El cas Hat bar: cinc incògnites i algunes respostes

PalmaEl Hat bar és un dels comptats locals del centre de Palma que no fallen ni a l’hivern, on es pot fer una copa fins tard gairebé qualsevol nit. Ple de mobles vells -alguns dirien vintage -, està farcit de quadres, petites escultures i objectes més o manco artístics. Amagat en un carreró que s’ha de cercar expressament, és un lloc que es regeix més per les seves pròpies normes que no per les de fora. Francina Armengol sabia on entrava quan hi va anar fa dues setmanes en una nit que l’ha duta a ser qüestionada per la possibilitat que se saltàs les seves pròpies restriccions contra el coronavirus. I sí, al Hat s’hi fan exposicions i algunes activitats culturals, però no cal enganyar-se: passades les dotze es va convertint en un antre, en el forat on cauen els que haurien d’anar a dormir i no se n’adonen.

La nit de dijous a divendres no va ser una excepció. Àlex Rodríguez i la seva companya maldaven per fer fora la desena de clients que hi quedaven abans que no tocassin la una. I no era fàcil. Tot i l’escàndol d’aquests dies, alguns encara insistien que volien més beguda, d’altres deien que no tenien efectiu -hi ha un rètol a la barra que avisa que no s’hi admeten targetes- i alguns més intentaven caçar qui fos per allargar l’hora de partir amb una conversa de paraules arrossegades. “No puc permetre’m tancar més enllà de la una, no vull córrer cap risc”, repetia el bàrman als clients, escarmentat. Però mentre els anava cobrant i convencent per partir, va ajudar a aclarir algunes de les incògnites que encara queden sobre la presència de la presidenta, Francina Armengol, al seu bar durant la nit del 6 al 7 d’octubre.

Fins a quina hora va ser Armengol dins del bar?

El Govern diu “al voltant de la una” i la denúncia policial és de les 2.10 h

Una qüestió clau és si la presidenta es va saltar les restriccions del seu propi Govern sortint del bar després de la una de la matinada. I sembla que, encara que sigui per pocs minuts, és molt probable. El comunicat del Govern de dijous reconeix que ella i els seus acompanyants -entre els quals hi havia el conseller d’Habitatge, Marc Pons, i el director de Comunicació, Álvaro Gil- varen sortir del bar “al voltant de la una de la matinada”. Rodríguez diu que va ser cap a la una i quart i la denúncia que va avançar l’ Última Hora -i que l’Ajuntament assegura que no s’ha perdut, malgrat el que s’ha publicat- marca que es va fer deu minuts després de les dues.

Amb aquestes dades, qualsevol es pot preguntar què varen fer Armengol i els seus durant devers una hora fora del bar. Però Rodríguez explica que primer es varen dedicar a atendre Gil, que s’havia acubat -i insisteix que mantenia la porta petita del bar oberta per ajudar-los- i que de totes maneres quan es va fer la denúncia policial Armengol i els seus feia estona que no hi eren. “Quan va arribar la policia, no havia passat ni un minut que ja havien partit”, assegura. Entre explicacions, demanar-li la documentació del local, cercar-la... es va fer bastant tard. També manté que la denúncia conté una “imprecisió”, que ell no va dir que havia tancat tard perquè hi havia “una autoritat” a dins del local -la presidenta-, sinó que ho havia fet perquè estava ajudant Armengol i els seus, donant suport a una clienta “ocasional” que sap que viu al barri.

D’on ha sortit la filtració sobre la presidenta?

Els populars diuen que no varen rebre cap informació, però això no encaixa

Fonts del PP asseguren que quan Biel Company va dir dimecres al Parlament que una “conegudíssima política” havia estat “a les dues de la matinada amb el seu cap de Comunicació en un bar”, fent referència a Armengol, només sospitaven que es tractava d’ella. Mantenen que ningú no els havia filtrat res i que tot el que sabien ho havien llegit al diari. El fet, però, és que fins llavors només se n’havia publicat una sola referència a l’ Última Hora, el dia 9, en una breu nota en què es parlava d’una “coneguda política i el seu assessor” que havien estat en un bar “dimecres a la matinada”. El diari no especificava el càrrec de l’acompanyant ni l’hora, i Company sí que ho va dir, o sigui que al PP sabien més del que admeten.

Però qui els ho va filtrar? Rodríguez té record que quan els dos policies varen arribar al seu bar el més jove va fer notar al més gran que hi havia la presidenta a l’entrada, però afirma que va sentir que el vell li va respondre: “I què? La llei és igual per a tothom”. Això, diu, i la “intransigència” poc habitual amb què varen actuar el varen fer sospitar.

Per cert, divendres Javier Jiménez, a l’ Última Hora, va marcar paquet assegurant que a la Policia Local de Palma feia dues setmanes que cercaven “l’infiltrat” que els havia fet saber que Armengol havia estat al Hat. Això reforça la idea que la filtració va sortir del cos policial i, de passada, dona a entendre que feia dues setmanes que el diari ho sabia però que no ho publicà citant Armengol fins que Company ho tragué dimecres al Parlament, després que ho fes el Diario de Mallorca.

La cúpula policial va voler evitar que es filtràs?

L’Ajuntament assegura que la instrucció de l’endemà no hi té res a veure

Un altre aspecte sospitós és la instrucció que l’Ajuntament de Palma admet que va emetre el cap de la Policia Local, José Luis Carque, un dia després de l’incident. S’hi recordava que els agents no poden parlar directament amb els mitjans de comunicació, que ho han de fer a través del servei de premsa, i que els que no actuïn així s’arrisquen a rebre sancions per faltes greus o molt greus. Fonts de l’Ajuntament insisteixen que aquesta circular no tenia res a veure amb aquest cas, però és difícil de creure.

Qui ha cercat vídeos de l’incident i per què els vol?

Un presumpte policia local va telefonar insistentment a un denunciant

Un home que s’identificava com a Policia Local de Ciutat va telefonar tres vegades a un dels veïns que havia denunciat els renous al voltant del Hat bar durant la matinada en qüestió. L’ARA Balears ha comprovat que ho va fer des d’un telèfon de l’Ajuntament. Les tres vegades va demanar al denunciant, amb insistència, si tenia vídeos de l’incident. Cort nega que en sàpiga res, de manera que és difícil que cap agent reclamàs els vídeos en el marc de cap investigació policial, també perquè els policies que varen fer la denúncia havien vist el bar obert amb els seus ulls i no necessitaven cap vídeo per a res. No seria estrany que un treballador del consistori, potser un agent, cercàs vídeos pel seu compte, per filtrar-los també.

Kike Oñate, que va descobrir aquesta estranya petició de vídeos, explica que el veí també estava sorprès perquè, “després de deu anys denunciant els problemes que causa el bar”, era la primera vegada que li demanaven una cosa així. L’Associació de Veïns del Banc de l’Oli té registres de 25 queixes i denúncies durant una dècada contra el Hat i assegura que només tres han acabat en sanció.

Quines conseqüències polítiques tindrà?

Francina Armengol lamenta la imatge, però no demana disculpes

La presidenta va reconèixer divendres, tres dies després que esclatàs la polèmica, que lamentava “la imatge que es pugui traslladar” dels fets, que assegura que és “distorsionada”. També va lamentar “tot el que ha succeït després” d’aquella nit i “que això pugui posar en qüestió mesures tècniques i sanitàries que són imprescindibles per fer front a aquesta pandèmia”. No es va disculpar en cap moment, i això desentona. No tant perquè hagi pogut sortir d’un bar cinc minuts, un quart o mitja hora tard de l’hora que estableixen les restriccions que el seu Govern ha imposat, sinó perquè ha exigit als ciutadans que restringeixin al màxim la seva vida social. Que ella faci beures en un bar fins passada mitjanit mentre reclama responsabilitat als illencs no és precisament predicar amb l’exemple.

El PP, evidentment, ha aprofitat l’ocasió per minar la presidenta, per exigir-ne la dimissió. És una reclamació en va perquè Armengol no renunciarà -ni seria lògic que ho fes, per un incident com aquest-, però la seva imatge n’ha sortit tocada. No li ha servit de res que, en el debat de política general, cap altre líder polític li fes ombra, ni tan sols Company -encara que quan li va deixar anar el torpede sobre el bar la va deixar insegura per a la resta de la sessió.

Dins del Govern mateix no falten les veus que posen en dubte la gestió comunicativa que s’ha fet d’aquesta crisi, perquè probablement s’hauria resolt d’una manera molt més indolora si dimecres mateix la presidenta hagués explicat què havia passat i hagués demanat disculpes. En canvi, el primer dia els responsables de Comunicació del Govern deien que no valorarien insinuacions, com si tot fos mentida; el segon dia varen fer un comunicat que obria la porta a més dubtes; i el tercer dia, divendres, Armengol va lamentar-ho tot menys el que havia fet, i no va demanar perdó als ciutadans.