Ayuso torna a fer de cap de l'oposició a Sánchez

MADRID"Que [Alberto Núñez Feijóo] posi ordre al seu partit". Aquest és el mantra que al llarg d'aquesta setmana fa servir el PSOE per defensar-se de les crítiques del PP al pla d'estalvi energètic aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez. Els socialistes han establert l'estratègia de tirar pilotes fora i, més enllà de rebatre els arguments dels de Feijóo contra les mesures adoptades, assenyalen que el que mostra la seva actitud és que hi ha un desgavell intern dins el PP i, en particular, entre les posicions de dues de les seves cares més visibles: la del seu líder estatal, Alberto Núñez Feijóo, i la de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. De nou, Ayuso s'ha erigit en l'assot diari del govern espanyol i, com en l'inici de la pandèmia, aleshores amb Pablo Casado descol·locat, la presidenta madrilenya busca el cos a cos amb la Moncloa.

"El senyor Feijóo no està estant a l'altura com a líder nacional. Ha de ser capaç d'imposar el seu criteri a la tendència d'alguns governs [del PP] com el de la Comunitat de Madrid, que el que practica és la confrontació, tot i que això perjudiqui els interessos d'Espanya", deia la número dos del PSOE i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquesta setmana. "Estic trobant a faltar Casado, que es va enfrontar a la senyora Ayuso", ha arribat a dir la ministra de Justícia, Pilar Llop (PSOE). Mentre que el ministre a la Presidència, Félix Bolaños, furgava encara més: "¿Està vostè [Alberto Núñez Feijóo] en condicions de decidir quina és la posició del PP i d'estar del costat d'Europa o ho ha de preguntar a la que mana [Isabel Díaz Ayuso] al PP?"

Però marca realment el compàs i l'oposició a Sánchez, Ayuso? Des del PP "neguen" qualsevol disputa. "El PP de Feijóo mai es posarà a opinar en el funcionament autonòmic de Madrid", apunten fonts del partit a l'ARA, que ho releguen tot a una "estratègia política" de la Moncloa ara que les enquestes no els són favorables. Des de la seu del carrer Génova defensen que el líder dels populars, ja quan era president de Galícia, sempre defensava el lideratge dels presidents autonòmics a casa seva, és a dir, als seus governs regionals. "Són ells els que han de guanyar les eleccions autonòmiques", diuen, i descarten que la situació actual estigui provocant algun tipus de "desgast".

El fet, però, és que des que es van anunciar les mesures d'estalvi energètic, el PP trampeja entre no desautoritzar un dels pesos pesants del partit com és Ayuso i, alhora, recordar que qui porta la batuta és Feijóo. En un principi, els populars van evitar secundar l'incompliment pel qual apostava la presidenta madrilenya. Després, però, s'hi han vist mig arrossegats. El PP ha assumit que un cop el decret llei està en vigor cal complir-lo –també ho ha acabat acceptant la mateixa Comunitat de Madrid–, però arran de la reacció d'Ayuso no ha deixat d'exigir a Pedro Sánchez que el retiri. Alhora, el president dels populars, que aquests dies està de vacances, va fer un pas endavant per reclamar a la Moncloa que convoqui una Conferència de Presidents per debatre unes mesures que va titllar "d'improvisades". Abans, Ayuso havia demanat una reunió tècnica amb les comunitats per resoldre els dubtes.

Però la bretxa entre un discurs i l'altre se situa, sobretot, en la decisió d'Isabel Díaz Ayuso de portar el decret del govern al Tribunal Constitucional. Per ara, el discurs de la inconstitucionalitat només l'ha abanderat ella, mentre que el seu partit esquiva respondre la pregunta de per què no ha sigut una decisió unànime.

Segon pla de la resta de comunitats

Mentrestant, però, l'actitud de la resta de comunitats liderades pel partit popular ha sigut més aviat la de passar desapercebudes. És cert que el dia de la reunió totes van aixecar el dit contra les mesures, però la seva estratègia aquests dies ha sigut diferent. D'una banda, cap dels líders autonòmics va entrar a qüestionar el compliment del decret. De l'altra, s'ha plantejat la via del Congrés de Diputats per intentar tombar-lo (s'haurà de votar a final de mes a la cambra baixa espanyola). És a dir, esperar al debat parlamentari i no a la confrontació mediàtica diària, de bracet amb la via judicial, encapçalada per Díaz Ayuso. Així ho ha expressat, per exemple, Alfonso Fernández Mañueco, president de Castella i Lleó, o l'andalús Juanma Moreno.

La situació actual recorda la gestió de la pandèmia de covid-19 i el pols entre Ayuso i la Moncloa per les restriccions: des de rebutjar la mascareta obligatòria a l'exterior fins a aplicar confinaments per barris. S'hi afegeix la polèmica recentment desencadenada pel repartiment dels fons europeus: Ayuso va recórrer al Suprem 9 milions per a projectes pilot de polítiques laboral. O la queixa, i també recurs judicial, contra el currículum educatiu de batxillerat i l'amenaça que "revisaria" tots els llibres de text per descartar "adoctrinaments", en paraules de la presidenta madrilenya.

Des que Feijóo va ser escollit president del PP, no s'ha arribat a marcar una dissonància com la que Ayuso i Casado van arribar a mostrar al final de l'etapa d'aquest com a líder del partit. De fet, en els actes en què han coincidit els dos polítics han intentat exhibir unitat, per bé que cadascun ha marcat quin era el seu territori i la seva funció. En el cas de Feijóo, ser la cara de l'oposició a Sánchez, mentre que la presidenta madrilenya és, com a mínim en la teoria, una líder autonòmica més. La gran pregunta, però, és si això continuarà sent així i si els dos polítics seran capaços d'esquivar el que Casado i Ayuso o Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy no van poder evitar: la tensió constant entre la Puerta del Sol –edifici que acull el govern autonòmic– i Génova –seu del partit.