Augmenta la tensió entre el Govern balear i l’Oficina Anticorrupció

PalmaLa investigació de la vacunació de càrrecs del Govern per part de l’Oficina Anticorrupció (OAIB) és el darrer capítol de les desavinences entre l’Executiu i l’ens dirigit per Jaume Far, però també és l’episodi que ha fet créixer més la tensió entre totes dues institucions. “El principi d’integritat ens incumbeix a tots”, va afirmar Far divendres, quan li varen preguntar per la vacunació de càrrecs públics. Dies abans, l’Executiu l’havia envestit públicament per haver reclamat les dades de vacunació de 130.000 persones –les que varen rebre dosis entre el 26 de desembre i el 2 de març–. Far va canviar la petició, va sol·licitar dades d’uns 1.600 càrrecs i va subratllar que havia estimat només “en part” el recurs del Govern. La Conselleria de Salut va emetre un comunicat en què deia que l’Oficina havia “rectificat”. 

Amb rectificació o sense, Far va deixar ben clar a Salut que hi podria haver sancions si no li fa arribar la informació que ha demanat. El director de l’OAIB va enviar un escrit a la Conselleria dilluns en què recorda que la Llei de creació de l’Oficina Anticorrupció, concretament l’article 8, “estableix la responsabilitat en què poden incórrer (...) els càrrecs públics (...) que impedeixin o dificultin l’exercici de les seves funcions o que es neguin a facilitar-li els informes, documents o expedients que li siguin requerits”.

Altres conflictes

Ara bé, les friccions venen de lluny i no és la primera vegada que Far qüestiona l’actuació del Govern durant la pandèmia. De fet, Anticorrupció ja havia investigat el procediment d’emergència per fer les compres de material sanitari de protecció. Era l’octubre del 2020 i Armengol va assegurar que estava “molt tranquil·la”, malgrat la reclamació de documentació de l’Oficina. El dictamen final de l’OAIB va ser que l’Executiu havia abusat del procediment d’emergència, encara que no s’havia comès cap il·legalitat. 

Dos mesos després, l’Oficina va proposar sancionar una dotzena d’alts càrrecs de l’Executiu que no havien complert amb l’obligació de presentar les declaracions de béns. S’ha de dir que aquests càrrecs havien tingut tot l’any per fer-ho. L’Oficina investiga el patrimoni d’uns 1.600 responsables públics.

Un altre dels assumptes que ha provocat friccions entre l’OAIB i l’Executiu ha estat el plus d’habitatge dels alts càrrecs, que a final d’any va passar finalment de 22.000 euros a 18.000. Precisament, Far havia considerat que “s’havia d’ajustar” i l’Oficina va demanar a Núria Riera, que va ser directora general d’Innovació fins a febrer, que el tornàs. Riera continuava empadronada a Eivissa tot i que tenia una casa en propietat a Mallorca, que llogava.

Però no tot han estat qüestionaments a la gestió del Govern per part de l’Oficina. La Sindicatura de Comptes va fer públic un informe el febrer en què s’assenyalen irregularitats en contractes i despeses de l’entitat dirigida per Far, que compareixerà per aquesta raó dimecres davant del Parlament. Fonts properes a l’Oficina consideren que l’informe de la Sindicatura “no se sosté” i que hi ha “intencionalitat” d’atacar Far.

Per part seva, Far lleva importància a les desavinences amb el Govern i assenyala que entren dins “la normalitat democràtica”. “Sabíem que les dades de Salut són sensibles, però les vàrem demanar perquè nosaltres mantenim el secret de tota la informació que rebem”, explica a l’ARA Balears. “Estic acostumat a fer feina a l’administració tributària, on sempre hi ha reclamacions i recursos, així que no ho visc com res en particular”, afegeix. El director considera que “és normal que rebi el Pacte, perquè governa”, i recorda que ha fet requeriments a ajuntaments encapçalats per altres partits. També puntualitza que l’Oficina “no ha rebut mai un suport específic del PSIB”, malgrat que MÉS per Mallorca i Podem sempre han defensat la necessitat d’aquest ens. “Em fa la sensació que el PSIB no hi ha estat mai a favor”, diu.

En canvi, la portaveu dels socialistes al Parlament, Pilar Costa, ho nega taxativament. “El PSIB mai no hi ha tingut objeccions. La llei de creació de l’Oficina es va fer de manera conjunta, era un acord de governabilitat”, afirma.

Qui sí que referma l’argument de Far és l’exportaveu de MÉS David Abril, que va estar implicat en el procés de creació de l’OAIB la legislatura passada. “ElPSIB no la volia de cap manera i la tramitació va ser molt dura perquè va ser molt complicat ficar-la dins del Pacte”, recorda. “Deien que ja hi havia la Sindicatura, però aquest òrgan no havia fet front als múltiples casos de corrupció a les Illes. I també emprenyava que tingués facultat sancionadora”, continua. “El PSIB tampoc no volia Far. Pretenia posar Pere Aguiló.Des de l’Advocacia varen posar tots els pals a les rodes que varen poder”, afegeix Abril.

“Hem demanat que els tambors de guerra entre institucions s’acabin”, afirmen fonts de MÉS per Mallorca, que consideren que s’ha de rebaixar “l’escalada de bel·licitat”. Segons els ecosobiranistes, el Govern ha de col·laborar i l’Oficina s’ha de limitar a les seves competències”, encara que MÉS veu bé que investigui la vacunació de càrrecs.Ara bé, el partit també considera que el vessant ètic d’aquest cas correspon a la Comissió d’Ètica del Govern, que els ecosobiranistes ja han reclamat tres vegades des del febrer. 

Fonts de Podem consideren que el paper que juga Far “dona eines i excuses als partits” per anar en contra de l’Oficina. La formació morada no creu que la prevenció i la lluita contra la corrupció incloguin la interpretació del codi ètic del Govern, com considera que ha fet Far. Així i tot, Podem també es mostra partidari que l’Oficina investigui la vacunació de càrrecs perquè considera “una forma de corrupció” que hi hagi polítics que s’hagin botat el protocol, en cas que es demostri que ha estat així.