L'Audiència Nacional processa Camps pels contractes de la Generalitat Valenciana amb la trama Gürtel

MadridEl jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha dictat el processament de l'expresident valencià Francisco Camps per les irregularitats en l'adjudicació a Orange Market, la filial valenciana de la Gürtel, dels contractes per a l'organització de l'estand de la Generalitat Valenciana en l'edició de Fitur de l'any 2009. Una decisió que el magistrat creu que podria haver estat un pagament encobert per feines de la xarxa corrupta al Partit Popular.

De la Mata proposa jutjar Camps per un delicte de prevaricació, i deixa la porta oberta a sumar una imputació més àmplia, ja que també ha investigat l'expresident per frau. El magistrat sosté que el procés ha revelat "un arsenal d'indicis, molt consistents" i "acreditats", que permet afirmar que l'excap del Consell va participar en "l'adjudicació del contracte de Fitur del 2009 a favor d'Orange Market".

Segons el jutge, el procediment coincideix amb la manera d'actuar de Camps des del 2005 i es feia "a canvi de la seva paciència i resignació davant l'impagament del multimilionari deute que el PP valencià tenia amb Orange Market, i la seva col·laboració en acceptar les il·legals fórmules de pagament que el PP utilitzava per anar cancel·lant el citat deute".

Declaració d'Álvaro Pérez

El magistrat reconeix que "no existeixen documents que acrediten fefaentment" que Camps donés instruccions a l'ex directora general de Promoció Institucional Dora Ibars perquè adjudiqués 'a dit' a Orange Market la construcció de l'estand, com tampoc "converses telefòniques, correus electrònics o missatges" entre tots dos, o entre Ibars i les "col·laboradores directes" de l'expresident, és a dir, la seva cap de premsa Nuria Romeral i l'exconsellera Paula Sánchez de León. De fet, sosté que "no ha de buscar-se" la signatura de Camps en cap "resolució o document adjudicador, ja que és obvi que a la Presidència de la Generalitat no corresponien tals poders legals que, en aquest cas concret, estaven assignats als òrgans de contractació de cadascuna de les entitats o institucions expositores". Ara bé, això no significa, afegeix el magistrat, que "no hagi quedat acreditat" en la causa que Camps "no proporcionés que aquestes instruccions directes i intervingués en l'adjudicació del contracte a favor d'Orange Market".

La decisió del jutge es fonamenta en atorgar una total credibilitat a la declaració "directa i contundent" que va prestar fa uns mesos qui va ser màxim dirigent d'Orange Market, Álvaro Pérez, ja que va donar detalls sobre "les circumstàncies, la forma, el temps i la manera en què tal influència directa es va produir i la participació que Camps hi va tenir".

De la Mata defensa que Camps i Pérez mantenien una "relació personal d'amistat i de confiança" que va començar "amb els primers actes del PP dels quals es va encarregar Pérez", i que va esdevenir "una relació personal i familiar amb un alt grau d'amistat i de confiança" com afirmen l'excap d'Orange Market, però també Isabel Jordán, exadministradora d'algunes empreses de la Gürtel, quan va comparèixer en l'Audiència Nacional.

L'instructor destaca que Jordán va relatar "haver vist personalment Camps abraçar Pérez dient-li 'T'estimo, amic'"; haver sentit el Bigotes "parlar per telèfon amb Camps en termes personals i haver-lo acompanyat a la farmàcia de l'esposa del polític, almenys en una ocasió". A més, de la Mata destaca que Jordán hauria aportar documentació que acredita que Camps va anar al casament de Pérez, el qual disposava del número de telèfon mòbil personal de l'expresident.

Un deute de 800.000 euros "pagat en negre i pels empresaris"

El magistrat també constata "múltiples evidències que Camps i Pérez van aconseguir compromisos mutus: el primer li assegurava feina al segon i el segon es traslladava a València i muntava allà l'empresa del grup Correa. Segons el jutge, "aquests serveis entre el PP i Orange Market van generar un deute molt voluminós, que va arribar a ser d'uns 800.000 euros i que estava impagat", per la qual cosa el partit "va utilitzar diferents estratègies per gestionar aquesta situació, totes il·lícites". "La primera, el pagament de part d'aquests deutes mitjançant pagaments en metàl·lic (de quantitats obtingudes amb donacions il·legals d'empresaris valencians); la segona, el gir de factures falses d'Orange Market a empresaris valencians, que les assumien i pagaven", explica De la Mata, que apunta que Camps "estava plenament al corrent de l'existència del deute, així com dels dos procediments il·lícits que es van implementar per pagar-la".

Quant a l'adjudicació del 2009, el jutge veu total coincidència entre els testimoniatges que van prestar el Bigotes i una de les seves empleades, Mónica Magariños, i conclou que Camps va decidir donar el contracte a Orange Market. A més, subratlla que l'empresa disposava des del 2005 dels plecs del concurs amb antelació.

El jutge conclou que "existeixen evidències" que el Bigotes va conversar amb Camps per assegurar-se que se li assignaria l'adjudicació, com cada any, que Camps li va confirmar que no es preocupés i que continués treballant, i que va començar immediatament a rebre trucades de la direcció general de Promoció Institucional per treballar en la preparació de Fitur, inclòs l'estand de Grans Esdeveniments".