Les banderes de l’esquerra que es fa seves el Govern de Prohens

Palma“No regalarem banderes a l’esquerra”. És una idea que la presidenta Marga Prohens havia expressat al seu equip en més d’una ocasió, explica una font coneixedora. Després d’un gir de 180 graus en el discurs sobre turisme i amb l’anunci d’una gran inversió ferroviària que ja havia projectat el Govern de Francina Armengol, en el seu primer debat de política general ha evidenciat aquesta voluntat. Encara que entre la comunicació i la lletra petita de les mesures que presenta hi ha diferències, l’estratègia li permet situar l’esquerra en una cruïlla: entre la reivindicació del llegat d’Armengol i les crítiques a alguns projectes que l’anterior Govern havia previst.

Turisme

L’increment de l’ecotaxa i el límit al lloguer turístic en plurifamiliars

Prohens va anunciar que el pròxim febrer aprovarà un decret llei de mesures urgents per fer front a la “congestió turística”. Malgrat que la Mesa de sostenibilitat no preveu finalitzar les seves conclusions fins a finals de 2025 com a prest, la presidenta va sortir al pas de les crítiques avançant algunes mesures. Entre elles, en destaquen dues. La primera és una pujada de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), conegut com a ecotaxa, durant els mesos de juny, juliol i agost, que aniria acompanyat d’una davallada del mateix tribut en els mesos de desembre, gener i febrer. Així, Prohens es va fer seva una demanda recurrent de MÉS per Mallorca. “Hem duit la pujada de l’impost turístic diverses vegades a votació al Parlament, i en totes, el PP hi va votar en contra, l’any passat i enguany”, apunta el portaveu dels ecosobiranistes, Lluís Apesteguia. “Fins fa molt poc, el PP no es plantejava fer aquest canvi a l’ecotaxa”, assegura: “Han anat entenent que hi ha un canvi social, i que la proposta era bona”. Apesteguia és crític amb el fet que es rebaixi l’impost a l’hivern, però celebra la iniciativa. “Prohens intenta ampliar l’electorat al qual es dirigeix”, argumenta: “Quan parla d’immigració, es dirigeix al de Vox, i quan parla d’ITS, al d’esquerres”.

Durant el debat de política general, Prohens va refermar la voluntat de mantenir la moratòria de places turístiques i, a més, va assegurar que quan s’aixequi prohibirà la concessió de noves llicències de lloguer turístic en habitatges plurifamiliars. “Benvinguda a les polítiques que fa un munt de temps que deim que s’han de fer”, considera la vicepresidenta segona del Parlament, Mercedes Garrido (PSIB). “A més de l’ITS, la moratòria que va dir que derogaria i ha mantingut, i també les disposicions del Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT): treu pit de mesures que no són seves”, sentencia.

“Per què no varen apujar ells l’ecotaxa quan governaven?”, va respondre el vicepresident Antoni Costa en roda de premsa. “Com és possible que algú que és partidari d’apujar l’ecotaxa, quan ho proposa el Govern digui que no?”, es demana. Sobre les rendes heretades del Govern d’Armengol, Costa assegura que “el diagnòstic” dels problemes estructurals de les Illes “està fet”: “Ara arriba el moment de prendre decisions”.

Infraestructures

El projecte del tren de Llucmajor s’havia posat en marxa durant el Pacte

Prohens va anunciar, també, la sortida a exposició pública del projecte del nou tren de Palma a Llucmajor. És el projecte estrella en transport del Govern aquesta legislatura, costarà 690 milions d’euros i les obres no començaran fins al 2028. “Li entregaré el projecte complet del tren de Campos, amb data de la passada legislatura, de maig del 2022”, va etzibar Negueruela a la presidenta durant el debat. Es tracta del mateix projecte, encara que per ara el PP només n’ha anunciat l’execució de la línia fins a Llucmajor. “Sap on no l’he trobat? Al seu programa electoral”, va insistir el socialista. “Ni el projecte del tren de Llucmajor a Campos o a Cabrera –com li vulguin dir–, ni el projecte del tren de Llevant, ni el projecte de tramvia me’ls he trobat enlloc”, li va respondre Prohens: “Els doblers pintats en el pressupost i un PowerPoint moníssim, res pus”. Fonts de l’Executiu admeten que la línia havia estat projectada pel Govern anterior, però defensen que, a Mallorca, “pots créixer on pots créixer”:“Als anys 80 ja es feia el mateix mapa de la xarxa ferroviària”. Té Prohens una línia continuista? “En determinades matèries, sí, però a escala general, mai”, diu Negueruela. “A tota la política territorial i d’habitatge, en feim una esmena a la totalitat”, assegura. “En canvi, en les infraestructures sí, perquè tenen un pressupost enorme i han mantingut els projectes amb cara i ulls”, assegura: “Per què Prohens ha pogut presentar el projecte del tren? Perquè hi era”.

Educació

L’ampliació de la gratuïtat de les escoletes és continuista

La gratuïtat de les escoletes de 0-3 també és continuista, tenint en compte que durant el Pacte ja es va impulsar en el curs de 2 a 3 anys. Segons fonts de l’Institut per a l’Educació de la Primera Infància (IEPI) durant el primer govern del Pacte (2015-2019), la xarxa pública d’escoletes després de la sortida del Govern de José Ramón Bauzá tenia “molt pocs recursos”, i el mateix IEPI disposava només de dues persones per atendre tota la xarxa d’escoletes. Durant els darrers vuit anys, assenyalen les mateixes fonts, “es va anar desenvolupant la xarxa complementària d’escoletes”, informa Jaume Cladera a l'ARA Balears. “El seu decret era copiat del nostre, no hi vàrem votar a favor perquè hi varen afegir l’eliminació del requisit del català a la sanitat”, assegura Garrido.

En el mateix sentit s’entén el manteniment de la gratuïtat de les matrícules universitàries per als estudiants amb bones notes i dificultats econòmiques. Amb la diferència que quan l’anterior Executiu va impulsar la mesura, el 2022, per fer front a la inflació de preus associada a la guerra d’Ucraïna, les ajudes no es varen vincular al rendiment acadèmic.

Habitatge

El lliurament de pisos de protecció oficial venen de l’anterior legislatura

L’habitatge no és un tema en què el PP hagi comprat les receptes de l’esquerra. Ho evidencia el fet que Prohens s’hagi negat a aplicar el topall de preus als lloguers que permet la llei estatal d’habitatge impulsada pel PSOE. Amb tot, fonts de la Conselleria d’Habitatge expliquen que s’han lliurat tres promocions de pisos de protecció oficial iniciades per l’anterior Govern: 9 a Menorca, 22 a Marratxí, i 57 habitatges dotacionals per a gent gran i joves al Molinar (Palma). Les mateixes fonts remarquen que l’Ibavi té en planificació més de 600 habitatges en una primera fase, i que enguany s’han signat cinc convenis nous amb els ajuntaments per construir setanta nous habitatges. D’altra banda, el PSIB ha comptabilitzat fins a 128 anuncis de l’Executiu relacionats amb projectes dels quatre anys anteriors: des d’obres a centres educatius, residències i hospitals fins a entregues d’habitatges. El passat mes de setembre, a més, es va posar en marxa la planta de generació d’hidrogen verd de Lloseta. Encara que es va inaugurar el 2022, no ha començat a funcionar a ple rendiment fins que s’ha resolt una incidència tècnica que l’havia paralitzat gairebé des de la inauguració.

Finançament

L’Executiu continua davallant impostos malgrat l’augment de despesa

“És possible abaixar impostos, augmentar la despesa i sanejar els comptes públics, reduir el deute i tancar en superàvit”, va defensar divendres Costa, que com a conseller d’Economia ja treballa en els comptes de 2025. Aquests contindran més deduccions tributàries, va assegurar Prohens durant el debat. Encara que va dir que l’augment de l’ITS no té una finalitat “recaptadora”, aportarà a les arques públiques. El Règim Especial de les Balears (REB), amb els fons d’insularitat, que es va negociar i aprovar el 2022. S’hi afegeixen els fons europeus, que permetran impulsar nombrosos projectes a l’Executiu. A més, la delegació del govern espanyol va destacar a finals de setembre que, durant els set anys de govern de Pedro Sánchez, les Illes han rebut “un 60,5% més de recursos que durant els set anys anteriors”, la qual cosa suposa 9.108 milions d’euros més.