Política25/06/2021

L’Audiència Nacional investiga si Villarejo va fabricar "indicis falsos" per aconseguir l’escorcoll de Método 3

La peça 27 de la macrocausa contra el comissari vol aclarir si pretenia obtenir "documentació de les bases de dades" de l’agència de detectius

BarcelonaEl jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón investiga si l'excomissari José Manuel Villarejo, amb la col·laboració del seu soci Antonio Giménez Raso i d’acord "amb membres de la cúpula policial", havia "fabricat indicis falsos" per aconseguir, el febrer del 2013, l’escorcoll de les oficines de l’agència de detectius Método 3 i la detenció del seu cap, Francisco Marco. En una interlocutòria que ordena la citació de tres testimonis i a la qual ha tingut accés l’ARA, el titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional explica que al juliol es va obrir la peça separada número 27 del cas Tàndem, la macrocausa que investiga l'excomissari de la Policia Nacional, una peça clau de les clavegueres policials de l’Estat.

La investigació judicial, segons la interlocutòria, intenta aclarir si la detenció i els escorcolls de les oficines de Barcelona i Madrid de Método 3 van ser per "obtenir documentació de les bases de dades" de l’empresa. Cal recordar que l’operació policial contra Método 3 es va dur a terme arran de la difusió de la gravació d’una conversa del juliol de 2010, al restaurant La Camarga de Barcelona, entre la líder del PP català aleshores, Alícia Sánchez-Camacho, i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola Maria Victoria Álvarez, en què aquesta acusava el fill de l’expresident de la Generalitat d’un delicte de blanqueig i de dur a Andorra una bossa plena de bitllets de 500 euros. La gravació la va fer l’agència de detectius Método 3, però la qüestió és qui va encarregar-la: només si ho va fer alguna de les persones que hi va participar era legal enregistrar-la.

Cargando
No hay anuncios

Al seu moment, Sánchez-Camacho va denunciar que la gravació s’havia fet sense el seu consentiment, i en això es va basar l’operació policial contra Método 3 i la detenció de Marco. Però el detectiu privat va denunciar al jutge del cas Tàndem que la seva detenció i els escorcolls s’havien fonamentat en "dades falses" i que Villarejo sabia, abans dels escorcolls, que la gravació de La Camarga l’havia fet personal de Método 3 per encàrrec d’Alícia Sánchez-Camacho per via d’una altra persona. Segons la interlocutòria, Marco va declarar a l’octubre que Sánchez-Camacho "s’havia fet passar per víctima" d’una gravació no consentida i, per tant, seria "partícip d’aquells delictes".

Cargando
No hay anuncios

De fet, Sánchez-Camacho, que va denunciar que la gravació s’havia fet sense el seu consentiment, va acabar pactant amb Marco per evitar que el cas arribés a judici. En l’acord, Método 3 va assumir que dos extreballadors seus havien enregistrat i difós la gravació -i va obrir accions legals en contra seva-. Marco va admetre la falta dels extreballadors i l’agència va acceptar fer front a la indemnització de 80.000 euros que reclamava Sánchez-Camacho.

Marco no ha dit mai qui li va encarregar aquella gravació, sempre s’ha acollit al secret professional com a detectiu privat per no fer-ho. En una comissió d’investigació al Parlament tan sols va descartar que fos algú del PSC o del seu entorn institucional, i va apuntar que havia estat una persona de "l’entorn personal" de la líder del PP. Va precisar que es referia a "la seva família més directa, pares, fills i parella. Victoria Álvarez havia apuntat reiteradament que la gravació, que es va poder fer gràcies a un micròfon instal·lat al gerro que hi havia a la taula on va tenir lloc el dinar, havia estat cosa de l’exsecretari d’organització del PSC José Zaragoza.

Cargando
No hay anuncios

Marco, davant del jutge García Castellón i acollint-se al secret professional, es va tornar a negar a dir qui havia fet l’encàrrec en nom de Sánchez-Camacho. Per això el jutge de l'Audiència Nacional va citar els altres tres treballadors que van ser arrestats en aquella operació per saber si també s’havien acollit al secret professional per no dir el nom de qui havia fet l’encàrrec, perquè a la denúncia no hi consten les declaracions que van fer en el seu moment. La interlocutòria que ordenava aquestes citacions és la que ha permès que es fes pública l’existència d’aquesta peça separada de la macrocausa contra Villarejo.