Les Balears salven la meitat del REB en el darrer alè

PalmaEl Consell de Ministres va aprovar ahir un reial decret llei que regula la meitat del Règim Especial de les Illes Balears, amb mesures referents a inversions, transport i energia, que suposaran uns 220 milions d’euros anuals per a les Illes. També va iniciar la tramitació de la part fiscal del REB, que implicarà uns 270 milions d’euros a l’any i que veurà la llum mitjançant un projecte de llei que s’haurà d’aprovar la pròxima legislatura. La dissolució de les Corts el 5 de març deixa d’aquesta manera en funcionament un REB només a mig gas.

El decret llei recull el 75% de descompte per al transport aeri i marítim, i també inclourà bonificacions d’entre el 60% i el 65% per al transport de mercaderies. El transport públic terrestre es reconeix a partir d’ara com a servei públic essencial, fet que equipararà les Illes Balears amb Madrid, Barcelona i les Canàries. També s’aplicaran mesures específiques per reduir les taxes portuàries i aeroportuàries.

A més, l’Estat negociarà amb la Comissió Europea l’excepció de les Balears de la regla de minimis, perquè les empreses insulars puguin rebre més de 200.000 euros de subvenció cada 3 anys.

Quant al model energètic, el REB estableix les inversions estatals per al segon cable de connexió entre Mallorca i la Península, i també entre Mallorca i Menorca. A més, assegura que les Illes pagaran els mateixos preus de llum i gas que a la Península. Així mateix, s’inclouen avantatges per estimular la instal·lació de generació renovable.

En el capítol d’inversions, hi haurà una partida específica que col·locarà les Balears en la mitjana estatal. El fons d’insularitat serà de gestió bilateral. Una comissió mixta, amb representants illencs i de Madrid, es reunirà dues vegades a l’any per decidir les inversions més adients i vigilar-ne l’execució. En cas que s’aprovin uns pressupostos generals per al 2019, el govern espanyol ja estarà obligat a dotar aquest fons perquè les Illes puguin assolir l’objectiu fixat.

Malgrat tots els elements positius, el nou règim fiscal de les Balears haurà d’esperar a la propera legislatura i dependrà de la bona voluntat del nou govern per fer-se realitat. Les mesures fiscals previstes estableixen rebaixes de l’impost de societats -de fins al 90%- i de l’IRPF per a empreses i autònoms, i disposarà d’incentius per a la inversió de beneficis empresarials a les Illes. Les bonificacions seran majors en els casos que les empreses generin nous llocs de feina. També hi haurà un règim especial per a empreses i autònoms dels sectors industrials, agraris, ramaders i pesquers.

La consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, assenyalà ahir que el Govern balear “ha intentat” que la part fiscal del REB s’aprovàs via decret llei perquè s’aplicàs de manera immediata, “encara que no ha estat possible”. La causa és el perill que el Tribunal Constitucional tombàs una normativa que afecta la recaptació d’impostos estatals. Sobre la possibilitat que el pròxim executiu faci marxa enrere en la tramitació de les mesures fiscals, Cladera va apuntar que el règim fiscal “no hauria de decaure, independentment de qui governi”. “Tota la tramitació quedarà feta, i només caldrà portar el projecte de llei a les Corts”, va afirmar.

“Estic moderadament satisfeta amb la negociació que hem fet”, continuà la consellera. “Hi ha dues opcions: dir que tot això és una merda o valorar que s’ha fet una passa endavant”, manifestà. Segons Cladera, un govern de dretes no hauria de ser cap impediment per continuar endavant i tancar la tramitació del REB, perquè “el PP balear el defensa”.

Sobre les negociacions amb el govern de Mariano Rajoy, la consellera va reconèixer que li hauria agradat “signar el REB amb Montoro, encara que ell jugava amb els seus equilibris”. Cladera també va contradir les crítiques del PP balear, que acusà l’Executiu d’Armengol d’haver menyspreat un acord tancat la legislatura anterior. “No hi havia cap document amb cap quantitat tancada amb Montoro. Sí que s’havia negociat un règim fiscal, però els fons d’insularitat només s’havia plantejat”. Així mateix, la consellera va voler destacar la tasca del Partit Popular balear, que va dur a terme una “feina paral·lela” a la del Govern balear amb l’executiu de Rajoy i va “ajudar i pitjar”. “El PP coneixia la nostra feina i participà en alguna reunió amb nosaltres”, explicà.

Per part seva, el director general de Pressupostos i Finançament, Joan Carrió, va considerar que el REB suposa “el compliment de l’Estatut d’Autonomia”. “La part fiscal té la garantia dels consensos dels principals grups polítics a Madrid i difícilment es podrà tirar enrere”, comentà. L’aprovació del projecte de llei amb les mesures fiscals la propera legislatura no n’hauria d’afectar l’entrada en vigor, que no era factible enguany i ja estava prevista per al 2020.

Company defensarà “qualsevol euro de més”

El president del PP balear, Biel Company, assenyalà que mantindrà “qualsevol euro de més que Armengol aconsegueixi per a les Balears i treballaré per millorar-lo”.

D’altra banda, el portaveu d’El Pi, Jaume Font, va considerar que el nou REB “és una passa, però insuficient”, i que es tracta d’un acord que “dependrà de la voluntat d’un altre govern central per completar-lo”. “No estam satisfets amb aquest pròleg del REB”, va dir Font. Segons MÉS per Mallorca, les mesures fiscals recollides en l’avantprojecte de llei són “correctes però poc creïbles” en l’actual context electoral. MÉS per Menorca va mostrar la seva decepció davant un REB “insuficient”, que ha qualificat d’“oportunista” i “electoralista”.