Bauzá deixa la política assegurant que presidir les Balears ha estat el seu "orgull més gran"

PalmaCiutadans va desaparèixer del mapa el passat 9 de juny i, amb ell, l'escó que fins ara ocupava José Ramón Bauzá. Amb la nova configuració de l'Eurocambra, l'eurodiputat ha fet les maletes i ha anunciat el seu adeu a la carrera política, que va iniciar el 1996 quan es va afiliar al PP. "El meu darrer dia com a polític en actiu i, què voleu que us digui, estic feliç", ha dit en una publicació a les xarxes, en què ha assegurat que presidir el Govern balear ha estat "l'orgull més gran" de la seva vida.

"Sé que de vegades sembla que quan fa tants anys que som en aquest negociat la sortida serà traumàtica, però no és la meva experiència", ha assegurat: "He tingut l'honor de ser batle de la meva ciutat, president de les Illes –el major orgull de la meva vida–, senador del Regne d'Espanya i ara cinc anys extra totalment inesperats com a eurodiputat". Bauzá ha assegurat que la seva etapa a l'Eurocambra ha estat "apassionant, he conegut professionals increïbles, he tingut un equipàs, he viatjat, he après, i a sobre he refrescat el francès i l'alemany, vaja, que m'ho he passat com si fos un nin". "Estic molt agraït per aquest temps de descompte en política que em va oferir Albert Rivera fa cinc anys", ha remarcat, en referència al seu pas a Ciutadans, al febrer de 2019: "Ha estat el colofó perfecte a una vida de servei públic molt intensa, de la qual m'enduc molts amics i algun enemic, per recordar que no hi ha excusa per defensar les causes justes". L'expresident no ha concretat a què es dedicarà a partir d'ara, però ha llançat un missatge als seus seguidors: "Stay tunned, que l'etapa postpolítica comença ara i serà encara millor que l'anterior".

Bauzá va arribar a la presidència del PP balear des de l'Ajuntament de Marratxí, un municipi mitjà –d'uns 38.000 habitants–, el 2007, quan la formació estava molt tocada pels casos de corrupció. La farmàcia que té en aquest territori va anar guanyant fama al carrer en paral·lel al seu ascens dins del partit, fins al punt que va arribar a denunciar-hi actes de vandalisme. Va arribar a la presidència del Govern el 2011 amb el 46,3% dels vots (35 de 59 escons) i quatre anys després va perdre el poder després d'una gestió erràtica, que el va enfrontar amb sectors del seu propi partit, inclosos alguns consellers, i també amb col·lectius socials, especialment els docents. La comunitat educativa es va rebel·lar al carrer en una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a les Illes i una vaga històrica de docents, a conseqüència de les seves polítiques contra el català, amb l'aplicació via decret del trilingüisme a les escoles.

Bauzá va renunciar a presidir el partit poc després de les eleccions del 2015, en què va perdre 15 escons. Des de llavors es va mantenir en un segon pla fins que el 2019 va fitxar Cs i poc després es va mudar a Brussel·les. A Ciutadans s'ha mogut per la perifèria de la vida interna del partit, sense grans aspiracions orgàniques. Des de Brussel·les, però, tampoc s'ha estalviat l'escàndol: el desembre passat es va veure embolicat en el presumpte cas de suborns de Qatar, el conegut com a Qatargate. Va assegurar haver defensat el país sense haver cobrat "ni un euro".