Les Balears encara deuen 668 milions en obres de l’època Matas

PalmaJaume Matas va deixar la presidència del Govern el 2007, després de quedar a dos diputats de la majoria absoluta. Va incidir-hi el fet que Unió Mallorquina decidís donar el seu suport a Francesc Antich i revalidar el Pacte de Progrés, que finalment va esclatar. Així i tot, setze anys després de deixar la política, l’herència de Matas perdura, especialment l’econòmica, i hi serà present fins al 2042. Fonts consultades per l’ARA Balears assenyalen que les Illes encara deuen 668 milions d’euros de les obres dels hospitals de Can Misses i Son Espases, a més de les autopistes d’Eivissa i un edifici de la Conselleria de Salut situat a Palma.

Cal tenir en compte que en els convenis de les dues infraestructures hospitalàries, a banda del pagament de la construcció, també s’hi inclouen els costos dels respectius interessos i del proveïment dels serveis. Aquest fet incrementa el deute pendent de l’Administració autonòmica fins als 1.703,6 milions d’euros.

En el cas de Can Misses, segons les mateixes fonts, el deute s’estén fins al 2042 –uns 25 milions anuals–, amb un total de 512 milions, 121 dels quals corresponen només a l’obra. Pel que fa a Son Espases, les dades són molt superiors, tot i que el conveni finalitza tres anys abans, el 2039. Així, les Balears paguen 52 milions cada exercici per aquest hospital, el cost de l’obra que queda per assumir és de 241 milions, i si s’hi sumen els serveis i els interessos, arriba fins als 885,6 milions. Com es veu, el deute de Son Espases suposa més de la meitat –52%– del que resta pendent de l’època Matas.

Els dos trams d’autovia a Eivissa varen formar part del conveni de carreteres firmat el 2004 entre els governs de Jaume Matas i José María Aznar, poc abans de les eleccions generals que varen donar el poder a José Luis Rodríguez Zapatero. El sobrecost va ser enorme, ja que dels 72 milions d’euros que es varen pressupostar en un primer moment, es varen acabar pagant quasi 600 milions, una xifra quasi nou vegades superior, a més d’altres variables com els 30 milions que va haver d’assumir el Govern a causa del retard en l’inici de les obres. Les fonts consultades per aquest diari indiquen que, fins al 2030, quan finalitza la concessió del peatge, s’hauran de pagar encara 269 milions d’euros: 135 per l’autovia de l’aeroport i 134 per la de Sant Antoni de Portmany. 

Així mateix, hi ha un edifici de la Conselleria de Salut i Consum, situat al carrer de Jesús de Palma, que encara manté un deute de 37 milions fins al 2038. Per tant, si se suma el total de cada infraestructura –incloent-hi els interessos i serveis dels dos hospitals–, es pot deduir que les Balears destinen cada any 112 milions només per pagar l’herència de Matas. Aquesta serà una xifra constant fins al 2030, almenys, quan finalitzi la concessió dels peatges de les autopistes d’Eivissa.

“L’herència d’aquella època ha quedat a les Balears. No se sap com es podria circular a Eivissa o Mallorca sense aquestes carreteres i, a més, els hospitals han quedat per al futur de les Illes”, apunten des del PP balear, que reneguen d’aquella etapa pels escàndols de corrupció. “És més fàcil evidenciar que pagam infraestructures d’aquell temps que no els costos per tenir una estructura d’alts càrrecs determinada, el que s’anomenen ‘infraestructures silencioses’”, afegeixen.

Palma Arena i Palau de Congressos

D’on sí que ha liquidat els deutes el Govern és de dues de les obres més polèmiques de la segona legislatura de Jaume Matas: el Palau de Congressos i el Palma Arena. Cal remarcar que en els dos casos la gestió pública és mixta entre el Govern i l’Ajuntament de Palma, a través d’un consorci. L’Administració autonòmica ja ha acabat de finançar allò que li restava i, segons les previsions, Cort hauria de finalitzar el pagament del velòdrom l’any 2027. En el cas de l’edifici a l’entrada de Palma des de l’autopista a l’aeroport, s’acabarà de pagar en l’actual exercici o en el pròxim. 

Pel que fa al Palma Arena, cal recordar que va donar nom al famós procés judicial que va acabar amb una condemna de presó per a l’expresident de l’Executiu, a més de nou anys d’inhabilitació per ocupar qualsevol càrrec de l’Administració pública. 

Aquest fet es va repetir pel cas Son Espases, a partir del qual Jaume Matas va ser condemnat fa poc més d’un any a deu mesos de presó per tràfic d’influències, per l’adjudicació de la construcció de l’hospital, a més de prevaricació i frau a l’Administració. En total, l’exlíder del PP balear ha acumulat 50 anys d’inhabilitació i devers nou anys de presó, dels quals només n’ha complert dos i mig.