Bargalló també reclama que el rei rectifiqui pel seu discurs el 3-O
"Ha de ser conscient que aquell dia va decidir no ser el cap d'estat d'una part dels catalans", diu
BarcelonaEl conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha fet costat al president Quim Torra pels dubtes que té a l'hora d'assistir a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona per la presència del rei Felip VI. "Com a membre del Govern, el que faci el president Torra estarà bé", ha dit Bargalló, que s'ha mostrat molt crític amb el discurs que va fer el rei el 3-O avalant la repressió policial del dia del referèndum. Després de denunciar la falta de solidaritat de les institucions espanyoles amb els Jocs recordant que el nou pavelló que es va inaugurar ahir l'havia pagat la Generalitat, el conseller ha reclamat una rectificació al monarca: "El rei hauria de ser conscient que des del 3-O va decidir no ser el cap d'estat d'una part dels catalans, i ha de fer un gest. I si el president Torra considera que no ha de compartir espai amb ell ho trobaré encertat".
Sobre la seva tornada a la conselleria, Bargalló no ha amagat l'alegria després del seu pas fugaç en l'època del tripartit i ha assenyalat que ha acceptat el càrrec perquè l'hi va demanar l'aleshores president, Carles Puigdemont, el ja exvicepresident, Oriol Junqueras, i el president de la Generalitat actual. "No podia dir que no en aquest moment tan excepcional", ha ressaltat. També ha afirmat que no ha parlat amb la nova ministra d'Educació, Isabel Celaá, perquè el Govern ha acordat que primer es reuneixi el president Torra amb el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez. Una trobada que tindrà lloc el 9 de juliol a dos quarts de dotze a la Moncloa.
Bargalló també ha manifestat avui que la reunió recent entre la direcció i docents de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca amb familiars denunciants per un suposat adoctrinament després de l'1-O "va acabar amb una bona sintonia", i s'ha atrevit a aventurar que la denúncia no hauria tirat endavant si s'hagués fet la trobada prèviament. "No es va parlar, amb tot, de retirar les denúncies", ha matisat. Sobre l'informe, "que es va fer sense cap denúncia interna", ha subratllat que "el debat que es va produir a l'institut es va repetir en molts altres centres". "És normal que es generin tensions, com passa a les aules després d'un Barça-Madrid, però el que no és raonable és portar-ho als jutjats", ha afirmat en una entrevista a TV3 el conseller, que també es reunirà amb els professors de la Seu d'Urgell denunciats també per adoctrinament, tot i que n'han quedat exculpats.
"La fiscalia ha filtrat el nom dels alumnes del Palau i els mitjans els han fet públics, i és gravíssim perquè són menors d'edat", ha lamentat Bargalló. "Amb el 155 no hi havia conseller i els càrrecs que no havien estat cessats havien de demanar permís a Madrid fins i tot per agafar un taxi, i no podien fer declaracions", ha rebatut per justificar el silenci del departament a l'hora de donar suport als docents investigats. "També hi ha directors a qui han denunciat perquè els centres van ser utilitzats com a col·legi electoral", ha revelat Bargalló, que ha quantificat en un centenar el nombre d'escoles i instituts afectats i que reben el suport legal d'Ensenyament. "La conselleria és al costat de la direcció dels centres i donarem suport explícit als que ens ho demanin", ha deixat clar.
Bargalló ha reiterat avui, com ja va fer ahir durant la primera sessió de control, que quan el Govern disposi d’un nou pressupost es farà càrrec de la part que li correspon del finançament de les escoles bressol. El departament rectifica així una decisió aplicada des de l'any 2012, quan l'aleshores consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va decidir retallar un 33% el finançament de les escoles bressol i després va traspassar-lo tot a les diputacions. "Haurem de seure amb la Federació Catalana de Municipis per fixar la taxa que la Generalitat haurà de finançar", ha anotat després de remarcar la voluntat del Govern d'ajudar les escoles bressol. També ha ratificat que no renovarien els concerts educatius de les escoles que segreguen per sexe, perquè "no s'adeqüen als valors que la llei d'educació considera centrals".