BarcelonaLa cadena d'esdeveniments d'aquest dilluns demostra que Isabel Díaz Ayuso ha caigut en la trampa que li havia parat la Moncloa. Els atacs de Pedro Sánchez a la presidenta madrilenya dels darrers dies tenien una intenció clara, i és empènyer Ayuso a desmarcar-se dels seus companys de partit i d'Alberto Núñez Feijóo i refusar la invitació del president espanyol per reunir-s'hi. Pocs minuts després del comunicat d'ahir dilluns d'Ayuso, la Moncloa va contraatacar amb vídeos i fragments d'entrevista en què Feijóo deixava molt clar que ell és partidari del respecte i la col·laboració institucional i que, per tant, no es pot dir que no quan el president del teu país et convoca. És el mateix discurs que han defensat tots els presidents autonòmics del PP que han desfilat per la Moncloa i han tingut l'oportunitat de fer-li arribar a Sánchez les seves reclamacions particulars.
Què busca la Moncloa amb això? Bàsicament dues coses. Primer, debilitar la figura de Feijóo, que és ara mateix el candidat més probable del PP a les pròximes eleccions, ja que la seva renúncia provocaria una guerra oberta entre les dues ànimes del partit, la centrista de Juanma Moreno i la radical d'Ayuso; i, en segon lloc, desviar el focus del cas Ábalos i situar-lo en l'escàndol del frau fiscal de la parella d'Ayuso. Cal dir també que per a Sánchez una foto somrient amb Ayuso també li hauria sigut profitós, perquè en aquest cas hauria debilitat Ayuso. En qualsevol cas, Sánchez hi sortia guanyant, però posats a triar, ha passat el que la Moncloa preferia.
