'euros de fons públics per finançar campanyes electorals dels conservadors el 2007 i 2011. En conjunt, podria ser jutjat pels delictes de blanqueig, malversació i suborn continu, pels quals la Fiscalia li demana 6, 4 i 5 anys de presó, a més de pagar una multa de 100.000 euros i tornar els 1,8 milions desviats.

Els magistrats de la secció quarta han considerat inadequat el processament dictat per als 13 exregidors pel seu company Víctor Gómez, titular del jutjat d'instrucció número 18 de València, i que aquest acceptés com a proves dues converses d'un grup de WhatsApp, atès que en els diàlegs només hi havia "generalitats respecte al cobrament de diner negre". També rebutgen considerar com a indici l'enregistrament d'una conversa telefònica entre María José Alcón, exregidora que va morir durant la instrucció, i el seu fill en la qual l'exdirigent del PP confessaria el presumpte blanqueig de capitals.

En la trucada, enregistrada l'abril del 2015, Alcón assegurava: "Jo els havia de fer una transferència legal per blanquejar diners, vaja, corrupció política total [...] i em donaven dos bitllets de cinc-cents". El seu fill li comentava llavors que no entenia com blanquejaven els diners i la seva mare li deia: "Ells tenen molt diner negre [...], d'empreses del partit, d'empreses, comissions, corrupcions [...]. Són uns diners que no poden aflorar". A continuació l'exedil admetia que aquests diners els havia rebut de Mari Carmen [García-Fuster, secretària del grup municipal], i que ella els havia retornat "amb una transferència bancària i es blanqueja". En una altra conversa, el seu fill preguntava "quants bitllets de cinc-cents" tenien ells (el grup municipal del PP), i la seva mare li responia: "Com tu em vas dir una vegada, i tens més raó que un sant, en aquest país l'única cosa que funciona és la corrupció". En aquest diàleg, els togats de la secció quarta tan sols aprecien "una suposició".

Els tres magistrats, Pedro Castellano, José Manuel Megía i Isabel Sifres, també consideren que Gómez no ha acreditat prou la connexió entre el presumpte origen fraudulent dels diners i el seu lliurament per part dels processats. Sí que ho hauria fet contra l'exvicealcalde Alfonso Grau —imputat per suborn i malversació— durant les eleccions municipals del 2007 i el 2011, però no així el 2015, quan es produeix el presumpte blanqueig de les altres persones investigades. Per això el tribunal veu "contradictori" i "il·lògic" estendre la imputació a partir del que consideren només uns indicis. El tribunal també qüestiona la "verificació" del procés de blanqueig, entenent com a "completament lògic" que davant els intents d'una part dels processats per convèncer la resta del lliurament de diners negres "les persones requerides optessin per la donació [de fons legals] sense la ulterior contraprestació [en diners negres]".