Batles de Mallorca es justifiquen per apujar-se el sou

PalmaEl batle de Calvià, Alfonso Rodríguez (PSIB), és el que més cobra de les Illes Balears, amb un sou anual de 68.000 euros després d’una pujada del 6% que es va fer efectiva el 20 de juny, durant el primer ple de la legislatura. Aquesta xifra és gairebé la mateixa que en el cas de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, que cobra 68.916 euros cada any. A més, Rodríguez cobra 8.000 euros més que el seu company de partit, José Hila, batle de Palma, que rep 60.000 euros anuals. Si comparam la seva retribució amb la dels consellers del Govern, el batle de Calvià els supera en més de 7.000 euros, ja que cobren 60.822 euros per any.

Els Pressupostos Generals de l’Estat determinen que els batles de les poblacions d’entre 50.001 i 75.000 habitants poden cobrar com a màxim precisament 68.000 euros, i a data d’1 de gener Calvià tenia 50.509 habitants. D’aquesta manera, el sou de Rodríguez s’ubica en el límit de la legalitat, segons les dades de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

L’ARA Balears ha intentat contactar amb Alfonso Rodríguez, però ha estat del tot impossible perquè té uns dies de vacances, segons assenyalen des de l’Ajuntament. També s’han agafat uns dies la primera tinent de batle i portaveu municipal, Nati Francés, i el segon tinent de batle, Marcos Pecos.

Un altre dels batles que s’ha apujat el sou fins al límit permès per l’Estat és Tomeu Cifre, de Pollença. Aquest municipi té poc més de 16.000 habitants i els 53.000 euros que cobrarà cada any Cifre (Tots per Pollença) són el màxim per a localitats d’entre 10.001 i 20.000 habitants. L’antecessor de Cifre en el càrrec, Miquel Àngel March (Junts Avançam), va cobrar la legislatura passada 37.750 euros anuals.

“Amb els sous que hi havia, els regidors no s’hi dedicaven completament. Tenien altres feines perquè no guanyaven a bastament per viure”, es justifica Cifre. De fet, l’actual batle pollencí assegura que aquest ha estat el motiu pel qual Alternativa ha perdut el poder.

Malgrat que la pujada de sou de Cifre ha estat del 40%, aquest ho nega amb una enrevessada explicació econòmica. “El 2007 cobrava 43.500 euros i el 2011 me’l vaig abaixar a 40.000 perquè l’Ajuntament tenia 8 milions de dèficit. L’IPC acumulat des del 2007 és només del 20,3%, i no és cert que me l’hagi apujat un 40%”, comenta. “Una altra cosa és que Junts Avançam va abaixar el sou un altre 20%”, afegeix. Però, malgrat el desglossament de Cifre, la suma de l’IPC i la baixada de la legislatura passada és del 40%.

Cifre compara el seu sou amb els dels integrants de la Mesa del Parlament per justificar la pujada. “Allà cobren 67.000 euros i ningú no demana res”, diu amb to enfadat.

Un altre dels ajuntaments on la pujada del sou del batle ha estat més gran és Inca. Virgilio Moreno (PSIB) ha passat de guanyar 36.000 euros a guanyar-ne 52.300, encara que els més de 32.000 habitants d’Inca són molt superiors als de Pollença i la llei permet un sou de fins a 58.000 euros anuals. “Vaig fer la mitjana dels sous dels batles de municipis semblants, com Llucmajor, Manacor i Marratxí”, comenta Moreno. El batle inquer explica que la legislatura passada “es varen abaixar els sous en solidaritat amb la congelació salarial i la retallada de drets laborals que varen patir els funcionaris”.

Moreno també considera que aquesta mesura ha posat el seu municipi a l’altura dels altres. “Inca sempre havia estat inferior en moltes coses, com el sou dels batles”, apunta. “Jo cobrava el mateix que batles de pobles com Mancor, Selva, Lloseta i Campanet”, afegeix. El batle socialista destaca que al Consistori inquer “hi ha funcionaris que cobren més que nosaltres, encara que tenim més responsabilitat”.

La pujada de sou de la batlessa de Son Servera, Natalia Troya (PSIB), ha estat d’un 14%: de 42.400 euros anuals a 49.000 -Son Servera té més de 12.000 habitants-. Segons Troya, “no s’ha de fer demagògia amb el tema dels salaris”. “Cal dignificar el treball polític. Jo tenc dues carreres i he renunciat a una feina”, diu. “No pot ser que un tècnic municipal guanyi més que la batlessa”, sentencia. Troya accepta les crítiques ciutadanes sobre aquest tema “sempre que siguin constructives”. “Cal ser conscient de la situació: feia dotze anys que no ens apujàvem el sou”.

“Les reticències de la gent s’entenen perfectament”, diu per part seva el batle de Marratxí, Miquel Cabot (PSIB), que ha passat de guanyar 49.700 euros anuals a 52.300 -el municipi té més de 32.000 habitants-. “El sou ha de ser proporcional a la responsabilitat política, perquè és molta, tant a escala pública com social”, afegeix.

El que segons Cabot “no és normal” és que hi hagi petits pobles amb un salari elevat. “Casos com el de Pollença no s’entenen”, diu el batle marratxiner, qui lamenta que “la gent es quedi amb la idea que el batle s’ha apujat el sou”, sense avaluar-ne l’import i la manera com s’ha fet l’augment.