El PP guanya amb claredat, el PSOE s'ensorra i l'alternativa de C's i Podem no qualla, segons el CIS

L'efecte Colau tira i En Comú Podem es converteix en primera força. Democràcia i Llibertat salva els mobles i supera ERC

Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera
Mariona Ferrer I Fornells
03/12/2015
6 min

MadridEl PP guanyarà clarament el 20-D però necessitarà pactar per governar. És el que es deprèn de l'últim baròmetre del CIS just abans de les eleccions generals, que ni de bon tros contempla un triple empat entre els populars, socialistes i Ciutadans, com apuntaven les últimes enquestes. Mariano Rajoy, amb un 28,6% d'estimació de vot –després de passar per la cuina del CIS–, guanyaria amb un marge de gairebé vuit punts sobre el PSOE (20,8%), que veuria com perilla el seu lideratge com a segona força amb Ciutadans esprintant (19%).

Podem, en canvi, segueix caient, amb un 9,1% d'estimació de vot, si bé cal tenir en compte que ha cedit la seva força amb aliances territorials tant a Catalunya com al País Valencià i Galícia. Totes aquestes coalicions aconseguirien grup propi, així que a la pràctica, si se suma tota l'estimació de vot, Podem i les seves formacions germanes traurien un 15,7%.

En tractar-se d'una enquesta preelectoral, el CIS fa per primer cop projecció d'escons. El PP trauria entre 120 i 128 diputats, el PSOE 77-89, C's 63-66 i Podem 23-25. De nou, si el partit de Pablo Iglesias suma amb En Comú Podem –primera força a Catalunya, segons el baròmetre amb deu o onze diputats–, Compromís-Podem (set escons) i En Marea (cinc o sis), trauria una forquilla entre 45 i 49 diputats, malgrat que totes les coalicions territorials aspiren a tenir grup propi.

Esquerra Unida (IU), en canvi, aniria a parar al grup mixt amb només tres o quatre diputats i un 3,6 d'estimació de vot. El baròmetre també certifica l'expulsió d'UPyD del Congrés.

Repassem el baròmetre en 10 titulars:

1. El discurs econòmic del PP qualla. La fotografia electoral del CIS, duta a terme entre el 27 d'octubre i el 16 de novembre, certifica la fi de les majories absolutes i la divisió del Congrés en quatre grans blocs. El PP, però, aguanta l'embat de la crisi i es manté com a primera força, tot i perdre fins a 16 punts percentuals respecte de la majoria absoluta del 2011. Més de la meitat dels enquestats ja dóna per fet que són els que governaran quatre anys més Espanya. També consideren que és el millor partit per fer remuntar l'economia i fer baixar l'atur. Els populars s'hauran d'entendre bé amb Ciutadans si volen governar. Junts sumen tranquil·lament majoria absoluta, però el PSOE també la suma amb C's. En aquest baròmetre, a diferència de la resta, no pregunta sobre les preferències de pactes entre partits. Fins ara la favorita era entre el PSOE i Podem, que no sumen per governar.

2. El PSOE s'ensorra. L'abril passat semblava que el PSOE podria acabar superant el PP, però tant Podem com la irrupció de C's li han acabat fent un enorme forat i els socialistes se situen, a les portes del 20-D, a frec a frec amb el partit d'Albert Rivera. Només els salva el sistema electoral, que els permet que els vots valguin més en zones menys poblades i, de retruc, treure més escons. Pedro Sánchez pot acabar traient vuit punts menys que no pas el PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba el 2011, que ja va ser el pitjor resultat de la història dels socialistes. Mentre el PP ha aconseguit mantenir-se respecte al baròmetre de l'octubre, l'ascens de C's i els pactes territorials de Podem passen factura a Sánchez, que perd fins a cinc punts. L'únic feu que li queda és Andalusia, que només fa que enfortir la presidenta de la Junta, Susana Díaz, eterna rival de Sánchez.

3. Rivera, el més ben valorat. Uns el poden veure com una gran victòria i altres com un partit que no acaba de quallar. La lectura dels resultats de C's pot tenir moltes interpretacions, però sí que constaten de nou una tesi: les expectatives mediàtiques i demoscòpiques dipositades en la candidatura d'Albert Rivera no es veuen reflectides al baròmetre del CIS. Rivera serà clau per ajudar a governar el PP, però les seves aspiracions a aterrar a la Moncloa encara queden lluny. Amb tot, pot penjar-se la medalla de ser el polític més valorat. Obté gairebé un aprovat, un 4,98; seguit del candidat d'IU, Alberto Garzón (4,62), i de Pedro Sánchez (4,59). La valoració de Pablo Iglesias cau per sota del quatre i Mariano Rajoy és gairebé el més mal valorat de tots, amb un 3,31, només superat pel candidat del Fòrum d'Astúries, Enrique Álvarez Sostres.

4. Podem punxa. Des de fa una setmana, Pablo Iglesias i el seu número dos, Íñigo Errejón, parlen de "remuntada". Una tendència que no es veu al baròmetre del CIS. Al bastió de Madrid tindrien problemes per aconseguir fins i tot set diputats, i no es colen a les demarcacions petites d'Andalusia. Si d'una manera salva els mobles la formació morada és gràcies a la política d'aliances territorials, que li maquillen el resultat. Potser un dels millors resultats, sense tenir en compte En Comú Podem, Compromís o En Marea, és al País Basc, on es poden quedar a només un diputat del PNB, que rivalitza amb Bildu com a primera força.

5. Víctimes i supervivents del sistema electoral. Tal com apuntava a l'ARA el politòleg Pablo Simón, la clau dels resultats per a les formacions emergents era aconseguir fer-se un forat a les demarcacions menys poblades. Una manera de trencar amb un sistema electoral que és una "obra mestra de la manipulació electoral". Ciutadans aconsegueix aquest propòsit i resta diputats tant al PP com al PSOE, tant a Castella i Lleó com a Castella-la Manxa. Podem, en canvi, només obté suport a les àrees urbanes. No troba cap forat ni a les Castelles, ni a Cantàbria ni a Extremadura. I al pastís d'Andalusia només s'emporta un diputat a les grans ciutats.

6. L'efecte Colau tira. El baròmetre del CIS sí que apunta el que assenyalaven les últimes enquestes a Catalunya: En Comú Podem pot convertir-se en la primera força després de la decisió de l'alcaldessa Ada Colau d'entrar en campanya per reivindicar la celebració d'un referèndum a Catalunya. La llista encapçalada per Xavier Domènech obtindria entre deu i onze escons amb un gran resultat a la demarcació de Barcelona (vuit o nou actes) i una per Tarragona i una altra per Girona.

7. Democràcia i Llibertat salva els mobles davant ERC. La candidatura liderada per Francesc Homs trauria dos diputats més que no pas ERC, amb set escons, si bé l'enquesta es va fer abans que Convergència anunciés l'extinció del partit, i als entrevistats se'ls va preguntar per les sigles CDC. Unió es quedaria molt lluny d'obtenir un diputat al Congrés. DiL guanyaria a Lleida i Girona i aconseguiria dos escons a cada demarcació, un per a Tarragona i quatre per a Barcelona. Pel que fa a Ciutadans, la llista de Juan Carlos Girauta n'obtindria sis a Barcelona i un a cada demarcació. Per darrere quedarien el PSC i ERC. La llista de Carme Chacón aconseguiria set o vuit escons, el pitjor resultat de la seva història, i quedaria sense representació a Lleida. ERC podria tornar a tenir grup parlamentari, i la candidatura de Gabriel Rufián i Joan Tardà aconseguiria set escons. El PP s'hauria de conformar amb quatre escons i Unió, amb cap.

8. Oltra no és Colau. Compromís podrà aconseguir finalment grup propi al Congrés de la mà de Podem, però els seus resultats no desafien el tauler polític com amb En Comú Podem a Catalunya, tot i que la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, també haver entrat en campanya. Obtindrien els mateixos escons que Ciutadans, entre sis i set. El PP tornaria a guanyar al País Valencià, però patint una forta caiguda: passarien dels 20 diputats actuals a només 10 i 12 escons. El PSPV-PSOE també es quedaria lluny dels actuals deu diputats i empataria amb Compromís i C's amb una forquilla d'entre sis i set actes.

9. El nou mapa de Madrid (amb el PSOE quart). Una de les imatges més fortes de l'esfondrament dels socialistes és a la capital espanyola, on el PSOE es convertiria en quarta força, superada per PP, Ciutadans i Podem, que també treu uns tímids resultats, tenint en compte que governa, amb Ahora Madrid, a l'alcaldia de la ciutat. Segons el CIS, està previst que la patacada de Pedro Sánchez sigui proporcional a la d'Alfredo Pérez Rubalcaba el 2011, si comptem que venim d'una herència molt diferent: quatre anys de majoria absoluta i de polítiques d'austeritat. Amb tot, la patacada del PP es preveu més forta –tot i mantenir-se com a primera força–: passa de 19 diputats a 13-14; el PSOE, de deu a només cinc, mentre que C's irromp amb seu i Podem, amb entre sis i set. IU resistiria amb un escó.

10. La clau de la Moncloa la tenen els indecisos. Per molt que parlin les enquestes, el resultat del 20-D l'acabaran decidint els indecisos, davant un escenari amb gran volatilitat del vot. Si a Catalunya el 27-S hi havia un 26% d'indecisos, ara a Espanya arriben al 41,6%. És a dir, gairebé la meitat dels ciutadans de l'Estat no saben encara qui votaran. C's també guanya aquest debat. Els votants tradicionals del PP i del PSOE sospesen si confiar en aquesta força emergent. La principal dicotomia està entre populars i C's (11%), seguida d'entre socialistes i el partit taronja (9,1%) i entre el tradicional bipartidisme (9%). És menor el debat entre el PSOE i Podem (7,7%).

Consulta la mitjana de totes les enquestes pel 20-D

Baròmetre preelectoral del CIS (PDF)
stats