Les Balears han assumit 100.000 habitants més des de 2009, amb el model de finançament sense revisar
La pressió sobre serveis públics com la salut i l'educació ha augmentat, però no l'assignació de recursos estatals
PalmaLa població no atura de crèixer a les Balears: 85.587 habitants més la darrera dècada, 100.000 des de 2009 i prop de 300.000 més en 20 anys (un increment de més del 30%). És una de les tres comunitats que han suportat un increment proporcional de població més gran i ha hagut de fer front a una forta pressió de població sobre els principals serveis públics, com són la salut i l'educació. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollides per l'agència Europa Press, Madrid, Catalunya, les Balears, Andalusia i el País Valencià han guanyat 1,1 milions d'habitants des de 2013, mentre que altres territoris, com les dues castelles, Aragó, Galícia, Astúries i Cantàbria perden habitants.
Tot plegat, sense que el model de finançament que s'hagi revisat, malgrat el pes important de la població, recorda E.P. A més del creixement d'habitants, més de 100.000 persones des de l'any que es va posar en marxa l'actual sistema de finançament, les Illes pateixen una gran pressió turística, que també suposa un fort impacte en els serveis públics, especialment en sanitat. Que es tengui en compte la variable de la població és una reivindicació que han fet tots els governs de les Illes des dels temps del conseller d'Economia de l'Executiu de Gabriel Cañellas, Alexandre Forcades, qui va ser el primer a referir-se a la població "suportada", en comptes de la població de dret, com a element a tenir en compte per l'Estat a l'hora de finançar les comunitats.
Traduït en xifres, el sistema de finançament va suposar que les Illes aportassin l'any 2021 fins a 300 milions d'euros més que no es van retornar, mentre que altres comunitats no tan diferents a les Balears, com les Canàries, van rebre 3.700 milions més dels que van aportar al compte general de l'Estat, segons les dades de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). És per aquest motiu que executius de tots els signes polítics que han ocupat el Consolat de la Mar han fet del mal finançament una de les seves prioritats, això sí, amb resultats poc efectius.
La realitat que ja denunciaven els primers governs autonòmics s'ha agreujat, i les Balears han vist com es produïa una important immigració les darreres dues dècades, que fins i tot ha superat les primeres grans arribades de nova població a causa del boom turístic. Per aquest motiu, l'Executiu autonòmic es troba any rere any amb importants dificultats a l'hora de quadrar els comptes públics, ja que la demanda de noves places educatives i la pressió assistencial sanitària no aturen de créixer.
El model de població ajustada
El govern espanyol ha anunciat de manera recurrent la revisió del model de finançament, però el fet que això suposi un veritable daltabaix a l'hora de repartir els recursos públics ha provocat que fins a fa dos anys no es pogués elaborar un primer avançament d'aquesta revisió, que precisament incorpora l'element de la població ajustada. Aquest criteri va ser remès a les comunitats autònomes i, tot i ser considerat només "una primera passa" per part de la major part de governs autonòmics, permet, per exemple, tenir en compte la població que suporten els serveis sanitaris.
L'actual Govern i el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, són molt conscients d'aquesta realitat. En una entrevista a l'ARA Balears, Costa va admetre que "l’increment de població és una variable que s’ha de tenir molt en compte a l’hora de negociar el sistema de finançament", si bé en la seva opinió també és important demanar que es tingui en compte la insularitat, perquè "suposa un increment de cost a l’hora de prestar serveis públics".
En una entrevista concedida a TVE el passat mes de desembre, Pedro Sánchez va mantenir el compromís de reformar el sistema de finançament, i d'incloure el criteri de la població ajustada que en el seu moment el Ministeri d'Hisenda va enviar a les comunitats, que inclou el reconeixement dels increments de població. En tot cas, de moment la realitat és que els comptes públics de les Balears amb l'Estat continuen essent deficitaris per a la Comunitat, com passa amb Catalunya i Madrid.