Les Balears, més de vint anys sense aportar un ministre a l’Estat
Des del 2000, cap autonomia supera la sequera política de les Illes, que s’han hagut de conformar amb càrrecs de segona línia durant aquest temps
PalmaLes Balears només han aportat un dels darrers 126 ministres al govern espanyol –són els que hi ha hagut des que José María Aznar va iniciar la segona legislatura. Jaume Matas va assumir la cartera de Medi Ambient l’any 2000, un any després que Francesc Antich el succeís a la presidència de l’Executiu –el líder popular va ser president autonòmic després que el PP defenestràs Cristòfol Soler del Consolat de Mar l’any 1996.
La presència del polític balear, condemnat per corrupció pels casos Palma Arena i Son Espases, va finalitzar el març del 2003, quan Matas es va presentar a les eleccions autonòmiques –el popular va tornar a fer-se seva la presidència del Govern. Des de llavors, i ja són més de dues dècades, les Illes no han tingut cap altre ministre en el govern espanyol i cap altra autonomia supera aquesta sequera política.
Ara bé, sí que hi ha unes altres cinc autonomies que estan en la mateixa situació, si s’analitza el mateix període històric. Astúries només ha tingut María Luisa Carcedo com a ministra de Sanitat (2018-2020); Alfredo Pérez Rubalcaba pel que fa a Cantàbria, que va ser ministre d’Interior (2006-2011) i de Defensa (2008); l’actual titular de Consum, Alberto Garzón, per la Rioja; la ministra de Drets Socials del govern de coalició, Ione Belarra, per Navarra; i Federico Trillo, que va ser ministre de Defensa (2000-2004), per la Regió de Múrcia. Així i tot, cap d’elles supera els 20 anys i un mes de les Balears sense ministres.
El cas contrari seria el de la Comunitat de Madrid, on ha nascut un de cada quatre ministres des del 2000 (31 de 126). A més de la regió que presideix Isabel Díaz Ayuso, les comunitats més poblades de l’Estat són les que aporten més ministres. És el cas d’Andalusia (15), Catalunya (13) i el País Valencià (10).
Així i tot, hi ha el cas sorprenent de Castella i Lleó, que, malgrat tenir una població de només 2,4 milions d’habitants, ha tingut 14 ministres i ocupa la tercera posició en el rànquing. Una raó podria ser que tant Aznar com José Luis Rodríguez Zapatero provenen d’aquella regió. D’aquesta comunitat han sortit noms com l’actual titular de Defensa, Margarita Robles; l’exvicepresidenta del govern Soraya Saénz de Santamaría i l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz.
La darrera remodelació de govern
El president espanyol, Pedro Sánchez, va dur a terme la darrera remodelació de govern el 27 de març –amb les eleccions generals al desembre, és previsible que la legislatura acabi amb l’actual Consell de Ministres. Llavors, les esperances perquè un balear ocupàs alguna de les carteres en joc (Sanitat, i Indústria, Turisme i Comerç) eren pràcticament nul·les, per dues raons.
D’una banda, Sánchez ha utilitzat el Ministeri de Sanitat aquesta legislatura com un trampolí per a futurs candidats. Així va passar amb Salvador Illa –que va encapçalar la llista del PSC a la Generalitat– i ara amb Carolina Darias –candidata a la batlia de Las Palmas. La lectura que s’ha fet d’això és que el nou ministre, el gallec José Manuel Quiñones, disputarà la Xunta de Galícia a Alfonso Rueda el 2024. A partir d’aquesta hipòtesi, es pot descartar que un illenc gestioni Sanitat, ja que els principals líders socialistes de les Illes han revalidat la candidatura (Francina Armengol, Catalina Cladera, Susana Mora i José Hila).
En el cas del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, amb el canari Héctor Gómez al capdavant, és gairebé una tradició que un representant d’un dels dos arxipèlags assumeixi la Secretaria d’Estat de Turisme. Actualment, ocupa el càrrec Rosana Morillo –l’exdirectora general d’aquesta mateixa àrea del Govern, que va fer el bot a Madrid el desembre passat.
La petjada balear a Madrid
Morillo no és l’únic alt càrrec del goven espanyol que prové de les Illes. L’exconsellera d’Administracions Públiques Isabel Castro va ser nomenada secretària d’Estat de Migracions ara fa deu mesos –la tercera persona que ocupa aquest càrrec des del gener de 2020. S’hi suma José Manuel Bar Cendón, nascut a Vigo, però amb una trajectòria de 30 anys en el sector educatiu balear, especialment a Eivissa. Des de juny de l’any passat gestiona la Secretaria d’Estat d’Educació.
Dos noms coneguts més han passat pel Ministeri de Transició Energètica: Marc Pons, que encapçalarà la llista del PSIB al Parlament per Menorca, ha estat cap de gabinet de la ministra Teresa Ribera; i Joan Groizard dirigeix l’Institut per a l’Estalvi i la Diversificació de l’Energia (IDAE).