Arxivat el cas Trens: cap perjudici econòmic ni actuació irregular
PalmaEl cas Trens ha acabat en no-res, perquè segons la Justícia, no s’han provat cap de les il·legalitats denunciades per José Ramón Orta, el ja exgerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca. La compra dels trens model 8100 i 7100 per part del Pacte de Progrés no va tenir “caràcter prevaricador ni malbaratador i el procediment de compra va estar emparat en els corresponents informes jurídic i tècnic”, assegura la magistrada Ana San José en la seva interlocutòria per la qual decreta el sobresseïment de la causa, que ahir Antoni Verger i Gabriel Vicens, dos dels querellats, celebraren per l’aspecte judicial, però sense deixar de lamentar “que una denúncia falsa, amb mala fe i manipulada ens hagi perjudicat com a persones i com a polítics”, digué el primer dels dos.
Vicens i Verger eren conseller i director general, respectivament, quan s’adquiriren les unitats ferroviàries, que es compraren “precisament per la seva versatilitat, i perquè reunien les condicions tècniques necessàries. Basta veure que la denúncia es va fer d’esquenes als serveis jurídics i als tècnics de SFM”, va assegurar Gabriel Vicens.
Càrrec polític
La querella d’Orta es va fonamentar amb un informe de l’enginyer Miguel Ángel Sagrera, que quan va ser el moment de comparèixer davant la jutjessa “va canviar la seva versió i ja no va ratificar el seu informe”, va recordar Vicens, qui va afegir que “era un càrrec de designació política”. De fet, en la seva interlocutòria, la magistrada qualifica la intervenció de Sagrera com d’“absoluta contradicció”.
Davant aquest canvi tan rotund, que desmuntava tota l’acusació i a la qual la fiscal Anticorrupció havia donat crèdit, la
jutgessa va suspendren les actuacions, entre elles la declaració com a imputats de Verger i Vicens, qui, per tant, tècnicament no passaren mai de ser querellats en aquest cas, juntament amb la resta de membres del consell d’administració, Jaume Jaume, Rafel Sabater, Miquel Ferrà i Joana Campomar.
La magistrada Ana San José va demanar aleshores més documentació a Serveis Ferroviaris i sobretot la part d’un informe que curiosament José Ramón Orta havia obviat en la seva aportació de documentació. La dilació en remetre la informació va ser tan gran que la magistrada hagué d’insistir a SFM i no va ser fins que hagueren passat les eleccions del maig passat quan Orta va lliurar la documentació, on quedava clar que “l’actuació estava recolzada sempre en els criteris tècnics”, digueren els polítics de MÉS.
Amb tota la informació, inclosa la que Orta no havia aportat inicialment, la Fiscalia en va demanar l’arxivament i la magistrada l’ha decretat, insistint que no hi hagué ni actuació irregular ni “cap perjudici econòmic per a l’Administració”.
Els dos polítics es mostraren ahir alleugerits, si bé dolguts també per l’actuació de José Ramón Orta, a qui no descarten demandar pels perjudicis ocasionats contra la seva imatge, tot i que “és un tema que està estudiant la nostra advocada, Francisca Mas. El que tenim ben clar és que Orta no actuava sol, sinó per encàrrec i dirigit des del Consolat per José Ramón Bauzá, i amb el suport d’Antonio Gómez”, digué Antoni Verger, per a qui “l’objectiu d’aquesta actuació era doble. D’una banda, tapar la degradació del servei ferroviari, la mala gestió del PP, l’increment de preus i la baixada de qualitat a més de deixar perdre 300 milions d’euros del conveni ferroviari mentre el govern central invertia entre 3.500 i 4.000 milions d’euros en obres de l’AVE; i d’altra banda, perjudicar els rivals polítics i ficar-nos tots en el mateix sac”, va lamentar el que aleshores era director general de Mobilitat.