Barcelona i Cambrils: Un any de valentia vencent la por

BarcelonaPoc ha canviat, la Rambla. Les riuades de gent s’amunteguen al passeig central on fa un any una furgoneta blanca va envestir els vianants. La Rambla continua plena de gom a gom: hi vessen els turistes, els que s’hi passegen per costum, els que la travessen per anar cap a un altre lloc i els que hi treballen. Totes les parades són obertes, com també els restaurants i les botigues. Si no fos pels pilons que ara blinden l’accés als vehicles, aparentment la Rambla seria la mateixa que fa 12 mesos. Però el 17 i 18 d’agost de l’any passat Barcelona i Cambrils van entrar a la llista de ciutats atacades pel terrorisme jihadista. L’impacte es va fer palès les hores després de l’atemptat a la Rambla -quan se sabia que el Passeig Marítim de Cambrils havia patit un altre atac-, però l’endemà milers de persones van sortir al carrer per solidaritzar-se amb les víctimes al crit de “No tenim por”.

Algunes de les mesures físiques, les més evidents, s’han traduït en els pilons a la Rambla i la restricció del trànsit a la Sagrada Família -un objectiu del pla inicial de la cèl·lula del 17-A-. El nivell d’alarma antiterrorista es manté a 4 sobre 5 i els Mossos d’Esquadra consideren que la resposta als atemptats va funcionar adequadament. Ho defensa el portaveu de la policia, Albert Oliva, que admet que “els indicadors europeus queden una mica obsolets amb el grup de Ripoll: eren gent jove, aparentment integrada, que havia passat desapercebuda a persones del seu cercle més íntim”. Els Mossos preveuen ampliar el seu protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització extremista, conegut per les sigles Proderae, que des de fa dos anys ha arribat a les escoles, on ha funcionat a mig gas. Mentre la societat catalana s’ha acostumat a veure les furgonetes policials amb agents amb armes llargues a la Rambla, la Sagrada Família i altres espais, les víctimes dels atemptats encara noten les seqüeles físiques i psicològiques. “Vaig sortir corrent de la Rambla i, un any després, encara estic corrent”, explica una de les supervivents de l’atemptat, Ana Cortés. La furgoneta li va passar a mig metre, però va sentir crits i va veure “com la gent corria, volava i sagnava”. “Ara les sirenes em fan pànic i m’agafen atacs d’ansietat quan veig una furgoneta blanca. Encara tinc por”, assegura. Com ella, moltes víctimes continuen lluitant per vèncer la por.

Les grans assignatures pendents

Un any després, l’atenció a les víctimes directes i indirectes dels atemptats es rebel·la com una de les grans assignatures pendents. “El ministeri ens ha ignorat”, sentenciava la Susana, una altra de les supervivents de la Rambla. La Unitat d’Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ha denunciat que el ministeri només va tenir una oficina oberta a Barcelona durant els cinc dies immediatament posteriors als atacs. “¿Aquella setmana realment es va atendre les víctimes?”, qüestionava ahir l’assessor Robert Manrique. El fet que la investigació hagi estat sota secret gairebé un any ha impedit a les víctimes saber si constaven a la llista del ministeri i els ha obligat a emprendre un pelegrinatge per les administracions per assegurar-se que són reconegudes com a tals.

Amb l’aixecament del secret sumarial s’han resolt algunes incògnites sobre la gestació dels atemptats: a més de la Sagrada Família, els terroristes s’havien plantejat atemptar contra mesquites xiïtes, al Camp Nou o a Lloret, però l’explosió del xalet d’Alcanar, que la cèl·lula havia convertit en el seu centre d’operacions, els va obligar a replantejar l’acció. Els explosius es van començar a fabricar en un pis de Ripoll -obtenir els materials per crear el triperòxid d’acetona (TATP) no els hauria costat més de 3.500 euros-, però un any abans dels atacs el conductor de la Rambla, Younnes Abouyaqoub, i Youssef Aalla, que va morir abatut a Cambrils, es van traslladar i empadronar a Alcanar. Aparentaven una vida normal, però de portes endins tot havia canviat. La clau que va capgirar la vida dels joves de Ripoll és el paper de l’imam Abdelbaki es-Satty. Tanmateix, la seva figura continua plena d’incògnites. La principal, si era confident del CNI. La primera part de la investigació -l’altra continua secreta- constata quatre reunions entre agents d’intel·ligència, policials i Es-Satty mentre complia presó a Castelló. L’altre dubte és si hi havia un ideòleg dels atemptats fora de l’Estat.

La coordinació policial és l’altra assignatura pendent. “Catalunya encara no té accés a tota la informació per lluitar contra el terrorisme”, recordava a l’ARA l’exconseller Joaquim Forn. Aquest és un dels reptes, juntament amb la detecció de la radicalització, amb què ja treballen els Mossos, partint de la base que el cop de fa un any ha de servir per fer-los més forts. La mateixa valentia amb què les víctimes i la resta de la societat s’han intentat conjurar per continuar vencent la por.