La llei autonòmica d’educació, en un calaix en espera de les eleccions

Palma“El Govern té un esborrany (de la llei d’educació), però no hem tingut temps de tramitar-lo. Serà una de les primeres iniciatives que traurem si tornam a governar”. Són paraules de la presidenta del Govern, Francina Armengol, en resposta parlamentària a una pregunta del diputat de MÉS per Menorca Josep Castells sobre el Pacte Educatiu.

Castells va recordar dimarts que el document d’Illes per un Pacte havia de servir per posar les bases d’una llei educativa autonòmica, una condició que recollien els Acords pel Canvi, que havien de regir la política d’aquest Govern. “Sempre he pensat que ho fèiem així perquè hi havia un grup de la majoria que no va signar el Pacte Educatiu, Podem. Havíem d’arribar a una entesa amb Podem i tenir la gran majoria per fer el salt endavant en política educativa”. Però l’expectativa de MÉS per Menorca es va frustrar. Segons la presidenta, per culpa del treball a la Cambra: “Hem treballat amb el Consell Escolar el document, es va passar al Parlament i, desgraciadament, la ponència no ha arribat al pacte”, va contestar Armengol.

Per la seva banda, el conseller d’Educació, Martí March, va anunciar ara fa un any que tenia previst aprovar la primera llei d’educació de les Illes Balears abans d’acabar l’any 2018. El document del Pacte per l’Educació es va traslladar al Consell Escolar i finalment es va treballar en una ponència en el Parlament , dins la Comissió d’Educació. De llavors ençà, hi ha hagut retards, desmarcaments i una pèrdua del consens general amb què es començà a treballar.

“El gir històric electoral obeïa a un gir històric social”, recordà dimarts passat Josep Castells. A les portes d’unes noves eleccions autonòmiques, el context de la política educativa és molt diferent que fa quatre anys. “Fer una llei sense el suport de la majoria dels sindicats no té sentit i a mesura que s’ha anat tramitant se n’han anat desmarcant”, assegura Miquel Àngel Santos, d’Alternativa. La tramitació parlamentària va ser “eterna” i, a les portes d’uns comicis, políticament “no convé presentar una llei que generarà polèmica”, assegura.

Per això, els sindicats se sorprenen que ara es parli d’un esborrany que no han vist i que ja veien venir que quedaria dins un calaix, com a mínim, de moment. “Oficialment no tenim cap document”, diu Santos. “Sabem el que surt a premsa, que les entitats volien una llei”, afegeix Maria Àngels Aguiló, portaveu de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres (CCOO).

El document del Pacte per l’Educació que va partir de diverses associacions es va signar el març del 2016. Des de llavors, “cada sector ha anat divergint un poc i a les votacions finals es va veure que s’havien trencat consensos”, expliquen des d’Alternativa.

Comissions Obreres és un dels sindicats que no ho veien clar i hi va votar negativament en el Consell Escolar per tres motius: “No es fa una declaració expressa de la derogació de la LOMQE; vulnera l’estatut bàsic del treballador quan es considera que els directors dels centres poden nomenar el personal interí i no protegeix l’actual statu quo del català, perquè no menciona el Decret de Mínims”.

Aquest darrer fou precisament un dels majors punts de fricció. En el Consell Escolar hi va haver una comissió específica pel Decret de Mínims. “Si s’hagués acceptat... era un punt clau”, lamenta Cosme Orell, secretari de l’ensenyament públic i concertat de l’STEI.

Orell recorda que la redacció original del document ja no feia referència al Decret de Mínims. “Tenint en compte l’actual discurs del PP, Vox i Ciutadans, és més necessari que mai”.

No admetre la normativa permetia “desregular el català, ja que donava opció que la concertada no fes el 50% del català”, afegeix Aguiló, de Comissions.

“Hi va haver molta polèmica perquè ara mateix ja no es compleix la normativa del 50% mínim de matèries en català a moltes escoles concertades, però era la manera més garantista de protegir la llengua amb més problemes”, explica Santos, des d’Alternativa.

El sector de la concertada no volia tenir un percentatge. “Cadascú va anar a la seva trinxera i no hi va haver acord”. Finalment, el Consell Escolar lliurà un document menys consensuat al Govern el maig del 2017, perquè esdevingués també pacte polític; d’aquí ve que passàs pel Parlament, on es va enquistar durant més d’un any.

L’esborrany del qual parlà la presidenta Armengol no ha passat encara per cap mesa sectorial on, a més, preocupa el fet d’encavalcar competències. El model d’accés a la funció docent o la formació del professorat no és competència del Govern balear i fer una llei autonòmica en el marc de la LOMQE, que, a més, està pendent d’una reforma és, com a mínim, delicat.