Les Balears presentaran un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat

PalmaEl Parlament presentarà un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat, després que la iniciativa d'El Pi, MÉS per Mallorca i Més per Menorca, el PP i Ciutadans hagi aconseguit el suport de la majoria absoluta de la Cambra –els diputats d'aquestes formacions sumen 30 vots de 59–. El recurs ha tirat endavant quinze dies després que no s'aprovàs per l'absència d'un diputat del PP i un altre de Ciutadans i el canvi a darrera hora de Vox, que havia anunciat inicialment que hi votaria a favor malgrat que al final ho va fer en contra. Aquest dimarts, i igual que fa dues setmanes, a més de l'extrema dreta, s'hi han oposat els diputats del PSIB i de Podem.

Els diputats de les cinc formacions que han defensat el recurs han carregat contra els comptes del govern de Pedro Sánchez perquè incompleixen el decret llei amb el qual es va aprovar part del Règim Especial de les Balears (REB) i que incloïa el factor d'insularitat: una assignació econòmica per col·locar les Illes a la mitjana de les inversions estatals. Enguany era la primera vegada que s'havia de fer efectiu, però ni tan sols s'ha reunit la comissió mixta que l'havia de calcular. A més, tots ells han recordat que l'article 138.2 de la Constitució estableix que l'Estat ha d'atendre la insularitat i garantir l'equilibri econòmic entre comunitats autònomes i que l'incompliment del REB implica que això no sigui una realitat.

El diputat d'El Pi, Josep Melià, ha estat el primer a criticar que l'Estat "no s'hagi molestat a reunir la comissió mixta que ha de determinar el factor d'insularitat" i ha subratllat que el recurs no afecta els pressupostos de l'Estat per al 2021 "per raons de temps i de caràcter jurídic". "El recurs no es resoldrà el 2021 i no s'anul·larien necessàriament tots els pressupostos. La nostra intenció és que hi hagi una sentència per la qual els pressupostos hagin de recollir una compensació de la insularitat", ha comentat, a més de criticar que l'estratègia de negociació política que proposa el PSIB "no funciona".

Per part seva, la diputada de MÉS per Mallorca Joana Aina Campomar ha assenyalat que tant la Constitució com l'Estatut d'Autonomia i el REB estableixen que "els desavantatges de la insularitat han de ser corregits mitjançant l'acció de l'Estat". "Són massa anys d'incompliments a la compensació de la nostra insularitat", ha afirmat, i ha especificat que els comptes del govern espanyol incompleixen els articles 15 i 17 de REB: el primer reconeix el transport públic de viatgers per carretera com a servei públic essencial –les Canàries sí que tenen aquest reconeixement– i el segon determina que el factor d'insularitat s'ha d'incloure en els pressupostos estatals. D'altra banda, Campomar ha recordat fa dos anys que la part fiscal del REB està dins d'un calaix després que s'aprovàs un avantprojecte de llei que no s'ha tramitat mai al Congrés. Campomar també ha demanat al PSIB i Podem que no facin "política partidista" i que deixin clar que no justifiquen "l'actitud de discriminació cap a aquestes illes".

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha remarcat que "la compensació dels costos de la insularitat és un element fonamental de l'encaix de l'estat espanyol" i ha lamentat que aquest dimarts sigui "un dia trist", perquè "el PSOE posarà els seus interessos per sobre dels interessos dels ciutadans de les Illes Balears". "Si no troben que els pressupostos són inconstitucionals, és que no creuen en el REB", ha afegit. Castells també ha criticat que el Govern i l'estat espanyol "no han fet la seva feina", que era reunir la comissió mixta per calcular el factor d'insularitat.

Quant als partits de la dreta que hi han votat a favor, el diputat del PP Toni Costa ha recordat amb una gravació que el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, va assegurar a una entrevista que el seu partit estaria disposat a arribar "fins on fes falta" per garantir el compliment del REB. "Utilitzarem absolutament totes les vies legals", s'ha sentit dir al vicepresident. Costa també ha fet referència a unes declaracions de Francina Armengol de març de 2019, quan el REB s'havia gairebé aprovat: "Les Illes no tornaran a estar discriminades mai més", va dir la presidenta. "Han vist algun euro? Va mentir?", ha demanat el diputat popular. "Hi ha una base jurídica suficient per exigir que es compleixi l'article 17 del REB", ha dit Costa. Aquest article assenyala que el factor d'insularitat s'inclourà a cada pressupost. La portaveu de Ciutadans, Patricia Guasp, també ha lamentat que els pressupostos del 2021 haurien de ser els primers a compensar la insularitat i que no ho hagin fet. Guasp ha criticat Sánchez per no haver desenvolupat la part fiscal del REB en dos anys.

Pel que fa als partits que hi han votat en contra, la socialista Silvia Cano ha qualificat el recurs d'"exercici d'oportunisme polític molt allunyat de l'interès real". "Mentre que uns es disputen l'espai sobiranista, altres pretenen fer caure el govern i atacar els pressupostos més progressistes de la història", ha dit. Cano ha considerat també que aquesta iniciativa és un "camí equivocat". La portaveu adjunta de Podem, Esperança Sans, ha indicat que el recurs "no és un mitjà efectiu" per millorar els ingressos de les Balears i l'ha considerat una "arma de pressió política".