Batlies compartides: dels primers dubtes a la consolidació del model

PalmaLes eleccions municipals de l’any 2015 canviaren radicalment el panorama polític de Mallorca. El PP treia els seus pitjors resultats i perdia les majories absolutes a la Part Forana, mentre que l’oposició s’anava organitzant amb pactes de governabilitat que incloïen compartir els ajuntaments entre les diverses formacions polítiques. Fins a 12 municipis mallorquins apostaren per aquesta fórmula. Llucmajor en va ser el cas més sonat, perquè el PSIB, MÉS i El Pi s’han entès molt bé durant la legislatura. En canvi, a ses Salines, la coalició d’esquerres Endavant i El Pi varen rompre el seu pacte, motiu pel qual aquests darrers no agafaren el relleu del Consistori.

Així i tot, les batlies compartides han estat un recurs polític que ha funcionat bé tant per als partits conservadors com els que van des del centredreta fins a l’esquerra sobiranista. En alguns casos, amb l’objectiu de desbancar un PP fort als pobles i, en altres casos, per mantenir els ajuntaments allà on els conservadors varen perdre les majories absolutes.

Felanitx i Llucmajor, un gran èxit

L’actual batle felanitxer, Jaume Montserrat (El Pi), defineix el pacte de governabilitat amb el BLOC i el PSIB de “molt positiu”, ja que “després de les eleccions el poble volia un canvi polític”. Per aquesta raó, explica, “ens vàrem veure amb coratge d’arribar a enteses”.

Una altra batlia compartida que ha resultat ser “un gran èxit” ha estat la de Llucmajor, on PSIB, MÉS i El Pi varen pactar. El piner Bernadí Vives considera que la clau d’aquesta aposta és que “les àrees han estat les mateixes durant els diferents mandats i han tingut els perfils més adequats per a cadascuna”. Tant Vives com l’altre exbatle de MÉS, Jaume Tomàs, a més de l’actual, Gori Estarelles, coincideixen que “l’equip de govern s’ha entès molt bé i les tendències polítiques han passat a un segon pla”. Només en el cas del lloguer turístic i la llei agrària El Pi no va estar d’acord amb els seus socis. “Vàrem xocar, però assumim les diferències de manera democràtica”, explica Vives. Una mostra que dona a entendre aquesta valoració tan positiva és que Tomàs considera que “si ha possibilitat de tornar a repetir, ho farem”.

Ses Salines i Binissalem: fracàs

Aquests dos municipis són els dos únics ajuntaments on els pactes de governabilitat no han prosperat.

Endavant, la coalició que aglutina tota l’esquerra del municipi, va firmar un acord de governabilitat amb El Pi l’any 2015. El novembre de 2016, el batle Bernat Roig (Endavant) va destituir-los dels càrrecs de govern per WhatsApp i els quatre regidors d’El Pi varen anar a l’oposició. Per aquesta raó, Tolo Salvà no pogué accedir al càrrec signat.

En principi, existia la possibilitat de signar un pacte (entre PP i El Pi), però l’acord no ha anat bé, de moment, i Endavant continua governant en minoria. Sobre això, Roig opina que “va haver-hi una sèrie d’acords consensuats, però a mesura que avançà la legislatura, El Pi va incomplir-los i vàrem haver de rompre”.

Al municipi binissalemer, el PP de Jeroni Salom va rebre el suport d’Unió per Binissalem. Salom, el novembre de 2016, va deixar la batlia per tal de centrar-se en el Consell de Mallorca. El va substituir el popular Andreu Villalonga. Aquest darrer firmà un pacte per compartir el Consistori amb Víctor Martí (UxB) però, una vegada accedí al càrrec, el PP va rompre el pacte acusant Martí de fer “política a la carta, desajustos pressupostaris i pèrdua de confiança”. Per part seva, el batle actual es defensà en una entrevista publicada a l’ARA Balears dient que “un pacte no es pot rompre mai, i si es fa, ha de ser per un motiu de molt de pes”. Segons ell, “això és una estratègia planejada que ve pensada d’ençà que vàrem firmar”.

Alaró, Palma i el cas d’Artà

Aquests tres municipis tenen en comú que el PSIB ha arribat o bé a un acord amb els sobiranistes de MÉS o amb El Pi. En aquest sentit, els socialistes només han participat d’aquesta fórmula als municipis ja esmentats i a Llucmajor; a més, a Felanitx varen pactar, però sense fer part de la batlia.

Tant Alaró com Palma comparteixen la similitud que en el primer cas Aina Munar i en el segon José Hila varen inaugurar la legislatura com a batles representant el PSIB. Pel que fa a MÉS, Guillem Balboa governa al poble del Raiguer i en el cas palmesà, Antoni Noguera.

Al Llevant, Artà ha tingut un primer govern municipal presidit pel piner Tolo Gili, que fou substituït, d’acord amb el pacte de governabilitat signat a principis de la legislatura, pel socialista Manolo Galán. Els tres equips de govern han fet feina conjuntament sense greus dificultats.

Andratx, Petra i Sant Joan

Els populars en certes ocasions han necessitat el suport d’un partit per poder mantenir l’hegemonia. És el cas d’aquests tres municipis, on El Pi i el PP han arribat a acords per compartir la batlia i de moment han estat fructífers.

Al consistori ponentí, el conservador Jaume Porsell començà com a batle; després hi va entrar Katia Rouarch, d’El Pi. Els dos pobles del Pla de Mallorca varen estrenar batlia amb un representant d’El Pi: en el cas de Petra, amb Salvador Femenías, i a Sant Joan, Xisco Mestre. Els populars Martí Sansaloni i Pablo Pascual varen substituir, per aquest ordre, els anteriors.

Santa Margalida i Sineu

A més dels exemples esmentats de Binissalem i Felanitx, de dotze casos en què s’ha pactat compartir la batlia, només en aquests dos pobles el PP i El Pi hi participen amb dues formacions d’àmbit purament municipalista. El popular Martí Àngel Torres prengué la batlia de Santa Margalida per després ser succeït per Joan Monjo Estelrich com a representant de Convergència-El Pi.

El Consistori sineuer ha estat governat per un pacte entre El Pi i Gent per Sineu. El piner Pep Oliver, conegut com a Pavarotti, va passar al càrrec de Cultura i Joventut el juny de 2016, quan Miquel Gelabert Confit, de Gent per Sineu, va ser nomenat batle.