Una associació alineada amb les tesis del PP i Vox sobre memòria entra a la Comissió de Fosses

PalmaEl canvi de color polític al Govern ha anat acompanyat d'un canvi en la composició de la Comissió de Fosses. L'organisme, imprescindible per dur el control de les actuacions que es fan per complir la Llei de fosses, només s'ha reunit una vegada en el que va de legislatura, mentre que en l'anterior mandat es trobava diverses vegades al mes. A més, ha entrat a formar-hi part una entitat de creació recent, l’Associació Menorca Història i Concòrdia, que és més propera als postulats del PP i Vox pel que fa a la memòria històrica. Això ha provocat tensions i discrepàncies entre aquesta organització i la resta d'entitats que formen part de la comissió.

Aquestes diferències ideològiques s'han traduït en un retard en la tria dels tècnics de la Comissió de Fosses, que correspon a les entitats memorialistes. Tal com va explicar l'ARA Balears en la seva edició de paper, l'associació, que va néixer el 2021, està en contra de com s'ha aplicat la Llei de memòria. "No la trobarem a faltar si la deroguen", apunta la presidenta de Menorca Història i Concòrdia, Isabel Rodríguez, en referència als plans del PP i Vox de suprimir-la, perquè no s'ha aplicat "de manera imparcial i no partidista". Segons opina Rodríguez, la Guerra Civil "va ser un conflicte que tenia dos angles i dues percepcions". En la línia del PP i Vox, considera que les polítiques de memòria s'han explicat mostrant només un punt de vista, el del bàndol republicà. "S'està intentant recontar la guerra civil i les seves conseqüències només des d'un prisma", assenyala. "A Menorca, la història va ser exactament el contrari que a Mallorca i Eivissa", insisteix, i defensa que "hi varen haver 138 capellans assassinats".

"Diuen que les víctimes d'un bàndol ja les va reconèixer la dictadura, però les hauria de reconèixer la democràcia, no Franco", expressa Rodríguez, que admet que són una veu "dissident" entre la resta d'entitats memorialistes presents a la comissió, que rebutgen frontalment aquests plantejaments. Un dels tècnics que va nomenar l'entitat, Miquel Deyà és, de fet, un professor de la Universitat de les Illes Balears que el 2020 va votar en contra de la creació d'un curs sobre memòria democràtica. Una proposta que la resta d'entitats varen rebutjar per majoria.

Fonts del Govern varen explicar que aquesta associació ha entrat a la comissió perquè així ho va sol·licitar i complia amb els requisits. També en formen part Memòria de Mallorca, el Fòrum per la Memòria Històrica d'Eivissa i Formentera i Memòries de Menorca, encara que el representant d'aquesta darrera entitat no va ser a la primera reunió. La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, assegura que l'associació de Rodríguez va "votar en contra" de tots els tècnics que ells varen proposar. Des del Fòrum per la Memòria Històrica d'Eivissa, Lluís Ruiz assegura que aquesta entitat cerca un "blanquejament del franquisme, diu que hem de passar pàgina, perdonar-nos i fi". "Hem xocat pràcticament sempre, perquè la línia és totalment diferent", lamenta: "Això pot allargar molt els debats de la comissió". Finalment, les entitats memorialistes varen aprovar un pla per majoria (deixant al marge les propostes de la nova organització) i varen fer una proposta de tècnics. Mentre que Memòria de Mallorca denuncia que fa un mes que ho varen enviar, fonts del Govern varen dir a l'ARA Balears que estaven a l'espera, encara, de rebre l'acta.

La revisió dels estudis, pendent

Segons la Llei de fosses, la comissió tècnica de desapareguts i fosses té funcions elementals, com ara "elaborar el cens de persones desaparegudes", "el mapa de fosses de les Illes", "organitzar i coordinar un pla anual de senyalització, prospecció i intervenció de les fosses", "elaborar informes preceptius sobre la viabilitat de l'exhumació de les fosses", fer un "protocol específic d'actuació en exhumacions de víctimes", dirigir "intervencions en les fosses", garantir la "custòdia de les restes trobades" i la seva devolució als familiars, i "vetllar per la incoació d'expedients sancionadors" contra els responsables dels infractors. En aquests moments, les empreses encarregades d'aplicar el Pla de fosses ja han entregat prop d'una desena d'estudis i investigacions sobre memòria i reparació (n'hi ha una vintena de contractades en l'anterior mandat) a l'Administració, que encara estan pendents de validació. En paral·lel, tot i que encara no s'ha derogat la Llei de memòria democràtica, el Govern del PP ja l'ha deixat decaure, perquè no ha convocat ni una vegada la comissió que vetlla perquè s'apliqui la norma.