L'Assemblea de Madrid insta el govern espanyol a "il·legalitzar partits separatistes que atemptin contra la unitat"

MadridL’Assemblea de Madrid -amb els vots de PP, Cs i Vox- es va mostrar partidària ahir de “la il·legalització immediata” dels partits independentistes. Com que el Parlament madrileny no té competències per iniciar un procediment d’aquestes característiques, la triple dreta insta el govern espanyol a fer-ho aplicant la llei o impulsant la reforma legal necessària per poder fer-ho. Ahir la proposta ja va ser rebutjada en bloc pels partits d’esquerres -PSOE, Más Madrid i Podem-IU-, que a l’Assemblea de Madrid estan en minoria.

La proposta aprovada al ple també insta la Unió Europea a inscriure els CDR “a la llista d’organitzacions criminals i terroristes”, així com a “suspendre qualsevol pagament, o revocar i ordenar el reintegrament, de tota mena de subvencions o ajudes públiques” que puguin estar percebent els CDR “o qualsevol altra associació que hi tingui relació directa o indirecta”. La mesura és preventiva, perquè, ara per ara, els CDR són organitzacions informals sense cap registre administratiu i, per tant, sense possibilitat d’optar a subvencions. Un detall que no semblava que importés ahir als diputats que hi van votar a favor.

La llei de partits obre la porta a la il·legalització de les formacions que no condemnin el terrorisme, però ni la Constitució ni cap altra llei limita la llibertat ideològica -de fet, la fomenta-. Ahir, tot i l’aliança amb Vox, el PP emetia un comunicat per criticar la proposta per “molt deficient tècnicament i jurídica”, però insistia que la llei de partits fa possible que se’ls il·legalitzi per “atemptar contra el nostre règim”. Els populars també han criticat “l’electoralisme” de Vox pel fet de portar precisament ara a votació una qüestió com aquesta, tot i que l’han acabat votant sense reserves. Pel que fa a Cs, ha plantejat que una iniciativa com aquesta també podria provocar la il·legalització de Vox, “per atemptar contra l’ordenament jurídic i contra valors constitucionals com la igualtat i la no discriminació”.

La reacció a Catalunya no es va fer esperar. Va ser el president del Parlament, Roger Torrent -advertit recentment pel Tribunal Constitucional, que li demana que impedeixi debats sobre l’autodeterminació-, qui va voler dir-hi la seva a través de Twitter. “El Parlament de Catalunya no pot parlar d’autodeterminació ni reprovar una institució anacrònica com la monarquia. Però l’Assemblea de Madrid pot demanar la il·legalització de partits democràtics. Les conviccions nacionals per davant de la democràcia”, va denunciar. Tampoc es va mantenir en silenci el PNB, a qui Vox inclou entre els partits que caldria il·legalitzar. “Però això què és!”, va exclamar el candidat al 10-N Aitor Esteban. “Ja sabíem que Vox són els feixistes de tota la vida, però el PP i Cs estan donant mostres de ser partits propis d’un estat bananer. Quina vergonya de partits i quina vergonya de país!”, va afegir.

Precedents de Rivera i Casado

No és la primera vegada que Parlaments autonòmics es pronuncien contra Catalunya. Recentment els de Múrcia i Extremadura van instar l’aplicació de l’article 155 perquè consideren que la Generalitat està incomplint la Constitució.

I si Vox apunta al PNB, els líders de PP i Cs han expressat altres vegades la seva predisposició a fer caure, per exemple, la CUP i Arran. Tant Pablo Casado com Albert Rivera se’n mostraven partidaris després dels enfrontaments que hi va haver entre manifestants i policia en el primer aniversari de l’1-O -entenien que aquella violència, com la que hi ha hagut des de la sentència del Suprem, és una mena de kale borroka. El president del PP fins i tot va demanar que s’excloguessin tots els partits que aspirin a la independència perquè la seva finalitat no és cap altra que “trencar la Constitució i la llei”.