Bárcenas detalla per primer cop l'origen de la seva fortuna a Suïssa però no aporta cap documentació
L'extresorer del PP declara per segon dia. Assegura que mai ha viatjat carregat de bitllets al país helvètic
MadridSegon dia de declaració de Luis Bárcenas en el macrojudici a la primera època de la trama Gürtel (1999-2005) a l'Audiència Nacional. Després d'haver certificat l'existència d'una caixa B al PP i d'assegurar que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, coneixia les "activitats il·lícites" del presumpte capitost de la trama, Francisco Correa, però no les va denunciar, l'extresorer popular respon aquest dimarts a la fiscal sobre l'origen de la seva fortuna a Suïssa, que va arribar el 2007 als 48,2 milions d'euros. Per primer cop ha detallat d'on provenien els diners, però no ha pogut exposar cap document que ho acrediti. "No tinc documents que justifiquin els meus diners", ha hagut d'admetre a la fiscal Concepción Sabadell en un interrogatori que ha anat pujant de to.
Article d'Ernesto Ekaizer: El fantasma del líder del PP recorre la sala
Bárcenas ha assegurat que els seus diners al país helvètic en cap cas provenien d'Espanya i que els havia guanyat només a través de "transaccions exteriors" i la seva experiència bursàtil. En aquest sentit, ha admès que eren uns comptes que no tenia declarats i que "els tenia com a fons de pensions fora d'Espanya".
L'extresorer ha volgut desvincular del tot l'activitat dels seus comptes amb el PP. "Es tracta d'un tema meu, què té a veure amb el PP?", ha preguntat irritat quan la fiscal li ha apuntat que va fer moviments als seus comptes quan el febrer del 2012 van començar les primeres detencions pel cas Gürtel. Un memoràndum d'un dels seus bancs a Suïssa apunta llavors que els moviments són deguts a "dissensions" dins el partit.
"Els memoràndums dels bancs no són la Bíblia. Jo no sé quines conclusions treuen. Normalment els gestors parlen anglès, però probablement en aquesta ocasió la persona parlava alemany", ha assenyalat. "És absurd, s'intenta treure una cosa d'on no hi ha absolutament res. No tenen res a veure les dissensions en el PP, no sé a què es correspon això", ha afegit.
La fiscal Sabadell vol evidenciar que aquests diners provenien de presumptes comissions que cobrava Correa a la trama i que Bárcenas hauria agafat del partit. En concret, la Fiscalia –que demana fins a 42 anys de presó per a Bárcenas– considera que es va embutxacar 1,2 milions d'euros de comissions entre 2000 i 2007, i 300.000 euros més del PP, aprofitant "la doble comptabilitat instaurada al partit".
Bárcenas ha assenyalat que dels "sis o set milions" d'euros que va ingressar a Suïssa "només dos milions" es van ingressar per "transferència", i la resta, en efectiu. "Els diners me'ls pagaven a Suïssa, no em desplaçava amb diners fora d'Espanya", ha assegurat. Ha explicat, per exemple, el cas que es va trobar una maleta seva amb molts diners en un aeroport suís i que era d'una transacció amb inversors que tenia intenció d'ingressar en un banc.
El que ha emfatitzat la fiscal és el fet que, tot i assenyalar que tots els diners provenien de "transaccions exteriors" i operava només amb persones estrangeres, cobrava en pessetes abans de l'entrada en vigor de l'euro. "Era una divisa que cotitzava en el mercat i exigia que se'm fes en pessetes", ha assenyalat.
Origen dels diners a Suïssa
Per primer cop en nou anys d'investigació, Bárcenas ha detallat l'origen de la seva fortuna a Suïssa. Ara bé, no ha aportat cap documentació relacionada perquè, segons ha al·legat, va acabar de recopilar aquesta informació i dades diumenge passat. Replicat per la fiscal per què no ho havia fet abans, ha al·legat que el temps a la presó li va ensorrar els plans, que la majoria dels documents els tenien persones imputades que ja han mort i que les autoritats bancàries suïsses li han aportat amb comptagotes tota la informació i de forma fragmentada "en alemany, francès o anglès". "Era un procés molt complicat", ha afegit.
La informació detallada que ha verbalitzat Bárcenas, que puja a gairebé 8,5 milions d'euros:
- Gairebé un milió d'euros (928.425 euros) que provenien del negoci de la fusta a Costa Rica i que el pare del seu "soci, amic" i testaferro, Francisco Yáñez, li ingressava directament al seu compte en efectiu.
- 3 milions d'euros aportats per inversors.
- 1.842.000 d'euros de compravenda d'art a través de l'extresorer d'Alianza Popular (ex-PP) Rosendo Naseiro entre el 2003 i el 2004. Quan la fiscal li ha preguntat de nou per aquesta quantitat al cap de mitja hora, Bárcenas no sabia de què li parlava.
- 200.000 euros de la venda d'una finca de soja a l'Argentina.
- 730.000 euros de la venda d'accions de l'opa a Endesa.
- 651.515 euros en honoraris per administrar una operació immobiliària a l'Argentina a través de Royal Rock Product.
- 50.000 euros de la productora audiovisual Serena Digital, que des del 2013 nega que Bárcenas fos accionista de l'empresa.
- Gairebé un milió d'euros de l'empresa uruguaiana Centenary.
Nega evasió d'impostos
Bárcenas ha assegurat que la seva actuació no ha provocat mai cap perjudici a Hisenda i que fins i tot pagava "més" impostos a Suïssa del que li pertocaria a Espanya. Ha reconegut, això sí, que el 2012 va acollir-se a l'amnistia fiscal del PP. "El meu nivell de transparència era gran", ha arribat a dir, i ha assegurat que els dos bancs a Suïssa sabien que hi tenia comptes i que els va comunicar de seguida després de la seva designació com a senador el 2004. Ara bé, només va informar una entitat que era gerent del PP.
L'extresorer va moure els diners constantment d'un compte a un altre i va crear una fundació panamenya (Sinequanon) i una societat uruguaiana (Tesendul) perquè no figurés el seu nom en primer terme. Bárcenas ha explicat que ho va fer perquè a partir del 2003 va començar a gestionar fons de diferents inversors iberoamericans i que se li va recomanar crear la fundació perquè els seus poders sobre els fons fossin més "restrictius".
El mateix bufet d'advocats que la família Borbó
No és la mateixa versió que va explicar el 2013, quan va dir que havia creat la fundació en el moment que passa a ser senador per Cantàbria i després que l'hi aconsellés el seu bufet d'advocats. Tal com ha indicat Bárcenas, ho va fer a través d'una societat del banc suís Lombard Odier anomenada Favona, que gestionava multitud de fundacions de moltes persones, entre les quals, "part de la família reial espanyola". Confirma així, igual que ja va fer Correa i van avançar els 'papers de la Castellana' publicats per Eldiario.es, que utilitzaven per gestionar els fons de la trama el mateix bufet que la família Borbó.
Vuit dels familiars del rei emèrit Joan Carles van posar en marxa una xarxa de societats amb seus a Panamà i les illes Bermudes que van fer servir per repartir l'herència de la seva tia, María Cristina de Borbón-Parma, i dipositar els diners en tres comptes suïssos protegits pel secret bancari. Amb tot, Bárcenas ha assegurat que la seva fundació no era "pantalla", sinó una fundació "cortineta", perquè l'entitat podia saber qui n'era el titular últim.
Contradiccions amb les anteriors declaracions
El desembre del 2008, coincidint amb l'inici de la investigació pel cas Gürtel, Bárcenas decideix fer moviments i passar els diners de la fundació a la societat uruguaiana. L'extresorer ha assegurat que va ser pura coincidència que coincidís amb la investigació, i que només ho va fer perquè, amb l'inici de la crisi, la seva cartera a Suïssa va caure un 38%, els seus inversors es van espantar i van abandonar-la.
El 12 de febrer del 2009 –sis dies després de les detencions de Gürtel– contacta amb el testaferro Iván Yáñez, imputat per ajudar Bárcenas a amagar la seva fortuna, que passarà a administrar la societat uruguaiana a partir de l'estiu. L'extresorer del PP ha assegurat que en cap cas ho va fer perquè hi hagués "tensions" amb el partit popular, com assenyalen fonts bancàries.
La gran contradicció en tot aquest procés és que Bárcenas ha assegurat que ell sempre va gestionar els fons de la seva cartera, que mai ho va delegar. Però paradoxalment, quan se'l comença a investigar, transmet aquests poders a Yáñez. "Va ser una casualitat, no una causalitat" sobre la investigació de la Gürtel, ha assenyalat.