Divisió entre els batles de les Balears sobre l'acord de romanents
La Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) no arriba a consensuar una posició conjunta i es tornarà a reunir el setembre
PalmaLa Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) no ha arribat a consensuar aquest dimarts una posició conjunta respecte de l'acord aprovat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), a proposta del Ministeri d'Hisenda, perquè els ajuntaments puguin utilitzar els seus romanents de tresoreria. Els batles de les Illes s'han reunit per videoconferència, llevat de set que han anat a la seu de l'entitat, per valorar la proposta del govern espanyol.
El president de la federació, Antoni Salas, ha definit la divisió entre els batles i batlesses com una mostra de "pluralitat", i ha afegit que convocaran una assemblea general per al setembre amb la intenció d'analitzar més detalladament el document. "Tindrem més informació i podrem saber millor què implica l'acord aprovat per la FEMP", segons ha comentat el president després de la reunió.
Salas ha afirmat que en general tots els membres de la FELIB han rebutjat les "formes" de la FEMP a l'hora d'aprovar el document i ha lamentat que no hagin pogut fer suggeriments com ara no haver de cedir la totalitat del romanent municipal. També veuen necessari que els ajuntaments puguin decidir en què gasten els doblers que pugin fer servir del seu superàvit.
El mateix dilluns, quan es va aprovar el document, el PSIB va manifestar que estava "satisfet" amb l'acord, mentre que el PP i Ciutadans el varen qualificar "d'injust". MÉS i El Pi, a més, també han criticat la mesura aquest dimarts. Els ajuntaments dels sobiranistes han avisat que desobeiran la llei Montoro i que abandonaran la FEMP i els regionalistes han demanat la dimissió del president de la FEMP, Abel Caballero.
Cal recordar que l'acord de la FEMP estableix que els ajuntaments que vulguin puguin posar a disposició de l'administració general de l'Estat els seus romanents de tresoreria en forma de préstec, que els seran retornats en concepte de crèdit en un termini de deu anys. A curt termini, entre el 2020 i el 2021, el govern espanyol habilitarà 5.000 milions per a aquells ajuntaments que voluntàriament hagin cedit els seus romanents perquè els gastin en polítiques relacionades amb l'agenda urbana i la mobilitat sostenible, cures i cultura. Es rebrà una quantitat proporcional a la que s'hagi aportat i com a mínim serà del 35%. L'acord subscrit és que l'Estat aportarà 2.000 milions aquest 2020 i 3.000 milions l'any que ve.