Barcelona exigeix l'excarceració immediata dels presos polítics

BarcelonaAmb un gran llaç groc sobre el seient que ocupava l'ara conseller d'Interior, Joaquim Forn, quan era regidor de l'Ajuntament de Barcelona i amb els regidors dels grups sobiranistes ensenyant pancartes on es podia llegir la paraula "Llibertat". Així ha començat el ple extraordinari que Barcelona ha celebrat avui per exigir l'excarcerament immediat de tots els presos polítics. Aquesta sessió, que es va convocar d'urgència ahir a la tarda després d'una junta de portaveus, s'ha celebrat només 24 hores més tard que el ple ordinari del consistori, amb l'objectiu d'expressar la solidaritat de l'Ajuntament amb els consellers empresonats ahir. La sessió ha aprovat, amb els vots de BComú, el PDECat, ERC, la CUP i el regidor de Demòcrates una proposició que demana la posada en llibertat dels presos polítics, que ho són, diu el text, "malgrat haver actuat sempre pacíficament i democràticament, d'acord amb el mandat sorgit de les urnes".

El text també manifesta el suport al Govern "legítim" de Carles Puigdemont i a la mesa del Parlament, que s'ha vist desposseïda de les seves funcions per una "aplicació indigna de l'article 155". Demana, també, la fi de la "judicialització" de la política catalana i condemna "l'ús partidista" amb què s'han aplicat les lleis i s'ha "pervertit la separació de poders". El PSC s'ha tornat a desmarcar del text, com ja havia fet en les votacions per demanar, des de l'Ajuntament, la retirada del'article 155 o per exigir l'alliberament dels Jordis.

Els socialistes, que, com PP i CS, han votat en contra de la proposta, han explicat que havien intentat discutir un altre text en el qual no es parlava de "presos polítics" i que també criticava la "via unilateral" del bloc independentista, que no ha sigut acceptat. El PSC -i, de retruc, els comuns, pel pacte de govern que encara mantenen- han tornat a estar avui en el focus de les intervencions dels grups sobiranistes, que els demanen que abandonin l'equidistància.

Tant el primer tinent d'alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello, com la mateixa Colau, que ha intervingut per tancar la sessió, han remarcat que ara mateix l'Ajuntament de la capital és la principal institució del país triada pels seus ciutadans que continua en funcionament. Pisarello ha qualificat d'"abusives" les mesures dictades per la jutge, que, ha dit, són un "acte de revenja política". El portaveu del govern municipal ha remarcat que avui "totes les persones amb conviccions democràtiques" s'aixequen contra els empresonaments dictats ahir, i ha fet una crida, en la línia del que va defensar ahir Colau, a fer un front comú contra l'atac a les institucions catalanes.

"La remor persisteix"

El cap de files del PDECat, Xavier Trias, ha intervingut amb un llaç groc i visiblement emocionat per l'empresonament de qui va ser la seva mà dreta a l'Ajuntament, Joaquim Forn. Trias ha remarcat que ahir "el món sencer va veure com un govern democràticament escollit era empresonat per les seves idees". També ha definit el que es va viure ahir com un "acte de venjança de qui ostenta el poder de l'Estat contra els qui han gosat defensar unes idees". "Volen empresonar les idees", ha remarcat. "Ens volen espantar", ha defensat, per després citar els versos de Miquel Martí i Pol que repeteixen que, tot i els intents de prohibir-la, "la remor persisteix".

El cap de files del PDECat s'ha dirigit directament a Forn, a la resta de consellers empresonats i als Jordis per dir-los que "els barcelonins no s'aturaran fins que siguin lliures". I ha instat l'alcaldessa a enviar el text aprovat a totes les capitals perquè "sàpiguen que l'Ajuntament defensa la llibertat i la democràcia". El mateix text, de fet, demana instar la Unió Europea i la resta d'institucions internacionals a exercir una mediació que faciliti el diàleg.

En nom d'ERC, Alfred Bosch, que també lluïa el llaç groc, ha començat la seva intervenció deixant clar que "qualsevol paraula seria molt poc davant de l'enormitat del que està passant". Bosch s'ha dirigit al PSC per demanar-los que actuïn "contra els abusos", que passin de les paraules als fets: "Ara direu que s'ha comès un abús, però a part de dir-ho, actueu". "Hi ha moments de la vida en què cal triar", ha etzibat dirigint-se a la bancada socialista. I s'ha adreçat també a Colau per lamentar que el text que avui s'ha aprovat no hagi acabat incloent el suport a la proclamació de la República Catalana. "És el moment de la tria i la dignitat", li ha dit.

Un Estat "teocràtic"

La CUP, que també ha carregat contra la posició del comuns i, sobretot, contra la del PSC -"Els que encara no us heu manifestat amb l'extrema dreta, estripeu el carnet", els ha recomanat la regidora Maria Rovira-, ha defensat que ja s'ha acabat "la falsa idea de la revolució dels somriures" i que els cupaires estan "disposats a posar el cos" per defensar les seves idees. També el regidor de Demòcrates, Gerard Ardanuy, ha sentenciat de mort la revolució dels somriures i ha qualificat l'estat espanyol de "teocràtic" per tenir com a únic déu la unitat d'Espanya.

Pel que fa als grups que no han donat suport al text -que han intervingut amb els cartells exigint "llibertat" aixecats per part de la resta de regidors-, Jaume Collboni (PSC) ha defensat: "Vivim una autèntica tragèdia política" i ha dit que "l'única llei que s'està aplicant és la de Murphy, la de com més malament, millor". Collboni ha lamentat que s'estigui actuant en opcions binàries: "Amb el contra nosaltres o contra els altres no ens en sortirem".

Ciutadans, al seu torn, ha remarcat que el que es va viure ahir "no és una qüestió polítia, sinó jurídica" i ha apuntat que "els democràtes" no diuen als jutges el que han de fer. Alberto Fernández Díaz, del PP, ha negat que hi hagi presos polítics i ha dit que la decisió d'enviar els membres del Govern a la presó no va ser presa per les seves idees sinó pel que van fer. "Els que pretenien fracturar Espanya només han aconseguit dividir els mateixos catalans", ha assegurat