Les Balears quedaran fora de la xarxa d’oficines anticorrupció de l’Estat

PalmaLa creació de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció el 2016 va ser la resposta política a l’onada d’ennuig ciutadà pels casos de corrupció a tot l’Estat, especialment sagnants a les Balears. Aviat farà una dècada de l’entrada de l’expresident Jaume Matas a la presó, el 28 de juliol de 2014, però l’oficina no arribarà a complir els deu anys de vida. El vot majoritari del PP i Vox en comportarà la desaparició en menys de tres mesos, una vegada el text registrat aquesta setmana pels populars superi els tràmits parlamentaris. En conseqüència, les Illes deixaran d’estar representades a la xarxa d’oficines i agències anticorrupció d’Espanya. Significarà, a més, un retrocés pel que fa a la protecció dels alertadors, que no podran presentar denúncies anònimes, i això va en contra de les directrius europees. En canvi, les declaracions de béns i interessos de càrrecs públics passaran d’estar disponibles per a la consulta de qualsevol ciutadà a tenir caràcter reservat.

Unides Podem i MÉS per Mallorca varen dur la creació d’una oficina anticorrupció al seu programa electoral a les autonòmiques de 2015. El PSIB, per la seva banda, proposava negociar la instal·lació d’una oficina estatal anticorrupció a les Illes. Finalment, l’instrument autonòmic va néixer a través d’una llei el 2016: va ser una exigència del partit morat per donar suport extern al primer Govern de Francina Armengol. “Feia la sensació a la població que els polítics podien fer el que els donava la gana i no passava res, aquest era el sentir de la ciutadania”, rememora Alejandro López, exmembre de l’executiva de Podem. Reivindica que, en aquell moment, tenia una importància com a “símbol”, encara que el desenvolupament de l’organisme va comportar dificultats des de l’inici: “Té deficiències”. 

Demanen més recursos

L’Oficina Anticorrupció de les Illes es va crear gairebé en paral·lel a l’Agència Valenciana Antifrau i el seu primer director, Jaume Far, va estar en contacte amb l’ens del territori veí per elaborar el reglament, que va trigar a estar acabat prop d’un any i mig. Seguien el camí d’altres organismes, com l’Oficina Antifrau de Catalunya, que apareix el 2008 de manera pionera a l’Estat. El PP ha argumentat que eliminar l’organisme a les Illes estalviaria els 1,5 milions d’euros que costa anualment a les arques de la comunitat. En canvi, fonts properes a l’oficina demanen justament el contrari: que estigui millor dotada econòmicament perquè pugui ser més eficaç. A diferència de la balear, l’Agència Valenciana Antifrau té un pressupost de 5,3 milions i l’Oficina Antifrau de Catalunya disposa de 6,9 milions per al 2023. L’exportaveu de MÉS per Mallorca i coordinador de la ponència de llei per crear l’oficina, David Abril, critica aquesta falta crònica de recursos de l’òrgan.“Val el mateix que un concert de Los 40 Principales”, diu en referència a un esdeveniment musical que el 2021 va costar 1,2 milions al Govern.

Encara que l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Illes va néixer el 2016, no va ser fins al 2018 que va començar a caminar. Aquell mateix any, la xarxa d’oficines anticorrupció de l’Estat varen acordar establir una aliança davant les dificultats que s’arribàs a un pacte estatal per fer front a la corrupció: s’hi varen sumar una desena d’organismes. A les Balears, es va nomenar el director, Jaume Far, un inspector d’Hisenda de llarga trajectòria professional, amb una retribució de 95.000 euros anuals, de les més altes de la comunitat. El seu nom el va proposar MÉS per Mallorca i la resta de grups el varen acceptar. Tot i això, diverses veus consultades apunten que des de la creació de l’oficina va anar acompanyada d’una remor crítica de fons, mentre que fonts properes a l’organisme ho resumeixen dient que un instrument així sempre resulta incòmode per als poders públics.

Malgrat que el Govern argumenta que l’oficina comporta una duplicitat en relació amb la Sindicatura de Comptes i la Fiscalia, l’especialista en Dret Públic i Dret Constitucional Sebastià Rubí en discrepa. D’entrada, perquè “no tots els delictes de corrupció són comptables”. Però, també, perquè una de les novetats de l’oficina va ser, a més, l’establiment d’un canal per facilitar les denúncies anònimes. “Per anar a un jutjat o a la Fiscalia has de tenir uns fets consolidats, cercats, i posar-hi el nom: t’has de retratar”, exposa:“En canvi, a l’oficina pots dur uns fets que no necessàriament són delicte, potser només són irregulars, i l’organisme investiga pel seu compte”. La desaparició d’aquesta possibilitat contradiu la nova llei estatal que regula des del febrer la protecció dels informants. La norma, que integra una directriu europea, es va aprovar al Congrés amb l’oposició del PP i Vox. El portaveu del Govern, Antoni Costa, es va escudar en el fet que la llei estableix la creació d’una Autoritat Independent de Protecció de l’Informant i va assegurar que les Illes signaran un conveni amb aquest ens, però l’organisme encara no existeix.

Les actuacions de l’organisme

Segons un recompte manual a partir de les memòries de l’organisme, l’oficina ja ha conclòs prop de 150 expedients iniciats des del 2019. La majoria han estat arxivats: d’altres han estat traslladats a altres autoritats competents, com la Fiscalia o òrgans administratius, mentre que d’altres es tanquen amb un advertiment o una recomanació per la institució implicada. Una quarantena d’aquests expedients fan referència a ajuntaments i una cinquantena al Govern o organismes relacionats amb l’Executiu o els consells insulars. “En vuit anys quins casos ha destapat? Què n’ha sortit”, qüestionava Costa, que a més ha acusat l’oficina de ser partidista i afavorir el PSIB, en part perquè el nou director de l’organisme, Cristóbal Milán, va ocupar càrrecs a l’administració quan el PSIB governava. Fonts properes a l’oficina subratllen les dificultats que hi va haver per trobar un substitut i assenyalen que no han “detectat parcialitat” en la seva actuació.  

El director anterior ha negat reiteradament que la seva dimissió del càrrec vingués motivada per pressions polítiques. Ara bé, el seu pas al costat va arribar després de nombrosos xocs per les investigacions al Govern. L’única actuació d’ofici que ha fet l’oficina –sense partir d’una denúncia externa– va ser a instàncies de Far, per comprovar els contractes d’urgència i els procediments de vacunació de l’Executiu durant la pandèmia. Al llarg del seu mandat també es varen produir tensions amb la Sindicatura de Comptes. Fonts properes a l’oficina emmarquen les tibantors amb el paper de l’organisme, que fiscalitza els poders públics. Sí que lamenten, però, no haver rebut més suport i recursos per part dels partits que varen impulsar la creació de l’oficina. Hi coincideix Abril, que el 2018 va deixar la política activa. “L’esquerra la deixava morir i la dreta l’acabarà matant”, considera:“És una involució en termes democràtics”.