Bauzá, la cirereta del viacrucis de Guasp al capdavant de Ciutadans

PalmaPatricia Guasp va assumir el repte de liderar Ciutadans a escala estatal el passat gener, després d'una refundació i unes primàries que van enfrontar les dues cares visibles del partit al Congrés dels Diputats: Inés Arrimadas i Edmundo Bal. Des de llavors ençà, no es pot dir que hagin estat setmanes fàcils per a la política illenca, que no ha aconseguit remuntar la dinàmica que arrossega la formació taronja des de la repetició electoral de novembre de 2019, quan va passar de 57 diputats a 10, i que culmina aquesta setmana amb la investigació per assetjament laboral a l'eurodiputat i expresident del Govern José Ramón Bauzá.

El pròxim 28 de maig Ciutadans s'enfronta a una autèntica prova de supervivència. Fins ara, a totes les eleccions autonòmiques que s'han celebrat en els darrers tres anys només s'ha mantingut a Catalunya –on va néixer i va arribar a guanyar uns comicis– i a Castella i Lleó –on formava una coalició amb el PP, que va passar a governar amb Vox. A Andalusia i la Comunitat de Madrid, en canvi, ha perdut la representació.

Les perspectives per a d'aquí a un mes i mig no són molt esperançadores, tant pel que fa a Espanya com a les Balears. A Madrid, una de les places on hi ha més confiança dipositada, Begoña Villacís ha vist com sis dels seus regidors han anunciat que deixaran el partit. A aquest cas s'hi suma el de Saragossa, on els sis regidors van comunicar que deixarien la marca Ciutadans. La mateixa Guasp hi restava importància aquest dimecres, en una entrevista a TVE: "Als ciutadans el que els molesta dels partits és la corrupció".

Però, quin és el panorama a les Balears? A hores d'ara, el partit només té confirmades sis candidatures municipals: Palma, Marratxí, Inca, ses Salines, Sant Antoni de Portmany i Eivissa. El 2019 Ciutadans va treure regidors a municipis com Sineu, Llucmajor, Calvià i Andratx. En els tres primers casos, els edils s'han acabat passant al PP i, a Andratx, hi governen, però no han confirmat una llista per a les eleccions. A més, fa uns dies el diputat autonòmic Marc Pérez-Ribas va anunciar que retornava a l'activitat privada, afirmant que aquest "no és el partit al qual em vaig afiliar fa set anys".

El Consell de Mallorca manca de candidat

Osvaldo Cifre va assumir el càrrec de portaveu de la formació taronja en el Consell de Mallorca l'any passat, després que Beatriz Camiña deixàs el partit arran del polèmic patrocini al Reial Mallorca. Guasp va anunciar Cifre com el candidat per presidir la institució insular, però fa només una setmana aquest va renunciar a liderar la llista. "No em sent motivat, no crec que hi hagi un projecte guanyador i amb possibilitats de continuar a les institucions", va assegurar en el seu moment. El partit continua cercant una persona que vulgui assumir el càrrec.

Pel que fa al Parlament, Guasp haurà de fer una àmplia renovació. El que fou candidat per Menorca, Jesús Méndez, ja va explicar que no es tornaria a presentar, i el partit ha de trobar un candidat d'una illa on no té cap llista municipal. En el cas d'Eivissa, Maxo Benalal fou expulsat del partit el setembre de 2021 per percebre dietes no justificades, i fa uns mesos es va conèixer que es va afiliar a Vox. Cal recordar que Benalal, Méndez i Pérez-Ribas van promoure el relleu de Patricia Guasp com a portaveu en el Parlament, però la direcció estatal va intervenir per aturar-ho –Arrimadas i Guasp tenen bona sintonia.

L'Eurocambra investiga Bauzá per assetjament laboral

A tota la crisi viscuda del partit s'hi ha d'afegir el que s'ha conegut aquest dimecres, a partir d'una informació avançada per El Confidencial. El Parlament Europeu investiga l'expresident del Govern i eurodiputat per Ciutadans, José Ramón Bauzá, per assetjament laboral psicològic a un treballador de la seva oficina, a partir d'una denúncia presentada l'estiu passat. El comitè especial de l'Eurocambra hauria trobat indicis d'assetjament, però la darrera paraula la tindrà la presidenta de la institució, Roberta Metsola.

Així i tot, aquesta no ha estat l'única polèmica. Un mes abans que la formació taronja fes les primàries i Guasp assumís el lideratge, es van conèixer els casos de suborns a europarlamentaris per part de Qatar –el conegut com a Qatargate. Bauzá es va veure obligat a suspendre llavors el Grup d'Amistat de la Unió Europea i Qatar que presidia. Avui dia, però, no s'ha obert cap investigació formal contra ell per aquest fet.

Bauzá va ser un dels fitxatges estrella de Ciutadans per a les eleccions europees del 2019, després de presidir el Govern (2011-2015) i ser senador autonòmic pel PP (2015-2019). La legislatura envoltada de polèmiques a les Illes, sobretot amb la massiva manifestació contra la implantació del Tractament Integral de Llengües (TIL), ha fet que els mateixos populars reneguin de la seva figura. El seu futur després de les eleccions europees del desembre serà una de les grans incògnites.